El Museu Picasso, situat al carrer Montcada, és un dels més importants de la ciutat. Avui us expliquem com va sorgir la idea d’obrir un museu dedicat a l’obra de Picasso i què és allò que el fa tan especial.
El Museu Picasso de Barcelona va obrir les seves portes el 1963. La data no és un detall sense importància: el 1963 Espanya vivia encara sota la dictadura de Franco i obrir un museu dedicat a un dels republicans més famosos del món no va ser feina fàcil. La importància de l’artista i la gestió del seu bon amic Jaume Sabartés, que va donar nom al museu durant els primers anys i va aportar la majoria d’obres que formaven part de la col·lecció inicial, van fer que Barcelona es convertís en la primera ciutat del món en acollir un museu dedicat a Picasso i va ser l’únic que es va posar en marxa quan l’artista encara era viu.
Però per què Picasso va triar Barcelona per obrir un museu on exposar la seva obra? Tot i que va néixer a Màlaga, Pablo Ruiz Picasso va viure a Barcelona des de 1895 fins a 1904 (amb estades intermitents a Madrid i París) i al llarg de la seva vida va mantenir les amistats i el vincle amb la ciutat.
Tenia 14 anys quan va arribar a Barcelona amb la resta de la seva família i va començar a formar-se com a pintor, on va demostrar l’enorme talent que tenia amb els pinzells. Un exemple d’això és l’obra Primera comunió, que avui podeu veure al museu i que va pintar quan només tenia 15 anys. Marcat pel suïcidi del seu amic Carles Casagemas i amb la voluntat de créixer com a artista i guanyar-se la vida com a pintor es va traslladar definitivament a París el 1904, tot i que va anar tornant a Barcelona fins a l’esclat de la Guerra Civil.
Actualment el Museu Picasso conserva més de 4.000 peces de l’artista, la majoria de la seva etapa de joventut, cosa que ajuda a desmentir la idea absurda que Picasso només pintava figures cubistes o que, directament, no sabia pintar. La col·lecció del museu serveix sobretot per repassar els inicis de la trajectòria artística de Picasso: l’etapa de formació a Barcelona i a Madrid, les primeres estades a París, l’època blava i els inicis de l’època rosa. Entre les principals obres que es troben el museu hi ha Ciència i Caritat, L’espera (Margot), la sèrie dedicada a Las Meninas o la ja citada Primera comunió.
Un altre dels motius que fan que la visita al Museu Picasso valgui la pena és la seva ubicació, un lloc on l’art contemporani es troba amb la Barcelona medieval. El museu està situat en un conjunt de cinc palaus del carrer Montcada, que durant l’edat mitjana era el lloc de residència de les famílies nobles de la ciutat. Així doncs, el Museu Picasso és també una bona mostra de l’arquitectura gòtica civil catalana aixecada entre els segles XIII i XIV.
L’any 2019 el Museu Picasso va rebre més d’un milió de visites, cosa que el situa com el segon equipament cultural més visitat de Barcelona, només per darrere del Born CCM. Normalment el museu obre tots els dies de la setmana, el preu de l’entrada són 12€ (7€ per als menors de 25 anys) i el primer diumenge de mes la visita és gratuïta. Amb l’epidèmia de coronavirus, però, l’activitat del museu s’ha vist afectada. Per aquest motiu el Picasso ofereix la possibilitat de fer un tour virtual des de la pàgina web i ha programat un conjunt d’activitats que podeu seguir a través de les seves xarxes socials.
La tradició diu que el Fossar de les Moreres és el lloc on van ser enterrats els defensors de Barcelona que van morir en el setge de la ciutat durant la Guerra de Successió (1702-1714). És per això que aquesta plaça, a tocar de Santa Maria del Mar, s’ha convertit en un dels llocs on cada 11 de setembre se celebra la Diada.
Tots aquells que al venir o marxar de la universitat passeu pel carrer Comerç cap a l’Arc de Triomf és probable que us hagi cridat l’atenció un carreró estret de nom peculiar: el carrer dels Petons. Us descobrim quin és l’origen del nom d’aquest carrer tan romàntic.
A menys de 100 metres d’ESCI-UPF hi ha el convent de Sant Agustí Vell. Us descobrim com aquest antic convent del segle XIV s’ha convertit en un espai dedicat a l’art emergent, el museu de la xocolata i un arxiu des d’on es pot resseguir la història de Barcelona a través de les fotografies.
Leave a message