Connectar la informació obre la porta a nous coneixements

Ferran Sanz, professor de la UPF i director del programa de recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM-UPF (GRIB), ha sigut el convidat d’avui a les conferències d’Introducció a la bioinformàtica on ha parlat sobre les possibilitats que obre la integració de la bioinformàtica en la recerca biomèdica.

A l’inici de la xerrada, Sanz ha esmentat el canvi en els usos de la bioinformàtica, que ha passat de ser una disciplina reservada exclusivament a la genòmica per convertir-se en una disciplina de molta utilitat per a gairebé totes les ciències de la salut. Avui en dia la bioinformàtica s’usa en l’anàlisi de dades clíniques, en la literatura i la imatge biomèdiques, en l’estudi de medicaments i productes químics o la biologia de sistemes, entre d’altres. Totes aquestes aplicacions han generat un enorme volum d’informació que representa un repte pel que fa a l’emmagatzematge i l’anàlisi de dades.

El poder de la bioinformàtica rau en la possibilitat d’establir connexions entre aquests camps de dades més que en l’anàlisi per separat. La importància de connectar i integrar informació diversa és que pot obrir la porta a nous resultats, nous coneixements. I és que en bioinformàtica, 1+1 a vegades és 3.

Com a exemple d’integració de dades biomèdiques, Sanz ha parlat de DisGeNET, una plataforma dissenyada pel GRIB-IMIM-UPF que permet relacionar gens amb malalties i analitzar les associacions resultants. A DisGeNET la informació s’estructura en taules on és possible veure com un sol gen està lligat a múltiples malalties, quants papers s’han publicat sobre un gen concret i quin és l’any de la primera i l’última publicació on s’estableix l’associació entre gen i malaltia. A partir d’aquesta informació s’elabora una puntuació basada en la fiabilitat i la quantitat de dades recollides. DisGeNET forma part, al seu torn, d’una xarxa de bases de dades, Linked Open Data Cloud, que permet connectar coneixements en diferents camps i fer-los accessibles.

Per últim, Ferran Sanz ha posat alguns exemples d’estudis en els quals s’ha usat DisGeNET per relacionar malalties que comparteixen gens o proteïnes. El fet de detectar connexions biològiques permet avaluar els riscos de desenvolupar malalties derivades de certs fàrmacs, és a dir, descobrir quins efectes secundaris poden arribar a generar els medicaments més enllà dels efectes terapèutics.