Universidad

Els idiomes al GNMI

  • 17 de Mayo de 2019
  • 4 mins de lectura
D'esquerra a dreta els alumnes del GNMI Oriol Vilalta, Sofia Planelles, Aída Ortega, Artur Galiev i Blanca Sala.

Tots els alumnes del GNMI, quan es matriculen, han de triar un idioma optatiu (alemany, francès, japonès, rus o xinès). Estudiaran aquesta llengua durant 2 anys i podran continuar si l’agafen com optativa a partir de 3er, però llavors centrant-se en la seva aplicació als negocis. Cinc estudiants de 2on ens donen la seva visió sobre l’idioma que van escollir.

Oriol Vilalta – Alemany

La meva família materna va emigrar d’Alemanya a mitjans dels anys 60. Jo no he tingut mai cap vincle amb aquestes arrels, més enllà d’històries que m’han explicat a casa o visites esporàdiques de cosins llunyans. Escollir alemany com idioma optatiu va ser un primer pas per acostar-me als meus orígens, però sobretot també el vaig escollir per la seva àmplia i potent projecció internacional.

Contemplo la possibilitat de fer negocis a Alemanya en un futur i vull garantir als meus clients un tracte personal i més proper a través del seu idioma.

Quant a la seva dificultat, està sent tot un repte. Sempre he tingut facilitat a l’hora d’aprendre idiomes, però l’alemany és un cas a part. Podria arriscar-me a dir que la meitat de les paraules del diccionari són compostes (amb una mica d’imaginació pots sortir del mal pas deduint el significat, però sense garanties d’encertar…). Però la veritable dificultat és a l’hora de construir frases seguint l’ordre correcte i utilitzant els articles adequats. Els mateixos alemanys diuen que ni ells saben parlar bé el seu idioma!

Actualment compagino els estudis amb una feina de cara al públic i, després de dos anys estudiant-lo, considero que em sé defensar i fer entendre. Però si la conversa surt molt del guió al qual estic acostumat, llavors comencen les suors! Estic convençut, però, que m’ajudarà a trobar feina quan acabi els estudis. Els joves tenim la ferma convicció que Europa és governada per Alemanya (potser canviem d’opinió després d’acabar l’assignatura d’Integració Europea), per tant crec que és vital que puguem moure’ns en el món del business amb el plus de parlar l’idioma dels que prenen les decisions.


Sofia Planelles – Rus

Avui en dia saber idiomes és un tret diferencial per poder trobar feina.

Aquesta va ser una de les principals raons per les quals vaig triar rus com a idioma optatiu en el moment de matricular-me. Vaig pensar que saber rus podria ser la diferència que fes que en una entrevista de feina em triessin a mi i no a una altra persona. L’única cosa que em feia dubtar era la dificultat que comportava aprendre un idioma amb un alfabet completament diferent al nostre.

Realment ha estat qüestió de pràctica. En pocs mesos ja vaig aprendre l’alfabet i vaig començar a parlar rus de mica en mica. A dia d’avui, considero que podria tenir una conversa en rus a nivell bàsic. Si es tractés de temes de negocis, per exemple, em seria més difícil.

Tot i això, crec que l’idioma que he triat em pot obrir moltes portes en el món laboral i em permetrà treballar en empreses i departaments fent coses que, sense saber el rus, no podria fer.


Aída Ortega – Japonés

De entre todas las opciones que había para elegir en ESCI-UPF, me decanté por el japonés porque era un idioma muy diferente a los que ya había estudiado con antelación y siempre había tenido mucha curiosidad e interés por la cultura japonesa. Quería aprender algo totalmente distinto a lo que ya sabía.

El primer curso me pareció bastante sencillo, ya que aprendimos lo más básico. Era fácil de seguir si le dedicabas tiempo. El segundo año ya es otro tema. A medida que hemos avanzado y nos hemos introducido más en el idioma, el nivel de dificultad ha aumentado.

Ahora ya estamos aprendiendo mucha más gramática, vocabulario, kanjis, etc. Aun así, siento que estoy avanzando mucho y las clases se hacen amenas porque hay días que, además de centrarnos en el estudio de la lengua, hablamos de Japón, sus costumbres, comida, gente…

En el nivel que me encuentro ahora sí que podría tener una conversación en japonés, aunque bastante básica, ya que es un idioma complicado de aprender y en el que se va progresando poco a poco.

Elegir un idioma así puede suponer una ventaja a la hora de encontrar trabajo, puesto que es algo que no todo el mundo habla. Así que creo que, gracias al japonés, jugaré con cierta ventaja en función del sector o empresa donde acabe por trabajar.


Artur Galiev – Chino

Siempre he sido un fanático de la cultura asiática. Me gusta en todos los aspectos, empezando con su ciencia ficción y profundizando con su filosofía vital y de negocios.

Desde que decidí entrar en ESCI-UPF pensaba escoger japonés como lengua optativa, pero en el último minuto, cuando a la hora de matricularme me preguntaron qué idioma quería elegir, dije chino.

Llámalo sexto sentido, pero creo que no me he equivocado. Ahora estoy acabando el segundo año de idioma y el año que viene me iré de intercambio a China.

El idioma no es tan difícil como la gente cree, pero eso sí, requiere constancia. Aprendemos a una velocidad muy elevada, sobre todo el primer año cuando nos dan la base.

Tuve la suerte de ir a China después del primer año y, cuando iba de paseo, entendía cada tercer cartel de la calle. Después de una semana, al haberme acostumbrado al acento, ya podía distinguir alguna que otra frase y llevar, no una conversación constructiva y profesional, pero sí una small-talk casual.

Chino es un idioma muy demandado en el mundo, con razón, creo que será un aspecto muy fuerte en mi curriculum y una aptitud muy importante, no solo a la hora de encontrar trabajo, sino para comunicarse y adaptarse en un entorno global.


Blanca Sala – Francès

Des del meu punt de vista, la tria de l’idioma optatiu quan em vaig matricular a ESCI-UPF no va ser un problema. Durant l’ESO ja havia estudiat francès, però no vaig quedar-me satisfeta amb el nivell que tenia. És per això que vaig decidir triar aquest idioma, per poder millorar.
L’idioma en si no és complicat, ja que és una llengua que prové del llatí, igual que el català o el castellà. Per tant, de primeres ho veus molt accessible. Sí que és veritat que al llarg dels trimestres es nota la càrrega de feina i l’evolució de l’assignatura.
A dia d’avui, tenir una conversa en aquest idioma no seria difícil. Durant les classes acostumem a practicar l’expressió oral entre els alumnes i amb el professor. Però alhora, tot depèn del tipus de vocabulari que utilitzem. Està clar que és més fàcil parlar que entendre a persones natives.
Actualment, les empreses valoren molt el coneixement d’un idioma estranger. A més, crec que el francès m’obrirà moltes portes a l’hora de negociar amb altres països com per exemple el Marroc, França, Bèlgica… A més a més, pel fet de cursar una carrera en l’àmbit dels negocis internacionals, conèixer aquest idioma és una aptitud imprescindible.

También te puede interesar