Universidad

Henrietta Swan Leavitt, la revolució a l’astronomia

La llavor del Big Bang i la cosmologia moderna

  • Patricia Pino, 1 de Julio de 2020
  • 3 mins de lectura
Astronomia Swan Leavitt
Henrietta Swan Leavitt. / Foto: Twitter (Project PHaEDRA)

La feina de l’astrònoma Henrietta Swan Leavitt va permetre canviar la concepció que es tenia de l’univers, estàtic fins llavors, per una visió moderna en expansió. Tots els estudis i teories posteriors s’han fet en base als seus càlculs, però a dia d’avui segueix sent una gran desconeguda.

L’astrònoma i informàtica teòrica Henrietta Swan Leavitt va néixer als Estats Units el 1868 i es va graduar en física al Radcliffe College (la Universitat de Harvard exclusiva per a dones). Les seves descobertes en cosmologia van fer que les preguntes científiques i filosòfiques sobre l’Univers canviessin radicalment i van permetre la feina de científics com Edwin Hubble i Albert Einstein, que han canviat la comprensió del món.

Abans de l’existència de les computadores, que devem al matemàtic Alan Turing, els càlculs es feien a mà. Molts d’aquests “ordinadors humans”, a partir de finals del segle XIX, eren dones. Com per exemple el grup de les “Harvard Computers” de la Universitat de Harvard, als Estats Units, on un centenar de dones treballaven fent càlculs matemàtics i entre les quals va destacar Henrietta Swan Leavitt.

Va ser gràcies a l’astrònom i director de l’observatori de la Universitat de Harvard, Edward Pickering, que es va involucrar les dones en les tasques de càlcul en una època en què només els homes podien accedir als telescopis i la resta d’instruments. Les dones estaven limitades a feines auxiliars.

Va ser amb ell que aquest grup de dones va crear el primer mapa de l’Univers, el “Catàleg Henry Draper”. És a dir, el primer intent de la història per documentar l’Univers sencer, fent un estudi de les fotografies en plaques de vidre de les parts del cosmos.

Henrietta va determinar l’anomenada “Llei de Leavitt” a partir de l’anàlisi d’una secció de les plaques que mostraven els “Núvols de Magallanes” (que ara ja sabem que són dues galàxies nanes properes a la Via Làctia). Després d’anys de creure que la nostra galàxia era l’única, el descobriment de Leavitt va permetre que, posteriorment, Hubble observés que n’hi havia d’altres.

L’astrònoma es va centrar en l’estudi d’una estrella particular: l’estrella variable Cefeida (de la constel·lació de Cefeo), un astre que varia la mida i la lluminositat en un període regular. Leavitt va estudiar durant molt temps aquesta estrella i, mitjançant les plaques, va determinar que existia un patró de comportament en les Cefeidas: va observar que com més llarg era el període de palpitació, major era la seva lluminositat. Aquesta descoberta es va publicar en un article el 1912, “Periods of 25 Variable Stars in the Small Magellanic Cloud” i que va ser signat per Pickering.

Leavitt va permetre la comprensió de les dimensions de l’Univers amb l’ús de les Cefeides variables com a eina per mesurar distàncies cosmològiques. Va ser gràcies a la seva observació de les estrelles variables dels “Núvols de Magallanes” que sabem a quina distància estan de la Terra, el que va permetre descobrir la relació directa entre el període de les estrelles variables Cefeides i la seva brillantor intrínseca. També es van poder calcular moltes més distàncies absolutes i relatives entre les estrelles determinant els seus patrons i, el 1918, va poder calcular les dimensions de la Via Làctia.

Astronomia N57

Zona N57 de la galaxia coneguda com a «Núvols de Magallanes». / Foto: Luces Lejanas

És a dir, segons explica Boquin (responsable de la Biblioteca Wolbach), «hasta ese momento no había manera de medir las distancias en el espacio porque era imposible saber si una estrella se veía brillante porque estaba cerca o por su luminosidad intrínseca», per això va començar a canviar el món de l’astronomia. Aquesta relació entre lluminositat i “període polsar” és el que es coneix com a Llei de Leavitt, que també va ser clau en el descobriment de la teoria general de la relativitat d’Einstein.

Com a dona, la seva aportació va passar desapercebuda, sense reconeixements ni mèrits, que es van emportar els homes que treballaven amb ella. De fet, Harlow Shapley, director de l’observatori on ella havia treballat, es va adjudicar el mèrit del descobriment afirmant que havia estat ell qui havia sabut interpretar la relació període-lluminositat. Tanmateix, la també astrònoma Margaret Harwood la va descriure com  «la millor ment de l’observatori». El 1921 va ser escollida responsable del grup de fotometria estelar de l’observatori, però aquell mateix any i a l’edat de cinquanta-tres anys, va morir a causa d’un càncer.

L’interès pel paper de les Cefeides va augmentar després de la seva mort. I el seu descobriment sobre la nebulosa Andròmeda (aleshores no considerada una galàxia) va permetre mesurar-ne la distància i veure que en realitat es tractava d’un cos galàctic fora de la Via Làctia.

Per saber-ne més:

  • El projecte PHaEDRA: el Preserving Harvard’s Early Data and Research in Astronomy es duu a terme a la Biblioteca Wolbach i depèn de voluntaris per realitzar les transcripcions dels quaderns de les “Computadores de Harvard”. Bouquin, responsable de la biblioteca, lidera el projecte de transcriure, digitalitzar i catalogar-lo.

  • Cràter lunar: el nom de Leavitt es va posar a un cràter de la cara oculta de la lluna, dedicat també a totes les persones, sordes com ella, que han fet contribucions a la ciència.

  • Asteroide (5383): l’asteroide Leavitt va ser descobert el 29 de setembre de 1973 per Cornelis Johannes van Houten i Tom Gehrels als Estats Units, anomenat Leavitt uns anys més tard en honor a l’astrònoma.

  • Hidden figures (2006): posterior a la vida i a la feina de Leavitt, un llibre que parla sobre “El somni americà i la història no contada de les dones negres que van ajudar a guanyar la carrera espacial”. Es va portar al cine amb el mateix nom i va ser guanyadora de premis Oscars.

També et pot interessar