Bioinformatics University

Alan Turing, el “pare” de la informàtica

  • Patricia Pino, June 17th, 20
  • 4 mins reading time
Alan Turing informàtica
Foto: Wikimedia Commons (K00t25)

Alan Turing va desxifrar el codi nazi de la màquina Enigma durant la Segona Guerra Mundial i és considerat el pare de la Intel·ligència Artificial. Seixanta-sis anys després de la seva mort, recordem la importància de les seves invencions que van canviar el món de la informàtica.

Nascut el 1912 a Londres, Alan Turing va ser un matemàtic, lògic, científic de la computació, criptògraf i filòsof, precursor de la informàtica moderna i de la formalització dels conceptes “algoritme” i “computació”. Tot i el seu èxit, la seva homosexualitat va fer que no tingués una vida fàcil i que acabés per suïcidar-se.

Infància i estudis

La feina del seu pare en l’Administració Colonial a l’Índia va fer que passés allà alguns anys de la seva infància. Es diu que va aprendre ràpid a llegir i el descobriment dels números va fer que adoptés l’hàbit de parar-se a cada fanal per trobar el seu número de sèrie. Quan tenia 8 anys, ja mostrava interès per l’experimentació química i va dissenyar el seu propi laboratori a casa.

Als 14 anys va estudiar a l’internat de Sherborne (Dorset), on va conèixer el seu amic Christopher Morcom que va morir poc després. Aquest fet li va fer perdre la fe en Déu i convertir-se en ateu. En aquesta etapa de joventut, ja va començar a dedicar-se a les matemàtiques i la ciència.

Va estudiar al King’s College, a la Universitat de Cambridge, de 1931 al 1934, i l’any següent va ser escollit “fellow” de King’s per la seva tesi sobre el teorema del límit central. El 1936 va publicar un article sobre els límits de la prova i la computació “On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem“, substituint el llenguatge formal de l’estudi anterior de Kurt Gödel pel que ara es coneix com les màquines de Turing, demostrant que la màquina podria ser capaç de resoldre qualsevol problema matemàtic concebible si es representés en forma d’algoritme, conjunt d’instruccions que devem al matemàtic Al-Khwārizmī. Va demostrar que no hi havia solució a l’Entscheidungsproblem justificant que no és possible decidir, de forma algorítmica, si una màquina de Turing s’aturarà mai.

El mateix any va marxar a Nova Jersey per estudiar filosofia de les matemàtiques i va obtenir el doctorat a Princeton el 1938. També va estudiar criptologia i va construir tres de les quatre etapes d’un multiplicador binari electromecànic. La seva tesi va introduir la noció de la computació relativa amb un estudi de problemes que no podia resoldre una màquina de Turing i les màquines s’augmentaven amb les “màquines oracle”. En acabar, va tornar a Cambridge i va treballar a temps parcial a l’Escola de Codis i Xifres del Govern (GCCS).

La màquina i les aportacions

La màquina de Turing és considerada un prototip dels actuals ordinadors, amb unes lleis que són la base de la computació. Va permetre entendre el llenguatge xifrat amb què es comunicaven els nazis alemanys de la Segona Guerra Mundial a través de la màquina Enigma, fet que va convertir Alan Turing en una peça fonamental per acabar amb la guerra i el poder de Hitler.

Bomba Turing informàtica

Reproducció de la “bomba”, la màquina de Turing que va desxifrar Enigma, ubicada al museu de Bretchley Park. / Foto: Wikimedia Commons (Maksim)

L’invent es coneix també com a “bomba” i es va instal·lar el 18 de març de 1940. Cap al final de la guerra n’hi havia més de dues-centes funcionant. Per resoldre la codificació d’Enigma, també va idear una tècnica estadística que va anomenar Banburismus. I el 1942 va idear una tècnica anomenada Turingismus, per atacar la xifra Lorenz utilitzada per la nova màquina alemanya Geheimschreiber (“escriptor secret”). Va treballar amb criptoanalistes americans sobre l’Enigma naval i la construcció de bombes a Washington, i va ajudar als Laboratoris Bell a desenvolupar dispositius de sectorització de la parla.

Després de la guerra, Alan Turing va continuar innovant en el camp de la informàtica amb la creació de computadores electròniques programables digitals: el 1946 va presentar el primer disseny detallat d’un ordinador amb programa emmagatzemat. Quatre anys més tard, va executar el seu primer programa. El 1949 va treballar creant programari per un dels primers ordinadors autèntics (el Manchester Mark 1) i amb el disseny del Test de Turing va aconseguir un sistema que permetia valorar la intel·ligència d’una màquina comparant-la amb les respostes humanes. Alan Turing atacava el problema de la intel·ligència artificial i proposava aquest test com a experiment per definir un estàndard i poder anomenar “intel·ligent” a una màquina.

A ell devem l’existència de la programació i tots els dispositius dels quals gaudim en un sol element: l’ordinador. Va fer aportacions en el desenvolupament de la programació i els codis que utilitzen les computadores i va fer el primer pas del que coneixem com a “intel·ligència artificial”, equiparable a la intel·ligència humana quant a efectivitat i realització de tasques.

Els dos últims anys de la seva vida també es va dedicar al camp de la biologia matemàtica, a la morfogènesi, treballant amb equacions de reacció-difusió que ara són la base de la disciplina de formació de patrons. És a dir, mitjançant les matemàtiques, va estudiar els patrons de la naturalesa. Des de la seva infància, Alan Turing va observar que moltes plantes tenen pistes que poden involucrar les matemàtiques. I és que, segons el biòleg computacional Jonathan Swinton: “simplemente creía que las matemáticas eran muy poderosas, que se podían utilizar para explicar muchísimas cosas y que se debía intentar encontrar esas explicaciones con ellas”.

Els historiadors diuen que desxifrar Enigma va escurçar la guerra més de dos anys, salvant així més de 14 milions de vides. El seu treball va inspirar les investigacions que van conduir al que els científics anomenen “les màquines de Turing” i que avui en diem “ordinadors”. L’invent de la Màquina de Turing, els assoliments en criptografia durant la Segona Guerra Mundial i les idees sobre la computadora digital el converteixen en un gran geni. Acabada la guerra, se li va atorgar l’Orde de l’Imperi Britànic pels seus serveis, però la seva tasca va quedar en secret durant molts anys.

Tot i la seva coneguda homosexualitat, el 1952, un oficial de policia el va portar a judici en descobrir que mantenia relacions sexuals amb un home. Va ser condemnat a presó per actes d’indecència greu, però li van oferir lliurar-se’n a canvi de tractaments hormonals per “curar la seva homosexualitat”. El tractament el va portar a la depressió i dos anys després el van trobar mort, suposadament, per menjar una poma que contenia cianur.

No va ser fins al 2009 que, a través d’una petició pública, el primer ministre de Regne Unit, Gordon Brown, va demanar perdó públicament pel tracte al qual es va sotmetre a un dels majors genis contemporanis i el 2013 la Reina Isabel II va proclamar-ne l’indult pòstum.

 

Per saber-ne més:

We also recommend you