Universitat

Mansa Musa i les caravanes d’or

Les rutes comercials transsaharianes

  • Xènia Costa, 19 d'Agost de 2020
  • 4 mins de lectura
Mesquita de Sankore a Tombouctou
Mesquita de Sankore a Tombouctou, una de les ciutats més importants de les rutes comercials transsaharianes. / Font: Wikimedia Commons.

Els experts creuen que Mansa Musa, rei de l’imperi de Mali durant el segle XIV, és la persona més rica de la història. La llegenda de la seva riquesa va arribar fins a Europa gràcies a les caravanes comercials que travessaven el desert del Sàhara, una ruta que segueix viva encara avui en dia.

El comerç amb Àfrica existeix des de l’antiguitat. Grecs i romans ja comerciaven amb egipcis i fenicis, i els contactes comercials arribaven fins a Etiòpia. Però des de l’Àfrica no només es comerciava amb Europa. En els països de la Banya d’Àfrica, Kènia, Tanzània i Uganda també es van desenvolupar importants centres de comerç que connectaven el continent amb la península Aràbiga, l’Índia i l’Extrem Orient.

Cap als segles VII-VIII, la introducció de l’Islam a l’Àfrica va donar impuls al desenvolupament d’una gran xarxa comercial que connectava la Mediterrània amb l’Àfrica subsahariana a través del desert. Un element clau per a l’èxit d’aquesta ruta comercial van ser els camells. Tot i que es té constància de la presència d’aquest animal des del segle III, va ser amb l’expansió dels àrabs i l’Islam que van agafar més protagonisme i es van convertir en una peça essencial per a les caravanes que travessaven les rutes comercials transsaharianes.

El comerç transsaharià es desenvolupava a través de dues rutes principals. Una més oriental, que enllaçava la regió del llac Txad amb Tunísia, i una de més occidental que connectava la conca del riu Níger amb el Marroc. Aquestes dues rutes es feien amb caravanes de camells, carregats amb totes les provisions amb què es volia comerciar, i eren guiades pels tuàregs, grans coneixedors del Sàhara.

Els productes més destacats que circulaven de sud a nord per aquestes vies eren l’or, l’ivori, els esclaus i la nou de kola (un fruit amb un alt contingut en cafeïna i un dels ingredients originals de la fórmula de la Coca-cola). En sentit contrari, en canvi, es comerciava amb sal, teles, cavalls i metalls com el coure.

L’auge d’aquestes rutes comercials transsaharianes es va produir entre els segles IX i XVI, quan les mercaderies de l’Àfrica subsahariana van arribar fins a Europa, el Llevant Mediterrani (que inclou Síria, el Líban, Israel, Palestina i Jordània) i el nord d’Àfrica. El gran desenvolupament econòmic derivat d’aquests contactes comercials va donar lloc a la formació de grans imperis a l’Àfrica occidental, com l’imperi de Ghana o l’imperi de Mali.

El regnat de Mansa Musa: l’home més ric de la història

L’imperi de Mali, desenvolupat al voltant del riu Níger cap a mitjan del segle XIII, controlava un vast territori ric en recursos naturals i comptava amb algunes de les ciutats més destacades de les rutes comercials transsaharianes: Gao i Tombouctou. En el moment de màxima expansió, l’imperi s’estenia per bona part de l’actual Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea, Burkina Faso, Mali, Níger, Nigèria i el Txad, i les seves reserves d’or suposaven la principal font d’abastiment per a tot Europa. 

És en aquest territori on els historiadors consideren que va viure la persona més rica de la història: el rei Mansa Musa (1280-1337). En aquella època, l’imperi de Mali controlava les mines d’or més importants i es diu que per cada palleta d’or que s’extreia, se n’havia de donar una de proporcions iguals a l’emperador. D’aquesta manera Mansa Musa va arribar a acaparar tal quantitat d’or que, a dia d’avui, encara són molts els que diuen que la seva riquesa és incalculable. Els més aventurers s’han atrevit a estimar el valor del seu patrimoni entorn uns 360.000 M€, una fortuna molt superior a la que a finals de l’any passat acumulava Jeff Bezos, uns 117.000 M€.

Però la riquesa de Mansa Musa no era només material. Sota el seu regnat es va produir un gran desenvolupament de la cultura, el coneixement i la religió islàmica. Va promocionar la construcció de nombroses mesquites i madrasses, les escoles islàmiques, i va impulsar la creació de la universitat de Sankore a Tombouctou.

Com a gran devot de la fe islàmica, el 1324 va iniciar el hajj, el cinquè pilar de l’Islam segons el qual cal viatjar a la Meca almenys un cop a la vida. Per al pelegrinatge que el va portar des de Mali a l’Aràbia Saudita va organitzar una immensa caravana en la qual també viatjaven un gran nombre de soldats, civils, esclaus i camells carregats amb tones d’or. Es creu que el sèquit de Mansa Musa hauria pogut arribar a les 50.000 persones i es diu que no s’aconseguia veure el principi i el final de la caravana, de llarga que era. A més, també es creu que allà on el rei feia parada, feia aixecar una nova mesquita. De fet, en la seva estada a El Caire, Mansa Musa hauria fet tantes donacions d’or a persones pobres, obsequis a dirigents i hauria comprat tants souvenirs que hauria causat una forta inflació i una desestabilització econòmica en el territori.

Es calcula que el viatge de peregrinació a la Meca va durar un any i, al retorn de Mansa Musa a Mali, la llegenda de la seva extraordinària riquesa havia arribat fins a Europa. Aquest fet, juntament amb els contactes comercials que Mansa Musa va establir durant el seu pelegrinatge van fer créixer l’interès pel seu imperi i va atreure encara més rutes comercials cap al seu territori.

La seva fama va ser tal que, en un dels mapes més importants de tota l’edat mitjana, l’Atles català de 1375, surt representat com a símbol de l’Àfrica occidental amb una palleta d’or en una mà i un ceptre en l’altra.

Les rutes comercials transsaharianes van començar a caure en desús a partir del segle XVI, quan els exploradors portuguesos van establir els primers contactes comercials amb les ciutats costaneres de l’Àfrica occidental a la recerca d’una nova ruta de les espècies, que havia estat bloquejada pels otomans. D’aquesta manera, progressivament els pols comercials es van desplaçar de l’interior a la costa. Amb tot, a dia d’avui encara existeixen projectes com el de la Carretera Transsahariana que unirà a través de 9.000km d’asfalt molts dels pobles que en l’antiguitat estaven connectats per les caravanes de camells.

También te puede interesar