University

Nelson Mandela, el botxí de l’apartheid

  • Miguel Cabré, February 10th, 20
  • 2 mins reading time
Nelson Mandela

Nelson Mandela és la figura més important de la història recent de Sud-àfrica. La seva lluita per la pau i l’antiracisme el van convertir, ja en vida, en un heroi per al seu poble. L’11 de febrer celebrem el trentè aniversari de la seva sortida de la presó.

La Sud-àfrica en la que va néixer Nelson Mandela (1918-2013) era un territori dependent de l’Imperi Britànic. En les primeres dècades del segle XX, la gran majoria de la població negra no tenia accés al poder polític, que era en mans de la minoria blanca (britànics i afrikaners, població d’origen neerlandès). Aquestes faccions blanques van arribar a consensos per tal de mantenir el seu poder.

Tot això va canviar amb l’arribada al poder del Partit Nacional (ala més radical dels afrikaners, d’extrema dreta i ferms defensors del supremacisme blanc) que va establir un pla d’acció arreu del país per segregar la població negra. Aquest pla es va anomenar apartheid.

Nelson Mandela va patir aquesta pèrdua progressiva de drets i des de molt jove va lluitar contra aquest sistema. Amb els anys va esdevenir un referent de la lluita anticolonialista des del Congrés Nacional Africà (ANC). Va ser un dels opositors més ferms del govern del Partit Nacional. Però com més creixia l’oposició, més augmentava la repressió, sobretot després de la massacre de Sharperville del 1960.

Des de la clandestinitat, Mandela es va afiliar al Partit Comunista Sud-africà (SACP) des d’on van fundar La llança de la Nació, una organització guerrillera que es considera l’inici de la lluita activa contra l’apartheid.

“Els veritables líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot pel seu poble”

L’enfrontament contra el poder va portar a Mandela més d’un cop a la presó. El 1962, ell i altres militants del SACP i de l’ANC, van ser jutjats en l’anomenat Procés de Rivonia. El judici va durar més de dos anys i es va centrar en la ideologia dels processats més que en els seus actes. Sobre això va versar el discurs, de més de quatre hores, d’al·legacions de Mandela. Així el va concloure:

El meu ideal més preuat és el d’una societat lliure i democràtica on tots puguem viure en harmonia i amb igualtat de possibilitats. És un ideari pel qual visc i que espero aconseguir. Però, en cas de necessitat, senyoria, és un ideari pel qual estic preparat per morir.

Les paraules de Mandela van ser reconegudes pel seu poble i el van convertir en un heroi per als pobles oprimits del món. La comunitat internacional va entendre la lluita de Mandela com la lluita del poble sud-africà. La seva condemna a presó perpètua el va convertir en un màrtir de la lluita contra l’apartheid.

Van ser vint-i-set anys de presó. L’11 de febrer de 1990, el president Frederik de Klerk va ordenar l’alliberament de Mandela. De Klerk va engegar l’operatiu que acabaria amb el sistema segregacionista de l’apartheid. El 1992 Sud-àfrica va celebrar les seves primeres eleccions amb sufragi universal i Nelson Mandela va ser nomenat president del país.

 

Per saber-ne més:

  • Race, class [and] the apartheid state: estudi de Harold Wolpe publicat el 1988, quan el sistema polític segregacionista encara estava en vigència. Aquest llibre estudia la relació entre les qüestions racials i de classe amb l’estat de l’apartheid i el capitalisme sud-africà.

  • Invictus: del director Clint Eastwood, la pel·lícula segueix les passes de l’equip sud-africà de rugby durant el mundial de 1995. El film presenta la figura de Mandela com algú que està per sobre de la política i que entén que la lluita per la igualtat va molt més enllà del que es decideix als despatxos.

  • Archetypal hero or living saint? The veneration of Nelson Mandela: un excepcional estudi que analitza la figura de Nelson Mandela com la d’un heroi polític que esdevé un sant en vida.

 

We also recommend you