Universidad

“Vull estudiar Negocis i Màrqueting Internacionals a ESCI-UPF”

Què estudiar és una gran decisió que cada any preocupa milers d’estudiants

  • Marina Moltó, 7 de Octubre de 2019
  • 2 mins de lectura
Negocis i Màrqueting Internacionals
Marina Moltó, a la dreta de la imatge, acompanyada de dues estudiants de primer del GNMI. / Foto: Arxiu ESCI-UPF

Marina Moltó, estudiant de 1r del GNMI, ens explica com va prendre la decisió d’estudiar a ESCI-UPF i quines han estat les seves impressions dels primers dies a la universitat.

Arriba un moment de la nostra vida en què hem de decidir sobre el nostre futur. Sigui cursant el batxillerat o bé fent algun mòdul. Des del meu punt de vista, avui dia és important anar a la universitat, però això sí, sempre que sigui per estudiar alguna cosa que ens agradi.

Jo mateixa em vaig trobar a primer de batxillerat decidida a estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Un dia, fent l’assignatura d’Història d’Espanya, el professor va comentar que si no se’ns donava bé Història, Dret no seria una carrera senzilla. Doncs sabeu què? Jo era de les pitjors alumnes de la meva classe. Aquell dia vaig començar a mirar altres opcions i, sincerament, és la millor decisió que podria haver pres. No m’havia adonat del que realment m’agrada, el món de les empreses.

Va ser llavors que uns amics em van començar a parlar molt bé d’ESCI-UPF. El que oferia em va encantar: estudis en anglès, aprendre una quarta llengua, Erasmus arreu del món, pràctiques… Va anar passant el temps i de sobte em trobava a finals de curs, havien començat les xerrades de les universitats a l’escola i ja començava a apropar-se el moment d’escollir una carrera. Un dia va venir una alumna d’ESCI-UPF i, en uns minuts, ja estava convençuda que volia estudiar Negocis i Màrqueting Internacionals a ESCI-UPF.

Al mes de juny, abans de fer la Selectivitat, els meus pares i jo volíem tenir una reunió amb el gerent d’ESCI-UPF (una de les opcions que t’ofereixen abans de matricular-te). Aquell dia el gerent tenia un compromís i vam tenir la reunió amb la Isabel Rovira i el Christian Rovira, responsables del departament de Comunicació. Els meus pares i jo vam arribar a casa molt contents de tot el que ens havien explicat. Ara ja era responsabilitat meva esforçar-me per aconseguir la nota de tall que demanaven. Per fi em sentia emocionada d’haver trobat el grau que realment volia estudiar, però també sabia que si no treballava per la Selectivitat, no ho aconseguiria.

Entrar a ESCI-UPF va ser tot un repte. Poca gent creia que ho aconseguiria perquè la meva mitja de batxillerat no era gaire alta, però això em va motivar més encara.

A mitjans de juliol, el dia en què es penjaven els resultats, recordo que estava molt nerviosa obrint l’ordinador, tenia por de no haver arribat a la nota de tall que es demanava. Vaig introduir el meu usuari i la meva contrasenya, vaig clicar i… «Opció 1: Negocis i Màrqueting Internacionals a ESCI-UPF». No podia parar de saltar, alegre per haver entrat.

Passat l’estiu, centrada un altre cop després de les vacances, ha començat una nova etapa i és per això que estic més il·lusionada que qualsevol altre any.

ESCI-UPF dedica una setmana introductòria als alumnes de primer any on m’esperava les presentacions de les assignatures del curs. Pensava que més aviat seria una setmana per familiaritzar-nos amb les instal·lacions i començar a conèixer els nous companys/es i professors/es. Sabeu què? No em vaig trobar el que esperava. Va ser una setmana més dura del que em pensava. Els horaris eren més extensos comparat amb la resta del curs i la quantitat de deures a realitzar era superior al que imaginava. Tot i haver perdut una mica la motivació, els alumnes de segon curs ens insistien que aniria a millor.

Ara que ja hem començat les classes com a universitaris, sí que puc dir que aquesta carrera m’està agradant moltíssim i que els alumnes de segon tenien tota la raó! I tot i no haver trobat el que m’esperava en la setmana introductòria, puc afirmar que ha donat molt bon resultat en el sentit que, sense el “pre-escalfament”, a tots els alumnes se’ns haguessin fet molt més complicades les classes. El fet de començar una setmana abans per orientar-nos i situar-nos a tots a un nivell de coneixements semblant també ens ha ajudat.

No porto ni una setmana de classes, però estic convençuda que la vida és prendre decisions i, si busques un futur relacionat amb les empreses en un entorn internacional, estudiar a ESCI-UPF és una decisió de la qual no te’n penediràs. Pot ser difícil escollir una carrera amb 17 o 18 anys, però si decideixes allò que més t’agradaria fer al llarg de la teva vida, estàs fent el correcte.

También te puede interesar