Bioinformatics ESCI-UPF Research

11F

De professió, científiques

“Pensar que has donat un pas endavant i haver-ne de fer dos enrere”

  • 11/02/2020
  • 2 mins reading time
Dia Dona i Nena a la Ciència
Marta Ibáñez, Paula Balcells i Ana Sánchez, alumnes de 3r de BDBI, als seus de llocs de treball on fan pràctiques.

El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, tres alumnes de 3r curs del BDBI, Marta Ibáñez, Paula Balcells i Ana Sánchez, ens donen el seu punt de vista sobre l’àmbit científic, que serà cada vegada més femení.

Aprofitant la celebració del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, hem demanat a tres alumnes del Grau en Bioinformàtica com motivarien a una nena que vol ser científica i també que ens confessin quin és el seu somni un cop acabin els seus estudis i siguin científiques de professió.

Marta Ibáñez

– Què li diries a una nena de 6 anys que vulgui ser científica?

A una nena de 6 anys li diria que ser científica és molt divertit i molt interessant.

Investigues coses i, si realment és el que t’agrada, t’ho passes molt bé i el temps passa ràpid. No s’ha de deixar mai que una persona et digui que no pots fer alguna cosa, perquè això no és cert i hi ha moltes maneres en les que pots fer ciència i fer allò que realment t’agrada. Sempre s’ha de mirar endavant, amb moltes ganes d’estudiar i divertir-se!

–  Què t’agradaria aportar a la ciència?

M’agradaria aportar més coneixement sobre l’embaràs i la biologia de desenvolupament i reproductiva. He començat a introduir-me al tema amb les pràctiques que faig ara a la Universitat de Cambridge, al departament de Fisiologia, Desenvolupament i Neurociència, en el grup de la Dra. Amanda Sferruzzi-Perri. Aquí s’estudien les complicacions a l’embaràs i les conseqüències que poden tenir a llarg termini. Sempre m’ha semblat molt interessant el tema i ara puc començar a estudiar-lo amb més detall.

Paula Balcells

– Què li diries a una nena de 6 anys que vulgui ser científica?

Li diria que no deixi mai que decideixin per ella, que a vegades hi ha barreres que s’han de saltar, però que si és el que li agrada, que s’esforci per aconseguir-ho. El món de la ciència l’espera a ella i a totes les nenes que vulguin dedicar-s’hi.

– Què t’agradaria aportar a la ciència?

La ciència no deixa de ser un treball en equip i les aportacions d’uns fan que altres puguin avançar i aportar també. M’agradaria poder pensar, d’aquí a uns anys, que les meves aportacions han contribuït d’alguna manera en els coneixements d’aquest camp.

De moment, he tingut l’oportunitat de poder estar en dos grups de recerca amb projectes diferents (en un investigant la relació entre els canvis genètics vinculats a la leucèmia mitjançant dades dels GWAS i canvis estructurals de la cromatina, i en l’altre grup desenvolupant una eina per a l’anàlisi de bioimatges) i d’adonar-me del gran ventall de possibilitats de recerca en els diferents àmbits de la bioinformàtica.

El somni més immediat és una bona recerca durant aquests mesos de pràctiques a l’European Bioinformatics Institute (EMBL-EBI).

Ana Sánchez

– Què li diries a una nena de 6 anys que vulgui ser científica?

Li diria que faci el que li agrada, que és el millor que pot fer. També li diria que no doni res per fet, que és normal canviar d’opinió al llarg dels anys sobre el què vols estudiar i el què t’agradaria ser de gran… Jo he volgut ser perruquera, arquitecta, policia, jutge i finalment bioinformàtica.

Ara bé, el món de la ciència no és fàcil i el més important és no donar-se per vençut. Si no te’n surts per una banda, ho aconseguiràs per una altra. Avui dia hi ha moltes maneres d’arribar a allò que es vol. El més important són les ganes.

– Què t’agradaria aportar a la ciència?

El fet de poder ser útil i ajudar als altres és el que més m’interessa. Ara mateix estic fent pràctiques al IGTP, al GCAT. Estem buscant relacions entre diferents malalties i el genoma humà. Disposem d’una gran quantitat de dades de gent que pateix malalties i el que em fascina és el coneixement que podem assolir utilitzant-les i sabent manejar-les d’una manera correcta i eficient. Això ho aconseguirem intentant desmuntar les nostres hipòtesis, que és el més difícil: pensar que has donat un pas endavant i haver-ne de fer dos enrere.

 

Aquestes alumnes de 3r curs del BDBI coincideixen que el món de la ciència demana ganes i esforç, encara més si ets dona, però també comparteixen la il·lusió per treballar i que la seva feina pugui aportar canvis a la ciència i millores en la qualitat de vida de les persones. Això sí que és tot un repte!

We also recommend you