Vuit anys han trigat els països de l’ASEAN a incorporar Xina, Japó, Corea, Austràlia i Nova Zelanda i crear el nou RCEP. En total són 15 països que suposen el 28% del comerç mundial, un 30% del PIB global i un mercat d’uns 2.200 milions de persones. Xifres més que sorprenents i que decanten el pes de la balança de la globalització cap al costat xinès.
L’objectiu d’aquest tractat és aconseguir obrir intercanvis comercials i, per aquest motiu, s’eliminen el 90% dels aranzels, s’eliminen les restriccions comercials de productes i serveis un 65%, s’aposta per l’economia digital, es redefineix la propietat intel·lectual i s’uniformitzen les regles administratives. Tanmateix l’RCEP no parla de drets laborals, ni de medi ambient. En suma, un acord que afavoreix les grans empreses i obligarà a les pimes a associar-se per poder competir i mantenir-se.
Amb aquesta signatura es contribueix a crear cadenes de valor que s’han destruït com efecte de la COVID-19 i a treballar per la recuperació econòmica. Tot i que a ningú se li escapa que és també una contraofensiva a la política d’aïllament promoguda per Trump. L’acord consolida les ambicions geopolítiques de la Xina a la regió al voltant de les noves rutes de la seda i farà que el gegant asiàtic tingui menys dependència dels mercats i tecnologies occidentals.
Cal apuntar que l’Índia havia d’entrar dins el RCEP, però que va decidir fer-se enrere per por a veure el seu mercat inundat de productes d’altres països (productes xinesos, sobretot, però també productes agrícoles d’Austràlia i Nova Zelanda). S’entén si es té en compte la seva política proteccionista a causa d’una economia amb dèficit a la seva balança comercial, mentre que les dels altres membres tenen totes superàvit.
A Occident, la imatge del Tibet està estretament vinculada a la pau espiritual i la meditació practicada pels monjos budistes, però també està marcada per les desavinences polítiques i territorials que des de fa dècades el territori manté amb la Xina. Quines són les causes d’aquesta tensa relació?
Pelayo Corella, profesor del GNMI, enumera los frentes con los que se va a encontrar el nuevo presidente de los EE.UU., Joe Biden. No solo se trata de la división creada en la sociedad estadounidense y otros problemas de política interior, sino también relaciones comerciales y diplomáticas con otros países.
Bar Sauma, també conegut com a Rabban (o mestre) Sauma, va ser el primer diplomàtic de l’Extrem Orient que va visitar Europa i es va entrevistar amb alguns dels monarques més importants de l’època. Però què el va portar a creuar més de 13.000 km per terra i mar al segle XIII?
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar els serveis prestats a través seu mitjançant l’anàlisi dels hàbits de navegació de l’usuari. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. A l’efecte d’aquesta política, «continuar navegant» significa fer clic en qualsevol botó, casella de verificació o enllaç del lloc web, descarregar-ne qualsevol contingut o fer scroll. aquí.
Deixa un comentari