University

Maria Montessori, una vida dedicada als infants

Maria Montessori
Bitllet de 1.000 lires italianes amb el retrat de Maria Montessori. / Foto: Wikimedia Commons (Flanker)

Del fracàs escolar a convertir-se en una de les primeres llicenciades en Medicina d’Itàlia: Maria Montessori va revolucionar el món de la pedagogia al segle XX, va viatjar arreu del món exportant les seves idees innovadores i va posar cara als últims bitllets de 1.000 lires italianes.

Abans de l’arribada de l’euro, a Itàlia la vida es calculava en lires, moltes lires. Un euro equivalia a gairebé 2.000 lires italianes, de manera que els bitllets que corrien pel país eren de xifres força elevades: 1.000, 2.000, 5.000… fins i tot hi havia bitllets de 500.000 lires! Després de la Segona Guerra Mundial, per fer més fàcil la identificació dels bitllets, la Banca d’Itàlia va decidir dedicar-los a alguns dels personatges més destacats que havia donat el país. Entre aquests personatges n’hi havia de tan famosos com Marco Polo, Dante, Rafael, Galileu o Verdi.

Fins al 1999, l’any de la desaparició de les lires, només una dona va tenir l’honor de posar cara als bitllets italians, en concret al de 1.000 lires: Maria Montessori. Quin és el motiu d’aquest reconeixement? Quina va ser la importància de la labor de Montessori?

Esquerdar el sostre de vidre al segle XIX

Maria Montessori va néixer el 31 d’agost de 1870, ara fa 150 anys. Filla única d’una família relativament acomodada, va passar els primers anys de la seva vida a Roma, que feia poc s’havia convertit en la flamant capital d’Itàlia, unificada el 1861.

Tot i que Montessori es va acabar convertint en una de les pedagogues més importants del segle XX, el seu pas per l’escola no va ser exemplar. En una època en què l’educació primària es basava en estar-se ben quiet, repetir conceptes més o menys buits fins a la sacietat i córrer permanentment el perill de ser castigat, Montessori va preferir divertir-se. No atenia a classe, el seu interès per les lliçons era més aviat escàs i es dedicava a escriure històries, interpretar comèdies o organitzar jocs. No costa de creure que, per tots aquests motius, Maria Montessori va repetir fins a tres vegades de curs durant la seva etapa a la primària.

Contra tot pronòstic, i malgrat els seus mals resultats, Maria Montessori va decidir seguir estudiant. Enlloc d’anar a l’institut clàssic, les seves males notes van fer que es matriculés en una escola secundària tècnica, on fins feia molt poc només s’hi podien matricular nois. El repte que va suposar aquesta decisió (a la seva escola només deu noies van triar el mateix camí) va fer que Montessori s’impliqués plenament en els estudis i obtingués uns resultats excel·lents.

Tot i que el seu pare hagués preferit que estudiés Magisteri, la sortida habitual per a les dones de l’època, Montessori va optar per estudis d’Enginyeria i Biologia i, finalment, va aconseguir matricular-se a la facultat de Medicina de la Universitat de Roma, on es va especialitzar en Neuropsiquiatria. El 1896, Maria Montessori es va convertir en una de les primeres dones italianes en aconseguir la llicenciatura de Medicina.

La Casa dei Bambini: els principis pedagògics de la Montessori

Un cop llicenciada, l’interès de Maria Montessori es va anar enfocant a poc a poc en l’estudi de la pedagogia des d’una vessant científica. En primer lloc, va abordar els problemes d’aprenentatge que patien els nens i nenes amb discapacitat intel·lectual i va elaborar diferents mètodes per tal que aprenguessin a llegir i a escriure. L’èxit d’aquesta fórmula va fer que es plantegés aplicar-los de manera universal amb la intenció de millorar el procés d’aprenentatge dels infants.

Amb aquest objectiu, el 1907, Maria Montessori va arrencar el projecte de la Casa dei Bambini, al barri popular de San Lorenzo, a Roma. En aquesta primera escola, Montessori va posar en pràctica les seves idees pedagògiques, que es basaven en fomentar la curiositat, la creativitat i l’aprenentatge autònom dels infants a partir de donar-los una gran llibertat. Segons Montessori, els nens havien de ser els seus propis mestres sense dependre de la figura dels adults, que eren relegats a la funció de guies en el procés d’aprenentatge.

A partir de l’experiència de San Lorenzo, Montessori va formular les seves idees pedagògiques, on destaquen els 6 principis següents: autonomia, independència, iniciativa, capacitat d’elecció, desenvolupament de la voluntat i autodisciplina. En el llibre Il metodo della pedagogia scientifica va recollir les idees del conegut com a Mètode Montessori, que va ser publicat en diverses llengües i va cridar l’atenció a educadors de tot el món. Montessori va ser àmpliament reconeguda per la comunitat científica i va ser convidada a donar conferències per explicar el seu mètode arreu d’Europa, Amèrica i Àsia.

Amb l’ascens del feixisme a Itàlia, Montessori va rebre el suport de Mussolini per fundar la Reial Escola del Mètode Montessori i els centres que seguien els preceptes de la pedagoga italiana es van multiplicar per tot el país i per Alemanya. Més tard, però, Montessori va rebutjar el feixisme perquè anava en contra de la idea de llibertat que ella tant defensava i perquè considerava que l’única voluntat que tenia era convertir els infants en petits soldats. A causa d’aquesta postura, es van clausurar totes les escoles que seguien el seu mètode i Montessori es va veure obligada a exiliar-se a Barcelona el 1935.

Des de Barcelona, Montessori va viure l’esclat de la Guerra Civil espanyola i poc després va marxar a l’Índia, des d’on va viure la Segona Guerra Mundial. L’experiència bèl·lica va fer que la lluita pel pacifisme entrés a formar part de les seves idees pedagògiques. Un cop acabat el conflicte, la pedagoga va tornar a Itàlia per ajudar a reorganitzar les escoles i el sistema educatiu, que havien estat remodelats profundament pel feixisme, i el 1949 es va establir definitivament a Holanda, on va morir el 1952 amb 82 anys.

La seva figura i el seu mètode, reconeguts mundialment, a més de la defensa del pacifisme, la van portar a estar nominada fins a tres vegades al Premi Nobel de la Pau, que no va arribar a aconseguir mai (probablement pel seu suport inicial al feixisme). Als anys 90, especialment a Itàlia, es va posar de nou en valor l’aportació de Montessori a la societat, motiu pel qual la Banca d’Itàlia la va homenatjar fent-la entrar a totes les carteres dels italians amb el seu retrat en un dels bitllets més comuns, el de mille lire.

La pedagoga italiana va revolucionar per complet la idea que fins aleshores es tenia de l’educació i la didàctica, i va ajudar a entendre l’enorme potencial dels nens i nenes per a l’aprenentatge. Actualment, 22.000 centres d’arreu del món encara segueixen les línies del Mètode Montessori.

We also recommend you