En un article al Diario de Ibiza el professor del GNMI, Joan Ribas, explica la relació entre, per exemple, la resposta de l’Estat espanyol a la crisi per la COVID-19 i la recaptació d’impostos.
A Espanya, l’Estat no ha injectat diners a empreses i autònoms en la mateixa mesura que s’ha fet a d’altres països, el que ha portat i està portant al tancament de moltes empreses. Però també apunta que al nostre país hi ha poca pressió fiscal i molt frau, el que ens fa ser menys eficients en situacions com la que estem vivint.
Cal tenir en compte que les empreses no es deuen només als seus accionistes, sinó que també tenen una responsabilitat amb la societat. Per això calen els impostos. O, com diu el professor, “Les empreses que no paguen impostos perjudiquen la resta de la societat al restar uns recursos necessaris per finançar els serveis públics.”
Val a dir que les empreses paguen pocs impostos, que el frau de l’IVA a la UE és molt gran i que l’impost de societats està “ple de forats”. És cert que hi ha deduccions d’impostos que són lògiques perquè repercuteixen en la societat (recerca, innovació, cultura, etc.), però n’hi ha que no tenen cap justificació.
Un exemple d’això és la tributació de les empreses tecnològiques. I ja veiem el que està provocant aquesta situació: “La polarització entre el greuge de les empreses que han de tancar i els treballadors que perden la seva feina i els guanys de les empreses que augmenten vendes i beneficis s’accentua i crea el brou ideal per alimentar el populisme i el ressentiment.”
És cert que cada país pot fixar els seus impostos, però en un món globalitzat, els desajustaments es compensen amb mesures comercials i creen desigualtats. “La gran majoria de contribuents paga els seus impostos automàticament i no té cap fortuna a amagar. Que els que paguen tolerin els que s’escapen és una paradoxa, una de tantes, de les societats contemporànies. Per a la resta, és just pagar impostos i queixar-se de no rebre ajuts de l’Estat quan les coses van malament. Però no pagar primer i queixar-se després és incoherent.”
Xavier Fornt, profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, escribe sobre los BRICS y plantea cómo quedarían las peticiones de los países candidatos a formar parte de la alianza de tener que cumplir requisitos económicos similares a los de la UE.
Aquest curs acadèmic, el professor del GNMI i cap de Qualitat, Jordi Puig, compleix 25 anys a ESCI-UPF. Per celebrar aquesta fita hem parlat amb ell sobre els canvis que ha viscut la universitat al llarg d'aquest temps.
Esta semana, el profesor Joan Ribas ha organizado una nueva charla para los alumnos de Macroeconomía con tres profesionales, Míriam Feu (Càritas Barcelona), Judit Montoriol (CaixaBank Research) y Ramon Xifré (exasesor de la OEPG), para hablar de cómo la macroeconomía afecta a la productividad, la vivienda y la pobreza.
Leave a message