Back

ESCI-UPF Research

Dia Internacional de la Dona

Katherine Johnson i Christina Koch

Dia Internacional de la Dona Katherine Johnson i Christina Koch
Christina Koch (dreta) i Katherine Johnson (esquerra)

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona. Aprofitem aquesta data per presentar 12 parelles de dones, una d’actual i una del passat, de diversos àmbits i que han estat rellevants per diferents motius. En aquest article presentem dues protagonistes de l’exploració de l’espai.

La matemàtica afroamericana Katherine Johnson (1918-2020), una dona clau per a l’arribada a la Lluna, i l’enginyera i astronauta nord-americana Christina Koch (1979), la dona que més temps seguit ha passat a l’espai, són dues dones que han ocupat dos llocs molt diferents d’una mateixa “cadena de muntatge”. Katherine Johnson ens va ajudar a arribar a l’espai amb els seus càlculs molt abans que existissin els ordinadors, mentre que Christina Koch ha batut un rècord que no hagués estat possible sense la contribució d’aquests càlculs. La primera no va anar mai a l’espai però, en canvi, ha fet possible que la segona hi hagi pogut anar.

Katherine Johnson, a quin hem dit adéu recentment, va ser un referent a l’hora de trencar barreres, tant racials com de gènere, sent la primera dona de color en estudiar a la Universitat de West Virginia i una de les anomenades “calculadores humanes” de la NASA. Contractada al 1953 per calcular resultats al Centre d’Investigació Langley del Comitè Assessor Nacional d’Aeronàutica (NACA), l’agència que va precedir a la NASA, va tenir un paper en tots els principals programes espacials dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Els seus càlculs de la trajectòria de l’Apollo 11 van permetre que els tripulants d’aquesta nau poguessin arribar a la Terra després de que Neil Armstrong i ‘Buzz’ Aldrin haguessin trepitjat la Lluna (1969). Però, malgrat aquesta crucial contribució, la seva feina va ser ignorada durant dècades.

Els seus últims anys, en canvi, va viure entre reconeixements mundials, incloent-hi els de la NASA i el govern dels EUA, que la va guardonar amb la Medalla de la Llibertat, considerant-la un exemple per impulsar el paper de les dones en la ciència i la tecnologia. A més, la seva història, juntament amb la d’altres afroamericanes, va ser recordada a la pel·lícula ‘Hidden Figures’ (2017).

Molt diferent ha sigut el reconeixement que ha rebut l’enginyera i astronauta Christina Koch, qui va aterrar el passat 6 de febrer a Kazakhstan després de passar gairebé 11 mesos en òrbita, convertint-se en la dona que més temps ha estat fora de l’atmosfera terrestre durant una sola missió. Mentre Katherine Johnson va passar gran part de la seva vida rere els focus, Christina Koch ha ocupat les portades dels mitjans arreu del món, reconeixent-li l’excepcionalitat d’haver estat 328 dies a l’Estació Espacial Internacional. I això és significativament rellevant, ja que, en aquesta època de viatges espacials, la majoria dels astronautes no es converteixen en noms reconeguts. Possiblement des de Neil Armstrong cap altre nom havia suscitat tant d’interès mediàtic.

Això és prova de què alguna cosa estem fent bé com a societat, en termes d’igualtat en l’accés a oportunitats i també en el reconeixement social dels èxits de les dones. Més reconeixement significa més visibilitat i aquesta és crucial per a despertar vocacions científiques. Amb exemples com els de Katherine Johnson i Christina Koch, les futures generacions de nenes i dones que vulguin dedicar-se a la ciència tenen a qui assemblar-se, un mirall en el qual mirar-se i un objectiu al qual aspirar per a perseguir els seus somnis fins a arribar a les estrelles.

We also recommend you