Universidad

L’Erasmus ha acabat…

  • Rebeca de Juan, 19 de Enero de 2015
  • 2 mins de lectura
Alumnes de 3r del GNMI d'intercanvi a l'ESB Business School, Reutlingen University

Sembla que hagin passat segles des de les xerrades inacabables a la cafeteria imaginant com seria marxar d’Erasmus, els dubtes a l’hora d’escollir la destinació, la inseguretat i els nervis de tota la família, la por a quedar-nos sense plaça, la dificultat per trobar el nostre nom a la llista… i ara tot ha acabat.

Han estat quatre mesos que han passat volant, però que, al mirar enrere, de fet semblen anys. Conèixer cada dia persones d’altres països, que parlen altres llengües, que pertanyen a d’altres religions i que tenen una forma de pensar completament diferent a la nostra, fa que tot allò que fins ara havíem cregut que era cert, de sobte, ens sembli no tan cert i que, fins i tot, comencem a plantejar-nos si no estàvem equivocades. Compartir noves experiències amb aquests desconeguts, algunes d’excitants i d’altres que fan passar una mala estona: com ara arribar a un altre país i descobrir que queden quatre mesos per davant, durant els quals s’ha de viure en un “cuchitril” i no tenir ningú. I més tard, adonar-nos que, els que fins aleshores eren complets desconeguts, s’han convertit en molt importants, imprescindibles a les nostres vides.

El nostre Erasmus no ha estat perfecte, tot s’ha de dir. Hem tingut moments en els que enyoràvem la família, els amics, el bon pernil, poder-nos fer entendre per comprar pa… i fins i tot hem enyorat ESCI-UPF! Però un s’acostuma a tot. Quan s’arriba al menjador a les 14 h i tot està tancat, no s’oblida que es dina a les 12 h. Quan se surt a comprar a les 19 h de la tarda i tot està tancat, queda ben clar que l’horari comercial és fins les 18 h. I així, infinitat de coses…

Aquest Erasmus ens ha fet créixer en molts sentits. Alguns ja havíem viscut fora de casa i ja sabíem què era organitzar-se per comprar, fer rentadores, estudiar, netejar… per a d’altres era tot un món desconegut. Sigui com sigui, l’experiència no era res comparat a fer tot això en alemany. Una cosa tan simple com posar una rentadora podia ser una odissea que requeria de tres o més persones mirant una rodeta per intentar entendre quelcom. O quedar-nos deu minuts mirant com la rentadora donava voltes, només per assegurar-nos de que allò funcionava. Ens sentíem un xic justes, però la il·lusió de veure la roba neta després de tant esforç, no tenia preu.

Les classes eren molt diferents a les que estem acostumades. Tractar al professorat de Professor Schmäh en lloc de dir el nom, assignatures en les quals en teníem prou escoltant, gent que marxava de classe sense demanar permís (i només per omplir l’aigua), alumnes rectificant a professors… i el més sorprenent de tot: picar a la taula amb la mà com a signe de que la classe que el professor havia fet ens havia agradat.

“Abandonar el niu” et dóna llibertat i independència, però anar a viure a un altre país fa que la vida doni un gir de 180º. Allò que per a nosaltres forma part del dia a dia, allò que sembla totalment normal, deixa de ser-ho. Compte! El vidre no sempre va al contenidor verd i tranquils si de sobte hi ha més colors dels que recordàveu. Però, sobretot, no penseu que n’hi ha prou a llençar les deixalles al contenidor adequat, s’ha de fer al TEU contenidor. I és que a Alemanya, cada casa o bloc de pisos té uns contenidors assignats. Si tot i així, us sembla massa complicat, no patiu: nosaltres també llençàvem les deixalles al primer contenidor que trobàvem. D’altra banda, no us quedeu mirant les mussaranyes als passos de vinants perquè, al proper cop d’ull, ja no estarà en verd… Adéu als semàfors que fan pampallugues! Creuar un carrer és arriscar la teva vida. I, sobretot, no llenceu les ampolles buides! Sempre poden significar uns quants calerons menys al tiquet de la compra. Sí! Reciclar surt a compte!

Podríem estar hores explicant experiències viscudes en aquesta aventura (perquè al cap i a la fi ha estat això), però volem deixar-vos un últim missatge, i el més important: afanyeu-vos a sol·licitar el vostre intercanvi, no fos cas que dues alumnes de tercer us prenguin la plaça!

També et pot interessar