Universidad

Mesurar el benestar social

  • 13 de Noviembre de 2020
  • 1 min de lectura
Benestar social
Foto: Dawn

Joan Ribas, professor del GNMI, escriu al Diario de Ibiza sobre benestar social i les conclusions que permeten extreure certs indicadors en el cas d’una comunitat com les Illes Balears.

En primer lloc, Joan Ribas puntualitza que indicadors com el PIB o el PIB per càpita (que mostren com l’economia de les Illes ha crescut en els darrers anys, tot i que per sota de la mitjana espanyola) no són útils per mesurar la qualitat de vida.

El professor esmenta dos índexs que permeten comptabilitzar el nivell de benestar social. El primer és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) elaborat per l’ONU i que combina l’esperança de vida al néixer, la taxa d’escolaritat i la renda per càpita descomptada. L’altre és l’Índex de Progrés Social (IPS) elaborat per la Comissió Europea i que calcula la qualitat de vida de les 272 regions europees a partir de 50 indicadors, fet que permet “comparar de manera homogènia els determinants de la qualitat de vida”.

Com explica Joan Ribas, a través de l’IPS és possible “copsar si les regions pugen o baixen respecte la seua posició en PIB per càpita”. Així doncs, a nivell espanyol es pot observar com les tres primeres posicions es mantenen inalterades (Madrid, País Basc i Navarra), mentre que Catalunya, la quarta regió en PIB per càpita, cau fins a la dotzena posició en l’Índex de Progrés Social.

Pel que fa a les Illes Balears, la diferència entre PIB per càpita i IPS és encara més gran que la catalana: passa de la sisena posició a la setzena. Alguns dels indicadors de l’IPS on les Illes mostren pitjors resultats són els de necessitats humanes bàsiques, fonaments del benestar, aigua i sanejament o accés a coneixement bàsic. En canvi, obtenen resultats destacables en qualitat ambiental, nutrició i assistència sanitària, i salut i benestar.

Segons Joan Ribas, “l’anàlisi del benestar regional confirma la discriminació sistemàtica de l’eix mediterrani”, que presenta uns resultats pitjors respecte les altres comunitats del centre i nord de la península. Per al professor, el motiu d’aquesta discriminació cal buscar-lo en el dèficit fiscal i assenyala que, fins que aquest no es corregeixi serà “molt complicat, per no dir impossible, avançar en benestar i progrés social”.

De totes maneres i malgrat els impediments de caràcter fiscal, Joan Ribas afirma que “el benestar de la població no només és important, sinó que ha de ser l’objectiu de les autoritats i les polítiques públiques”.

També et pot interessar