Universitat

Humor en temps de coronavirus

  • Miguel Cabré, 27 de Març de 2020
  • 3 mins de lectura
Humor Simpsons
Homer Simpson en el capítol on es torna boig per haver-se de quedar tancat a casa fent una paròdia de The Shining. / Foto: Zeleb

Sabem que la vida és menys dura si te la prens amb humor i ara hem descobert que en temps de confinament és encara més necessari. Sobreviure a aquesta situació sense desconnectar i riure una mica no té pinta que sigui possible.

En els primers dies de confinament, molts ens vam adonar que no podíem passar el dia sencer mirant la televisió. Les notícies són esfereïdores i, si mireu programes amb tertulians, en pocs minuts estareu buscant armes per sobreviure a l’apocalipsi zombi que tenim a sobre. O el que és pitjor, adulant a evasors fiscals multimilionaris. D’aquesta manera, quant a l’entreteniment, tant les xarxes socials com els balcons estan sent els protagonistes d’aquestes primeres setmanes de confinament.

A Espanya es va decretar l’Estat d’alarma dies després que ho fes el govern italià. Això ens va donar un exemple del que viuríem. Durant aquells dies, els nostres veïns italians ja havien descobert formes d’entreteniment veïnal. El primer dia de confinament a Espanya, ja sabíem que els italians sortien a cantar als balcons, portaven gairebé una setmana de confinament. Però és clar, aquí no podíem esperar que l’avorriment arribés, així que el primer dia ja ho havíem fet “tot”. A les 16h, Hundir la flota a crits pel balcó. A les 20h, aplaudiments a la classe treballadora que està cobrint els serveis de màxima necessitat (de debò necessitàvem una pandèmia per valorar-los?).

Vols cantar? És el teu moment, ara cridar com un energumen pel balcó està ben vist. Tot i que l’oferta no és gaire amplia i Resistiré, del Dúo Dinámico, ha esdevingut l’himne d’aquest confinament. Si teniu sort, potser també sona ABBA i Queen, podent desfermar així la vostra nostàlgia vuitantera.

Ja dins de l’humor que està generant aquest confinament, hem de parlar dels grups familiars de Whatsapp. El temps lliure està provocant un moviment inusual en aquests espais i la quantitat de mems que estem rebent cada dia per aquesta via és ingent. No podem esperar gaire nivell en aquests acudits que viuen de l’humor “castís” de tota la vida: convivència, racisme i masclisme.

Missatge anònim i amb poca gràcia que corre per les cadenes de WhatsApp.

Si el que voleu fer és riure, la xarxa social de l’ocellet és el vostre espai. Entre els usuaris habituals de Twitter, hi ha una llei no escrita que diu que la felicitat no és benvinguda. Així, els seus 13 anys de vida l’han convertit en un espai perfecte per les queixes i els comentaris àcids. En aquests dies, la reclusió de la població està traient el pitjor (o millor) de cadascú i permet trobar acudits de tota mena sobre la situació que estem vivint.

Una de les tipologies més recurrents aquestes setmanes està sent l’humor autodestructiu on la gent narra les seves vivències confinat a casa. Dos “mestres” estan sent la Júlia Cot i el Jordi López, una parella de guionistes de 12monos.tv d’Igualada que ens estan narrant el seu dia a dia amb dues nenes a casa. Un altra estrella d’aquest univers és el Magí, qui ja dominava la matèria abans que es fes mainstream. Així i tot, el confinament també l’afecta i ara, orfe de tot esport televisiu mínimament trepidant, s’ha aficionat a veure campionats d’escacs… Però no li tindrem en compte a una persona que troba tant a faltar menjar una pizza.

L’altre protagonista a Twitter és l’humor negre. No agrada a tothom (especialment a la Fiscalía), però el seu públic és fidel i agraït. Per exemple, hem pogut veure com el partit d’extrema dreta, VOX, posava a Ortega Lara com un referent per aquests dies. Segurament els seus companys de partit no volien fer befa del segrest d’Ortega Lara, però Twitter sí que ho ha fet. També ha tingut ressò la ràpida recuperació d’Esperanza Aguirre i la possibilitat que sigui veritat aquella màxima que diu que: “mala hierba nunca muere”.

Humor Tweet

Tuit de @laquintacolumna.

Per tancar, dos comentaris. No sigueu la Gestapo de marca blanca, ocupeu-vos de vosaltres mateixos. I per últim, per si això s’allarga, feu cas a Columbus, de la pel·lícula Zombieland,  i la seva Regla número 1: cardio. No us quedeu tot el dia al sofà, per si algun dia heu de córrer, sigui davant de zombies o d’algun cos de seguretat embravit.

També et pot interessar