Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, escriu al diari Ara sobre els nous reptes econòmics a què haurà de fer front el nou govern.
La pandèmia ha causat el tancament de moltes empreses i moltes d’elles no podran tornar a obrir. Molts treballadors es quedaran a l’atur, amb poques opcions de trobar feina. I la capacitat de despesa pública serà molt limitada.
Amb aquest panorama, està clar que hi ha molts reptes econòmics i que caldrà comptar amb el suport del Banc Central Europeu, però això no s’ha de confondre amb els fons de Next Generation EU, destinats a sostenibilitat i digitalització. Cal vigilar amb el perill que suposen aquests fons: la despesa extraordinària que s’ha transformat en deute públic, s’haurà de retornar. Si l’economia creix i els comptes públics milloren, serem una aposta ferma per als inversors i no caldrà retornar els fons; però si no és així, els diners s’hauran de retornar.
A Catalunya, els ajuts han vingut de la Comissió Europea i de l’Estat (d’aquest, en concepte de bestreta). Així que els reptes econòmics són creixement econòmic, creació d’empreses, plena ocupació i recaptació fiscal, com sempre, però a més cal afegir “prudència” en la retirada de suports públics.
Si abans de la pandèmia ja hi havia manca de recursos públics, ara a més cal afegir despesa pública per “promoure el creixement econòmic i facilitar el desplegament de les empreses i la contractació estable de treballadors”.
Els nous gestors de Catalunya hauran de fer molt bé la feina perquè, com diu Albert Carreras, “les mancances són moltes i els recursos són pocs”.
Un any més, ESCI-UPF aposta per plasmar el curs acadèmic a través de la veu d’artistes plàstics que s’inspiren en la universitat per crear una estampa institucional. Enguany, l’artista encarregada de representar el curs 2022-2023 ha estat l’escocesa Jo Milne.
A partir del curs vinent, ESCI-UPF amplia la seva oferta formativa i oferirà el Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals també amb docència 100% en anglès.
Antoni Rovira, primer gerent d’ESCI-UPF, és diabètic des dels 8 anys. Després de conviure-hi tota una vida, ha escrit un breu llibre sobre la seva experiència amb l’objectiu de trencar tabús i conscienciar sobre la malaltia.
Leave a message