Universidad

De Pequín a Bordeus: els viatges de Bar Sauma

La història del “Marco Polo” xinès

  • Xènia Costa, 14 de Octubre de 2020
  • 4 mins de lectura
Bar Sauma carta
Fragment de la carta d'Arghun Khan que Bar Sauma va entregar al rei de França. / Foto: Wikimedia Commons

Bar Sauma, també conegut com a Rabban (o mestre) Sauma, va ser el primer diplomàtic de l’Extrem Orient que va visitar Europa i es va entrevistar amb alguns dels monarques més importants de l’època. Però què el va portar a creuar més de 13.000 km per terra i mar al segle XIII?

Bar Sauma va néixer a l’actual Pequín cap al 1220, provinent d’una família adinerada d’origen uigur i de religió cristiana. En aquells moments, la ciutat de Pequín es coneixia amb el nom de Khanbalik i era la capital de l’imperi mongol. L’imperi estava controlat per Kublai Khan, un dels néts del famós Genguis Khan, i era tan extens que un quart de la població mundial d’aleshores vivia sota el seu domini.

Als 23 anys, Bar Sauma va ser ordenat monjo nestorià i va començar a guanyar fama com a mestre i asceta. El nestorianisme és una branca del cristianisme que creu que en la figura de Jesucrist hi conviuen al mateix temps dues naturaleses separades, la divina i la humana. Els catòlics, en canvi, consideren que no existeix aquesta separació. Per entendre’ns, per als nestorians Crist es desdobla de la mateixa manera que ho fan Batman i Bruce Wayne en les pel·lícules de la DC Comics. Aquesta branca de la religió cristiana va tenir una gran influència a l’Àsia Central i la Xina durant l’edat mitjana i és un factor clau per entendre el perquè de l’expedició de Bar Sauma.

A causa de la seva gran devoció, el monjo xinès i el seu deixeble Markos van decidir emprendre un llarg viatge de pelegrinatge fins a Jerusalem per poder visitar els llocs sants del cristianisme. La comunitat nestoriana va donar suport a la idea de Sauma i el va ajudar amb la logística i l’aprovisionament del viatge. Però l’aliat més destacat va ser el propi Kublai Khan, que li va proporcionar els fons i salconduits necessaris per travessar els territoris fronterers sense problemes. L’emperador va veure en el viatge de Bar Sauma una oportunitat propagandística i una manera de donar-se a conèixer entre els regnes cristians de l’oest.

Es creu que la travessia de Bar Sauma va començar el 1280 i es va servir d’alguns dels camins que componien la famosa ruta de la seda. Un recorregut que no era gaire diferent al que pocs anys abans havia traçat en sentit contrari Marco Polo per arribar des Venècia a la cort del mateix Kublai Khan. Bar Sauma i Markos van sortir des de Pequín i van resseguir el curs del riu Huang He fins arribar a la ciutat de Gansu, van vorejar la serralada de l’Himàlaia i el desert del Takla Makan i van creuar tot el nord de l’actual Iran fins arribar a Bagdad.

Allà van ser rebuts pel katholikós, el cap de l’Església nestoriana, i van estudiar quins serien els següents passos per arribar a Jerusalem, ja que al nord de l’actual Síria s’acabava el domini mongol i era una zona especialment conflictiva per les contínues batalles amb els musulmans. En un primer moment, van intentar acostar-se a Terra Santa per mar i així evitar la zona de conflicte, però van topar-se igualment amb un territori dominat pel bandolerisme i van veure’s obligats a recular de nou fins a Bagdad. D’aquesta manera va fracassar l’expedició que havia portat a Bar Sauma a recórrer més de 7.000 km, i el monjo nestorià va haver de renunciar al somni de posar els peus a Jerusalem.

Per guanyar-se el favor de l’emperador Kublai Khan, els bisbes nestorians del Pròxim Orient van cobrir d’honors els seus dos enviats, Bar Sauma i Markos. Aquest últim, de fet, fins i tot va ser escollit com a nou cap de l’Església. Bar Sauma, en canvi, va optar per retirar-se a un monestir i dedicar-se a la vida contemplativa a les muntanyes de la regió. Però la seva aventura encara no havia acabat.

Bar Sauma mapa

Recorregut dels viatges de Bar Sauma. / Foto: Wikimedia Commons (PHGCOM)

Poc temps després, Arghun Khan, el cap de l’Il-khanat de Pèrsia (un dels subterritoris en què es dividia l’imperi mongol), el va cridar per portar a terme una missió diplomàtica de caràcter polític i religiós a Europa. Arghun Khan volia convèncer els reis europeus d’organitzar una croada i recuperar Terra Santa de les mans dels musulmans i Bar Sauma, que era cristià i dominava el persa (la llengua franca dels comerciants de la ruta de la seda), era la persona ideal per capitanejar l’expedició que es va posar en marxa el 1287.

La primera parada del viatge va ser Constantinoble, capital de l’imperi bizantí, on va ser rebut per l’emperador. Va continuar el seu trajecte per mar fins arribar a Nàpols i des d’allà es va dirigir a Roma per entrevistar-se amb el Papa, però a mig camí va rebre la notícia de la seva mort, causada per l’epidèmia de pesta que estava arrasant el continent.

Així doncs, va encaminar-se cap a França. Va passar primer per París, on va ser acollit a la cort de Felip IV, i després per Bordeus, on va poder conèixer el rei d’Anglaterra (que en aquella època també era duc de Gascunya). Finalment, abans de tornar cap a Bagdad el 1288, va anar a Roma i va reunir-se amb Nicolau IV, que tot just acabava de ser escollit Papa.

Bar Sauma va tornar a l’Il-khanat de Pèrsia amb missatges de bones intencions per part dels monarques europeus, però amb propostes gens concretes. No és d’estranyar, doncs, que l’aliança militar per atacar Jerusalem no s’arribés a concretar mai. Després de la seva missió, va fundar un monestir a la ciutat de Maragha (al nord de l’Iran) i es va retirar de nou a la vida contemplativa fins a la seva mort el 1294.

Així doncs, com és que la història dels viatges de Bar Sauma ha arribat fins als nostres dies? En el seu retir a Maragha, el monjo nestorià va escriure un recull de les seves aventures on explica les impressions i el xoc cultural que li va causar l’Europa de l’edat mitjana. Però, a diferència del que va passar amb Marco Polo i el seu Llibre de les meravelles, la seva crònica va caure en l’oblit.

La consolidació de l’islam i la pèrdua de poder de l’església nestoriana a partir del segle XIV van fer que les proeses d’aquest monjo quedessin enterrades fins a finals del segle XIX, quan es va descobrir una còpia resumida en llengua siríaca, i va caldre esperar fins al 1928 per a la primera traducció a l’anglès. D’aquesta manera, Bar Sauma i els seus viatges van tornar a circular per Europa 600 anys més tard.

També et pot interessar