ESCI-UPF

A prop d'ESCI-UPF

El Fossar de les Moreres

  • 30/03/2020
  • 2 mins reading time
Fossar de les Moreres
El Fossar de les Moreres amb Santa Maria del Mar al fons. / Foto: Wikimedia Commons

La tradició diu que el Fossar de les Moreres és el lloc on van ser enterrats els defensors de Barcelona que van morir en el setge de la ciutat durant la Guerra de Successió (1702-1714). És per això que aquesta plaça, a tocar de Santa Maria del Mar, s’ha convertit en un dels llocs on cada 11 de setembre se celebra la Diada.

La veritat és que poc se sap d’aquesta suposada fossa comuna on es creu que descansen els caiguts de la guerra del 1714. El que és cert és que l’espai que avui coneixem amb el nom de Fossar de les Moreres corresponia a un dels dos cementiris històrics que envoltaven la basílica de Santa Maria del Mar. S’hi han trobat evidències d’enterraments que es remunten a finals del segle IV i principis del segle V i sabem que va continuar desenvolupant la funció de cementiri durant tota l’edat mitjana.

De fet, a l’edat mitjana era normal que totes les esglésies tinguessin un terreny a tocar que de manera més o menys natural desenvolupava la funció de cementiri. No va ser fins a finals del segle XVIII que es va decidir eliminar tots els cementiris parroquials i, amb la intenció de sanejar les ciutats, es van fer construir els cementiris als afores. En el cas de Barcelona, aquesta ordre va donar lloc a la construcció del cementiri del Poblenou, primer, i al de Montjuïc, després. L’espai que ocupaven aquests antics cementiris dins de la ciutat es va transformar en places. Un exemple d’això és la plaça de Sant Josep Oriol, la de Sant Felip Neri o el propi Fossar de les Moreres.

La llegenda que vincula el Fossar de les Moreres amb el 1714 es comença a forjar durant la Renaixença, el moviment literari romàntic que a mitjans del segle XIX busca exaltar els orígens i la història de Catalunya. En aquest ambient es van impulsar els Jocs Florals, un concurs literari que el 1844 va guanyar Frederic Soler Pitarra amb el poema El fossar de les moreres. Els primers versos del poema (“Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”) són els que ara podeu llegir en el petit mur que emmarca la plaça, i són els que van rescatar de l’oblit col·lectiu la lluita dels habitants de Barcelona contra les tropes felipistes en el setge de 1714.

A principis del segle XX, el poema de Pitarra va fer-se famós entre els grups nacionalistes alhora que la commemoració de la Diada començava a fer-se multitudinària. Tant és així que al Fossar de les Moreres s’hi va col·locar una placa amb els primers versos del poema, però l’any 1939, amb el final de la Guerra Civil, va desaparèixer. Durant la dictadura, l’espai es va anar deteriorant i a finals dels anys 70 el Fossar de les Moreres s’havia convertit en un pàrquing.

No va ser fins el 1978 que, a petició d’Òmnium Cultural, van començar les demandes per dignificar l’espai i van pressionar perquè la plaça fos declarada monument historicoartístic. El 1989 es va dissenyar el projecte del Fossar de les Moreres tal com el coneixem avui. El memorial actual té una bona dosi de simbolisme: es van plantar moreres en referència al nom del lloc, es va empedrar amb maó vermell per simbolitzar la sang vessada en el conflicte i es va inclinar la plaça cap a l’interior, insinuant la teòrica funció de fossa comuna que va jugar durant el setge. A principis del segle XXI es va col·locar el peveter amb una flama que crema sempre i que és un monument al soldat desconegut.

Ara ja coneixeu l’origen del Fossar de les Moreres, una plaça que té una forta càrrega simbòlica i que amaga una història on es barregen realitat i llegenda.

We also recommend you