Bioinformática

Premi Nacional de Recerca al bioinformàtic Roderic Guigó

  • 29 de Noviembre de 2018
  • 2 mins de lectura
Roderic Guigó, guanyador del Premi Nacional de Recerca 2017

El coordinador del programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i professor de la UPF, Roderic Guigó, ha rebut enguany el Premi Nacional de Recerca per la seva tasca en el desenvolupament de la ciència al nostre país.

Aprofitant l’avinentesa, el guardonat, que és Catedràtic d’Informàtica Biomèdica, ha rebut ESCIUPFNews per parlar sobre el món de la Bioinformàtica i sobre el context en què es troba el món de la investigació científica al nostre país.

Guigó reconeix que ara el món de la biologia té quelcom més que un lligam amb la computació. De fet, per a ell no deixa de ser simptomàtic que la biologia hagi estat pràcticament l’única ciència que hagi incorporat el nom de la informàtica per definir un nou concepte: bioinformàtica. I ho diu ell, que ha estat des de fa molts anys a primera línia, participant en el projecte de referència al món: el de la seqüenciació del genoma. En el seu cas, en el camp de l’anotació, que és el moment on els biòlegs apunten com és aquesta seqüència genòmica, com està estructurada i com funciona.

La conversa pivota sobre les grans expectatives que es van generar quan es va donar a conèixer el projecte del Genoma. Guigó considera que “si no s’haguessin creat aquestes expectatives, el projecte no hagués existit”. Per a aquest investigador, calia posar sobre la taula l’enorme potencial que tenia aquest camp de la ciència. Ara bé, reconeix que aquells que “ingènuament” parlaven d’aconseguir viure fins als 150 anys en poc temps, evidentment, “estaven equivocats”. I això, per què? Doncs, ell mateix contesta, “perquè el que sí ha demostrat el pas del temps, és la complexitat del món de la genòmica, superior a la que ens imaginàvem” fa uns anys.

Tot i així, Guigó considera que si mirem en perspectiva, la ciència i amb ella, els avenços que s’estan produint en el món de la bioinformàtica, ha aconseguit reduir notablement la mortalitat en moltes malalties, i en alguns casos de manera exponencial. No s’hauran resolt els problemes però, d’una manera o una altra, s’han donat veritables passos de gegant.

L’altra idea sobre la que pivota la conversa és el futur de Barcelona com a capital de la bioinformàtica. Guigó considera “paradoxal” la situació actual. Recorda com eren les coses quan ell va tornar de la seva estada als EUA. Mentre als Estats Units, tots els equips de recerca eren internacionals i convivien professionals de tots els racons del món, a Barcelona, tots eren locals. Per a aquest catedràtic, la procedència diversa no és ni millor ni pitjor, però sí un clar símptoma del poder d’atracció i captació de talent. Si un país, una ciutat o un centre atrau a gent tan diversa és que aquests investigadors i professionals consideren que poden desenvolupar la seva feina amb èxit.

El punt d’inflexió, tot i que no li agrada personalitzar, és quan el conseller Mas-Colell va apostar per crear nous centres de recerca amb una major flexibilitat en la gestió i amb una idea clara, a través del programa Icrea, de captar talent internacional. El salt va ser qualitatiu. “En pocs anys, la situació va canviar radicalment i es va produir un salt que jo creia impossible”, reconeix Guigó.

El problema, però, va ser l’arribada de la crisi i, amb ella, la retallada substancial dels fons per a la investigació. I vet aquí el problema, tal i com assenyala aquest prestigiós investigador: “un arbre molt alt no pot créixer al mig del desert”. Ho farà en un bosc, però no en un entorn on no es cuida i potencia la investigació. Així doncs, Guigó és ara més pessimista i considera que “ens hem quedat estancats”. I quedar-se estancats, “quan altres continuen avançant és, en definitiva, una manera de quedar-se endarrerit”.

Preguntat per si el que realment manca és un esperit emprenedor que acompanyi, reforci i potenciï el clima innovador i investigador d’aquests centres de recerca capdavanters, Guigó no ho creu així. No dubta del gap cultural que existeix a Europa en relació als EUA, però considera que, si els projectes actuals estiguessin ben dotats, les grans multinacionals acompanyarien en aquest camí i entre tots s’acabaria creant aquest clima d’emprenedoria, innovació i desenvolupament científic que el propi Guigó té ficat des de fa temps al seu cap.

También te puede interesar