Bioinformatics ESCI-UPF

Esther Zimmer Lederberg, pionera en genètica bacteriana

  • Laia Hoyos, 08/09/2021
  • 1 min reading time
  • Catalan
Esther Lederberg Zimmer
Esther Lederberg Zimmer / Foto: Mujeres Bacanas

Experta en genètica bacteriana i microbiologia, va realitzar grans descobriments que van permetre importants avenços en el camp de la genètica.

Esther Zimmer, de casada Lederberg, va néixer al Bronx, Nova York, el 1922. Ella i els seus germans van viure la seva infantesa al bell mig de la Gran Depressió, quan els àpats sovint eren un tros de pa i suc de tomàquet.

Des de ben petita va destacar en els estudis. Després d’acabar l’institut, va rebre una beca per estudiar bioquímica al Hunter College, a Nova York, d’on es graduà el 1942. Mentre cursava estudis universitaris, va treballar al Jardí Botànic de Nova York investigant el fong neurospora crassa, però aviat va veure que aquesta àrea no era del seu interès.

Cap el 1944 va rebre una beca de la Universitat de Stanford, on va treballar amb Edward Tatum en genètica bacteriana. El 1946 va obtenir un màster en genètica i començà el seu doctorat. Aquest mateix any es casà amb el biòleg Joshua Lederberg.

Es van traslladar a la Universitat de Wisconsin on van passar gran part de la dècada dels anys cinquanta. Allà, Esther Lederberg va conduir diverses investigacions que la van dur a ser la primera a aïllar el bacteriòfag lambda o fago. Es va adonar que no era un virus com els altres, ja que aquest s’inseria a l’ADN de la cèl·lula transmetent material genètic als bacteris sense incidir a l’organisme. Amb aquest estudi va contribuir a la genètica mitjançant la transducció bacteriana, que analitza la transferència de gens als microorganismes. A més, mentre feia aquesta recerca va descobrir el “factor de fertilitat”.

Al 1951 va crear el mètode de rèplica en placa que va possibilitar l’estudi de bacteris en sèrie que va permetre comparar canvis d’un microorganisme quan s’exposa a diversos factors ambientals.

El 1959 van decidir deixar Wisconsin i tornar a Stanford, on Esther Lederberg va seguir la seva carrera d’investigació. Allà va fundar el Plasmid Reference Center (PRC) a la Facultat de Medicina de Stanford que va dirigir entre 1976 i 1986.

Malgrat els seus descobriments, va ser el seu marit qui va rebre el Premi Nobel en Fisiología o Medicina el 1958 pels seus descobriments en la recombinació genètica i l’organització del material genètic bacterià. Quan va anar a recollir el Nobel, en cap moment va esmentar la contribució d’Esther, tot i que el treball i descobriments haguessin estat realitzats conjuntament.

Malgrat ser una potent investigadora, va afrontar diversos reptes i obstacles pel fet de ser dona i científica en els anys 50 i 60. De fet, un dels companys d’Esther Lederberg, Lucca Cavalli-Sforza, va afirmar que col·laborar amb el seu marit li va dificultar tenir una carrera estable i independent, sempre havent de lluitar per obtenir un lloc de treball a la Universitat de Stanford. Com ho demostra el fet que, al 1974, per un canvi a la política de la universitat, va passar de científica sènior a ser professora adjunta, una posició més desfavorable en molts aspectes.

És per això que cal fer memòria i reivindicar totes les dones que van fer grans descobriments i van quedar a les portes del Nobel, silenciades a la història.

We also recommend you