Back

Bioinformatics

“La bioinformàtica va més enllà de transformar informació biològica en 0 i 1”

  • 19/06/2020
  • 2 mins reading time
Taula rodona ASBTEC Bioinformàtica
La taula rodona organitzada per l'ASBTEC va comptar amb la participació de Hafid Laayouni, Roderic Guigó, Sergi Beltran, Laura Isús i Miquel Balcells. / Foto: ASBTEC

Ahir a la tarda l’Associació de Biotecnòlegs de Catalunya (ASBTEC) i Bioinformatics Barcelona Association (BIB) van organitzar la taula rodona “Una ciència d'or: la bioinformàtica. Què és i que ens pot aportar?” on es van abordar diferents aspectes que tenen a veure amb aquesta disciplina científica.

La taula rodona va estar moderada per Adrià Mitjavila, vocal de comunicació d’ASBTEC, i va comptar amb la participació dels següents ponents: Dr. Hafid Laayouni, cap d’estudis del BDBI; Dr. Roderic Guigó, coordinador de la secció de Biologia Computacional i Bioinformàtica de la SCB i investigador al CRG; Dr. Sergi Beltran, cap de la Unitat de Bioinformàtica del CNAG-CRG; Dra. Laura Isús, directora tècnica de Made of Genes; i Miquel Balcells, metge i director de la unitat mèdica d’oncologia a AMGEN.

Els ponents van començar parlant sobre la diferència entre la bioinformàtica i la biologia computacional, que sovint s’usen com a sinònims. Guigó va reconèixer que sí que existeix una diferència força subtil, tot i que de vegades ell mateix els fa servir indistintament. Mentre la bioinformàtica es dedica a les bases de dades i a desenvolupar mètodes i algoritmes, la part que se centra en l’enginyeria; la biologia computacional va més sobre l’ús de mètodes computacionals per investigar processos biològics, equivaldria a la part més científica.

A continuació es va tractar el tema de l’oferta formativa que existeix actualment a casa nostra per especialitzar-se en bioinformàtica. Hafid Laayouni va reconèixer que quan es va començar a gestar el BDBI tenia dubtes sobre si era necessari. Amb els anys, però, ha quedat demostrat que oferir un grau en Bioinformàtica és una necessitat de primer ordre perquè la demanda de bioinformàtics és molt alta. També va aclarir que un bioinformàtic no és només l’encarregat de transformar la informació biològica en 0 i 1, sinó que és aquell capaç d’entendre la complexitat de les dades, tenir en compte les seves limitacions i interpretar de manera correcta els resultats obtinguts.

Roderic Guigó va afegir que des dels anys 2000 l’interès i l’especialització en bioinformàtica no ha parat de créixer, i amb ell també ho han fet els programes d’estudi a nivell de grau, màster i doctorat. Guigó va dir que “perquè hi hagi gent que ensenyi bioinformàtica, cal que hi hagi gent que sàpiga sobre bioinformàtica” i que en aquests moment en el país hi ha una capacitat suficient per portar a terme una bona docència en aquest àmbit.

D’altra banda, Sergi Beltran i Laura Isús van afegir que seria convenient que tots aquells que es dediquen a la biologia tinguessin unes nocions mínimes sobre què és i què es pot fer des de la bioinformàtica per poder dissenyar bé els experiments i no crear malentesos. De fet, Miquel Balcells va reconèixer que des de l’àmbit farmacèutic i la recerca clínica encara hi ha força desconeixement sobre què pot oferir la bioinformàtica i quin és el seu potencial.

Finalment es va parlar de les aplicacions de la bioinformàtica i de la manera en què aquesta disciplina està entrant en el sector de l’empresa. Sergi Beltran dir que els bioinformàtics no només treballen en l’anàlisi de dades i en el desenvolupament d’aplicacions, sinó que també es dediquen a crear estàndards o desenvolupar interfícies per integrar la informació de diferents bases de dades i poder dur a terme una anàlisi de manera conjunta. Per la seva banda, Roderic Guigó va apuntar que a Catalunya comencen a haver-hi unes quantes companyies que han sorgit dels centres de recerca o de l’entorn acadèmic, com pot ser el cas de Made of Genes o MedBioinformatics Solutions.

Al final de la taula rodona es van abordar alguns dels temes que afectaran el futur de la bioinformàtica. Es va parlar de les possibilitats que obren tecnologies com el Machine Learning i també de qüestions ètiques relacionades amb el tractament de dades i de la necessitat de trobar la manera d’agregar les dades per protegir la privacitat i alhora generar nou coneixement.

Podeu recuperar la taula rodona al canal de Youtube d’ASBTEC.

We also recommend you