Negocios

Frenada exportadora

  • 26 de Junio de 2019
  • 1 min de lectura
Frenada exportadora
Foto: Tom Fisk

Molt s’ha parlat en els darrers temps de l’impacte que les polítiques de Donald Trump està tenint en el comerç internacional. Doncs bé, sembla ser que com la teoria del dòmino els efectes es comencen a visualitzar: a Catalunya, en els primers 4 mesos d’enguany, es consolida la frenada exportadora.

Les dades així ho apunten: mentre que les exportacions apenes creixen (només un raquític 0,9% fins als 24.415 MEUR), les importacions van augmentar quasi un 5% fins situar-se en els 31.446 MEUR. Així doncs, el dèficit comercial es va disparar entre gener i abril fins als 7.000 MEUR, un 21% més que en el mateix període de 2018. No cal dir, doncs, que la taxa de cobertura (el percentatge de vendes que es cobreix amb el que un país ven a l’exterior) es va contraure en 3 punts, fins situar-se en el 77,6%.

El dèficit comercial va augmentar tant en l’apartat energètic que va augmentar un 5,8%, com en la resta de sectors, que van sumar 1.000 MEUR més als números vermells.

«Atonia en les vendes internacionals mentre creixen les importacions i cau la taxa de cobertura»

Pel que fa als sectors, les vendes van augmentar en tots ells (productes químics, béns d’equipament, manufactures de consum i alimentació i begudes), tret d’una sonada excepció: l’automoció, que va patir una forta contracció superior al 18%. No és estrany, doncs, que algunes de les factories implantades a Catalunya, com la de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, estigui plantejant-se la reducció de producció (que ja ha minvat en els darrers temps) i, en conseqüència, de treballadors.

Per àrees geogràfiques, la Unió Europea continua concentrant bona part de les exportacions catalanes (un 65,2% del total) i el que passa amb els intercanvis dels països membres acaba determinant l’evolució global del sector exportador. En aquest sentit, hi ha una sensació ambivalent. D’una banda, hi ha hagut un bon comportament en les vendes al Regne Unit, tot i la incertesa del Brexit, així com a Itàlia i també amb França, però en aquest darrer cas amb uns creixements més ajustats, mentre que, de l’altra, en el cas portuguès i, molt especialment, en l’alemany (-13%) la contracció summament significativa.

Aquest alentiment de les vendes no és exclusiu del gegant centreeuropeu, altres països que no passen pels millors moments també han vist com es frenaven les vendes catalanes. El millor exemple és el de Turquia. Definitivament, la crispació política i sobretot la devaluació de la lira han afectat les vendes en el país governat per Erdogan.

A la resta del món, es reprodueix aquesta dualitat: mercats que estan demostrant les oportunitats existents, com Corea del Sud, Mèxic o el Canadà, davant d’altres que afectats per la conjuntura local veuen frenades les expectatives de fer negoci: Brasil (-12%) o Sud-Àfrica (-13%).

También te puede interesar