En un article publicat al diari ARA, el director d’ESCI-UPF Albert Carreras parla de les condicions en què la sanitat pública catalana afronta la segona onada de la pandèmia. Tot i estar més preparats pel que fa a recursos materials (mascaretes, tests, etc.), els recursos humans són pocs i estan esgotats.
Carreras reflexiona sobre les causes de les mancances del sistema i apunta al “desajust entre recursos disponibles i les necessitats de despesa pública”, que es calcula que és de 5 milions d’euros anuals. El director lamenta que, tot i que Catalunya és la quarta comunitat autònoma pel que fa a PIB per càpita, cau fins a la dotzena posició en l’Índex de Progrés Social (IPS), un indicador elaborat per la Comissió Europea que no es calcula en funció de dades econòmiques, sinó que valora altres indicadors específics. En canvi, Madrid, el País Basc i Navarra mantenen els tres primers llocs en tots dos rànquings.
Segons els paràmetres de l’IPS en matèria de nutrició i atenció mèdica bàsica i de salut i benestar, el conjunt de l’estat espanyol obté molt bons resultats, molt per sobre de la classificació en PIB per càpita. Però és destacable que les regions de l’eix mediterrani obtenen una puntuació menor respecte la resta de territoris, unes xifres que segons Carreras cal vincular al menor finançament autonòmic i al dèficit fiscal.
D’altra banda, Albert Carreras assenyala que les retallades en la despesa sanitària pública encara han contribuït més a augmentar el desequilibri amb què les comunitats de l’eix mediterrani afronten la pandèmia, ja que encara no s’han refet de la forta caiguda d’ingressos que van patir durant la crisi. Així doncs, afirma que aquests territoris (entre els quals es troba Catalunya) encaren la lluita contra la COVID-19 amb unes condicions desiguals respecte altres comunitats autònomes.
Per això, Carreras diu que “seria molt greu que la resposta d’un Estat que imposa sempre el criteri d’igualtat ara apel·lés a les especificitats catalanes (és a dir, al recolzament i dependència de la sanitat privada) per no contribuir a l’equitat territorial en el finançament de la sanitat pública”.
Esta semana, el profesor Joan Ribas ha organizado una nueva charla para los alumnos de Macroeconomía con tres profesionales, Míriam Feu (Càritas Barcelona), Judit Montoriol (CaixaBank Research) y Ramon Xifré (exasesor de la OEPG), para hablar de cómo la macroeconomía afecta a la productividad, la vivienda y la pobreza.
Mercè Roca, cap d’estudis del GNMI, ha participat a la primera edició del Pint of Science que es va celebrar a mitjans de maig a Mataró, on va presentar els resultats de l’estudi sobre la moneda complementària REC.
La semana pasada, el profesor Joan Ribas organizó una charla para los alumnos de macroeconomía con dos expertos, Ramon Aymerich (La Vanguardia) y Jordi Torrent (Port de Barcelona), para hablar de geopolítica y geoeconomía.
Leave a message