Cosmosi, l’univers ESCI-UPF

• #ESCI-UPF

• Share it:

El 2014, l’any en què ESCI-UPF complia 20 anys, es va posar en marxa la iniciativa d’encarregar una obra original a un artista que, sota la seva mirada particular, representés els valors i els esdeveniments més rellevants viscuts per la universitat.

Des de llavors, aquesta tradició (només alterada –com tantes altres coses– per la pandèmia) s’ha repetit any rere any de la mà de l’editorial i taller d’obra gràfica Tinta Invisible.

L’obra que retrata el curs 2022-2023, Cosmosi, de Jo Milne, posa al centre l’univers singular d’ESCI-UPF i busca reproduir l’essència del lloc on el coneixement flueix i es cultiva, donant lloc a transformacions inesperades.

La tècnica utilitzada combina procediments digitals amb la cianotípia, una tècnica d’impressió de negatius que destaca pel seus característics tons blaus i que va ser usada per primer cop al segle XIX per la botànica Anna Atkins. Aquesta tècnica, ja explorada en anteriors ocasions per l’artista, connecta de ple amb el color identitari de la universitat.

Al centre de l’obra hi trobem un ou còsmic, una antiga al·legoria hindú que explica l’origen i creació de l’univers i que és alhora una referència planetària –i per tant una picada d’ullet a un dels valors motrius d’ESCI-UPF, la internacionalització.

L’element central també es pot llegir com una analogia del camp de la botànica, relacionant la forma oval amb la d’una llavor de la qual n’han de brotar experiències i coneixements, representant així la tasca formadora d’ESCI-UPF.

A Cosmosi, Milne també ha buscat crear un joc de ritmes entre la llavor/ou còsmic central, estàtic, i un rerefons orgànic molt més dinàmic. Per a aquest rerefons, l’artista ha utilitzat estructures moleculars del Ginkgo biloba, l’element puntal de l’edifici d’ESCI-UPF i que, d’aquesta manera, enllaça amb els estudis de bioinformàtica.

Jo Milne (Edimburg, 1966) és doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professora a EINA i a la UB. Ha realitzat residències a l’Irish Museum of Modern Art (Dublín), al Museu de Sabadell (Sabadell), al PATH (Londres) i al MELIS (UPF), al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

La seva obra sempre s’ha vinculat a la representació d’allò invisible, centrant-se en plasmar allò (pràcticament) imperceptible. En els darrers anys, ha traslladat aquest interès al món de la ciència i la recerca, un espai que li permet endinsar-se al món –macro i micro– que ens envolta i parar l’atenció a les estructures que regeixen les nostres vides sense gairebé adonar-nos-en.  Un bon exemple d’aquesta perspectiva és l’exposició monogràfica que l’any 2016 va dedicar-li la Fundació Vila Casas a l’Espai Volart.