Universidad

L’economia xinesa alerta al món

  • Miguel Cabré, 4 de Mayo de 2020
  • 2 mins de lectura
economia xinesa
Bank of China. / Foto: Wikimedia Commons (epSos.de)

El greu cop que ha suposat la crisi de la COVID-19 en l’economia xinesa alerta del que vindrà a Occident. Al mateix temps, el gegant asiàtic, es reactiva disposat a sortir reforçat d’aquesta pandèmia.

Si bé els primers casos confirmats de malalts per COVID-19 es van detectar durant les darreres setmanes de l’any passat, va ser a principis de gener quan la crisi va “explotar”. La Xina era el primer país afectat pel que mesos després seria catalogat per la OMS de pandèmia.

Durant les primeres setmanes, sembla, el govern xinès va actuar de manera tímida “per tal d’intentar assegurar el control sobre la població”, ens deia el Dr. Ollé. Poc després la resposta va ser completament diferent i el govern de Xi Jinping va decretar un tancament total de l’economia i del país. L’economia xinesa està habituada a parar per aquelles dates, degut a que les festivitats de l’Any nou xinès ho fan cada any. Aquest any no havia de ser diferent, però les ordenances del govern i el “fort sentiment de pertinença i d’autoprotecció col·lectiva que caracteritzen la societat xinesa”, que definia Marc Torras, van permetre aturar l’economia d’un país que començava a notar la influència de la guerra comercial amb els EUA.

En aquests moments, l’economia xinesa torna a estar en marxa i produeix tant per al mercat intern com l’internacional. Si bé va ser el primer país afectat, les notícies ens parlen d’una Xina que ha capejat de manera formidable la crisi i que ha sortit del moment crític quan Europa i els Estats Units estan encara en una situació poc esperançadora. Tot i així, el cop que ha suportat l’economia xinesa ha estat molt dur i ha arribat a implicar la caiguda d’un 6.8% del PIB de l’estat, el pitjor resultat registrat des de la mort del líder Mao Zedong en el 1976.

Les prediccions del FMI parlen que tot i així, per finals d’any, l’economia xinesa creixerà un 1% respecte l’any passat. Una dada llunyana del 6.1% que es projectava abans de la pandèmia.

Les dades, publicades per la Oficina Nacional d’Estadístiques, que comparteix La Vanguardia ens permeten veure una imatge de les dimensions de la catàstrofe en termes econòmics. Durant els mesos de gener i febrer, la producció industrial va caure un 13.5% i la indústria manufacturera ho va fer un 10.2%. Les dades d’inversions i consum son encara més esfereïdores i ens mostren com en el primer trimestre del 2020 han patit una caiguda interanual sempre superior al 15%.

Si bé el govern xinès ha mostrat una certa “calma” davant d’aquestes dades, que suposen pèrdues permanents d’ingresos i portaran a la fallida a moltes petites empreses, el que sembla preocupar al govern és tornar a generar llocs de treball. I és que les dades d’atur han crescut enormement i ens mostren com en aquests mesos s’han destruït fins a 5 milions de llocs de treball, portant el percentatge d’atur urbà fins al 5.9% al març. Això es veu en les paraules de Li Keqiang, citades per Ismael Arana en el seu article per La Vanguardia, on anteposa que “el mercat laboral romangui estable” a que el creixement sigui una mica més alt o més baix.

Serà durant els propers mesos quan es podrà començar a veure l’impacte econòmic real provocat per la crisi del coronavirus, tant a la Xina com a la resta del món. Ara, sembla que el país presidit per Xi Jinping va un pas per davant de la resta i ja comença a preparar-se per tornar a la, tan mencionada, “nova realitat” amb l’organització al maig de l’Assemblea Nacional Popular. Aquesta és una de les dates més importants del curs polític xinès, com ho és també l’1 d’octubre, que reuneix a Beijing, any rere any, milers de delegats arribats de tot el país. Serà el 22 de maig i pot marcar la data en que la Xina celebrarà la seva victòria al coronavirus, una data que quedarà marcada en el calendari del poble xinès per molts anys.

També et pot interessar