LCA4Climate

Cap a una alimentació sostenible

El sistema alimentari actual és responsable d’un 20-30% de les emissions d’efecte hivernacle a nivell global

Cap a una alimentació sostenible
Foto: Shutterstock

Amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació, ESCI-UPF News ha parlat amb la investigadora Laura Batlle-Bayer, líder de la línia de recerca en Agroalimentació de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, sobre com la nostra alimentació pot contribuir al desenvolupament sostenible.

Cada 16 d’octubre des de l’any 1979, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) commemora el Dia Mundial de l’Alimentació amb l’objectiu de disminuir la fam al món. Aquest mateix propòsit és perseguit per l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2: Fam zero, que busca acabar amb totes les formes de fam i desnutrició per 2030 i vetllar per l’accés de totes les persones, especialment els nens, a una alimentació suficient i nutritiva durant tot l’any.

Una de cada nou persones al món està desnodrida, mentre que un de cada vuit adults al món és obès. Per contra, un terç dels aliments del món es perden o es malbaraten. En aquest context, per assolir l’ODS 2, tal com indica l’ONU, cal promoure pràctiques agrícoles sostenibles a través del suport als petits agricultors i l’accés igualitari a la terra, la tecnologia i els mercats. A més, es requereix el foment de la cooperació internacional per assegurar la inversió en la infraestructura i la tecnologia necessària per millorar la productivitat agrícola.

“El sistema actual és responsable d’un 20-30% de les emissions d’efecte hivernacle, un 30% de la demanda energètica i un 70% de l’aigua a nivell global”, diu la investigadora.

Però, sabem que els problemes relacionats amb l’alimentació van més enllà de la fam. “El sistema alimentari actual té un impacte ambiental important a nivell global”, explica la investigadora Laura Batlle-Bayer, al capdavant de la recerca en Agroalimentació a la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF. “El sistema actual és responsable d’un 20-30% de les emissions d’efecte hivernacle, un 30% de la demanda energètica i un 70% de l’aigua a nivell global”, destaca la investigadora. “A més, si mirem tota la cadena de subministrament, generalment, la fase que té major impacte és la producció primària, per la necessitat, per exemple, de fertilitzants derivats de combustibles fòssils”, afegeix.

Respostes a la ciència

A banda d’aquestes ineficiències, la investigadora ens recorda que cal pensar que la població creixerà i, per tant, la demanda d’aliments augmentarà. “Per això, hem de replantejar-nos quin model d’alimentació volem, tant a nivell global com local”, diu Batlle-Bayer. En aquest sentit, des de la Càtedra, els investigadors exploren diferents maneres d’augmentar la sostenibilitat del sector per assolir un sistema que asseguri l’aliment i la nutrició, sense comprometre la seguretat alimentària i la nutrició de les generacions futures, i que sigui rendible, beneficiï a la societat i tingui un impacte positiu o neutre ambientalment; en sintonia amb els objectius de la FAO.

Mitjançant diferents estratègies com l’anàlisi de cicle de vida dels aliments al llarg de tota la cadena de subministrament, l’aplicació dels principis de l’economia circular tant en la producció com en el consum i la promoció d’hàbits alimentaris més saludables i amb menor impacte ambiental, la Càtedra estudia com augmentar la sostenibilitat de la nostra alimentació. En particular, segons la investigadora, l’economia circular és clau per a reduir les ineficiències del sistema, millorant l’ús de recursos naturals i reduint les pèrdues. “Per exemple, aplicant estratègies d’economia circular, a nivell d’indústria es pot utilitzar un subproducte d’un procés per a l’elaboració d’altres productes. O, a nivell de consumidor, donar una segona vida a un aliment malbaratat promovent receptes per a reaprofitar-lo”, proposa.

Canvi de paradigma

“Un 20% de les emissions del nostre consum alimentari són degudes a les pèrdues i al malbaratament alimentari”, destaca Batlle-Bayer.

Actualment, moltes persones estan advocant per un moviment cap a més dietes basades en vegetals. “Una dieta amb elevat contingut de productes d’origen vegetal és necessari tant a nivell ambiental com nutricional”, apunta la investigadora. “Un espanyol mitjà consumeix aproximadament un 50% més de carn que la recomanada. Només adoptant les recomanacions de l’estratègia NAOS, reduiríem aproximadament un 20% les emissions del nostre consum alimentari”, explica. No només és necessari canviar de dieta, segons la investigadora, sinó que cal un canvi de paradigma prenent consciència, per raons ambientals i socials, de la necessitat de reduir el malbaratament alimentari. “Recordem que un 20% de les emissions del nostre consum alimentari són degudes a les pèrdues i al malbaratament alimentari”, diu Batlle-Bayer.

Ara, “la pregunta del milió és com podem fer aquesta transició tant a nivell local com a global”, reflexiona la investigadora. En aquest sentit, posa el focus en dues qüestions esmentades a la conferència internacional sobre la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles ‘Mengem futur’, en la qual va participar: el poder de les grans multinacionals en l’alimentació i la vellesa dels productors primaris a Europa (un 58% dels quals són majors de 40 anys).

Per a la transició a un sistema alimentari més sostenible, segons la investigadora, tots els actors implicats són necessaris, i un molt important són les empreses. Així, “les empreses tenen el ‘privilegi’ de poder crear productes, així com estratègies de producció i venda, que promoguin un consum responsable i saludable, alineant-se d’aquesta manera als ODS,” conclou.

We also recommend you