Retail

Agenda Comerç 20/21

El retail té un pla

La Generalitat presenta un pla d’acció per al comerç

  • November 25th, 19
  • 2 mins reading time
Retail Agenda Comerç
Foto: Arxiu ESCI-UPF

El retail sempre ha estat un sector cabdal per al país: ha articulat pobles i ciutats i ha generat una activitat econòmica notable. Però d’un temps ençà, les tribulacions del sector requerien d’un pla d’acció integral que, consensuat amb totes les parts, la Generalitat va presentar la setmana passada.

Durant anys i panys, la polèmica del comerç se centrava en el l’obertura de festius i les limitacions horàries. Era una polèmica reduccionista, en què totes les parts, grans operadors i petits comerciants, es van embarcar: uns, demanant limitacions i noves regulacions; altres, demanant una major llibertat econòmica i menor ingerència regulatòria.

La polèmica va traspassar fronteres i fins i tot Brussel·les, a través de la famosa directiva Bolkenstein que pretenia liberalitzar la prestació de serveis (i el comerç ho és), es va veure arrossegada en un debat al que li mancaven llums llargues. I això, per què? Doncs perquè mentre es discutia sobre com superar el PTSEC, les trames urbanes consolidades, o es consensuaven horaris i festius, la irrupció d’internet va desarborar als grans i als petits.

De la nit al dia, els actors enfrontats esdevenien aliats davant de noves dinàmiques de consum i nous operadors de dimensions colossals que, aprofitant les bondats de la globalització, operaven amb diferents normes, sotmesos a pressions fiscals diferents o, per disruptius, alterant les tradicionals cadenes de valor.

Ara, El Corte Inglés, Carrefour, Ikea o Media Markt pateixen tant com els petits establiments la irrupció en el mercat d’Amazon, Zalando o, inclús, Wallapop, un nou espai on hi ha cabuda per vendre qualsevol producte més enllà del retail tradicional.

És precisament en aquest context que neix l’Agenda Comerç 20/21, un projecte de consens, liderat per la directora General de Comerç, Muntsa Vilalta, i que ha aconseguit reunir en diferents taules a les entitats del sector i a experts de diversa índole (empresaris, consultors o professors d’universitats, entre molts altres).

Cinc blocs

La nova agenda s’estructura en cinc blocs que són: prestigi i promoció; formació, talent i emprenedoria; transformació tecnològica; territori, persones i models de competitivitat. Aquests cinc blocs el conformen un total de 15 línies d’actuació i 113 mesures específiques.

El nou programa és transversal i recull demandes i propostes de tots els operadors i actors que el composen. Entre altres accions, es contemplen polítiques per prestigiar el sector, fomentar les vocacions comercials i millorar la transferència de coneixement entre centres de formació i universitats i el sector retail, així com reforçar el vincle amb operadors de turisme, promoure l’emprenedoria i la creació de nous models de negoci i accelerar la transferència de coneixement i aplicació de noves tecnologies en el comerç.

Altres mesures destacades són: afavorir programes basats en l’experiència al territori (els costumer city journey) on s’agrupin també altres sectors complementaris, com la restauració, l’hoteleria i el turisme; afavorir polítiques per ocupar locals buits i impulsar definitivament les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (els BID anglosaxons).

El darrer bloc d’actuacions, els centrats en la competitivitat, van comptar amb la participació d’ESCI-UPF a través del codirector del Màster en Retail Internacional, Pelayo Corella. Els punts bàsics d’aquest bloc se centren a transmetre coneixement i experiències internacionals, afavorir i recolzar l’expansió en altres mercats per a les empreses catalanes de retail, així com garantir línies de crèdit específiques per al sector i afavorir la simplificació i racionalització administrativa.

En definitiva, tal i com reconeixia durant la seva presentació Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement, el conjunt d’aquestes actuacions estan pensades per consolidar el paper que el comerç representa en el conjunt de l’economia catalana: més enllà de l’impacte de l’online i de la creixent presència dels anomenats pure players, als carrers de les ciutats i pobles del Principat encara existeixen 101.000 establiments que generen el 16% del PIB català i més del 15% de l’ocupació.

We also recommend you