Back

LCA4Climate

L’impacte del malbaratament alimentari

  • 24/02/2021
  • 2 mins reading time
Malbaratament alimentari
Ponència de la investigadora Laura Batlle en el curs “Alimentar la Metròpoli en temps de crisi”

La investigadora de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, Laura Batlle, ha participat al curs online “Alimentar la Metròpoli en temps de crisi” organitzat pel CUIMPB – Centre Ernest Lluch i el PEMB. En aquesta segona edició, l’objectiu principal era reflexionar sobre la necessitat urgent de transformar el sistema alimentari per poder fer front a l’emergència climàtica i ecològica, i debatre sobre les estratègies més adients per poder passar a l’acció i impulsar un sistema alimentari més sostenible, saludable i just.

La ponència de Laura Batlle, titulada “Impacte de pèrdues i malbaratament d’aliments (PMA)”, s’ha centrat en explicar com s’analitza l’impacte ambiental, econòmic i nutricional del malbaratament d’aliments. En primer lloc, la investigadora ha posat sobre la taula algunes dades per entendre la gran quantitat d’aliments que es perden anualment.

Batlle ha explicat que la FAO avalua a nivell global les pèrdues i el malbaratament alimentari al llarg de tota la cadena de valor. Segons els càlculs d’aquesta organització, es malbarata un terç de la producció mundial o, el que és el mateix, 1,3 bilions de tones de menjar a l’any. A nivell europeu, el projecte FUSIONS va estimar que el malbaratament d’aliments era de 88 milions de tones, que equival a 173 kg de menjar per persona i any, i representa un 20% de la producció.

La investigadora també ha compartit algunes de les conclusions del projecte CERES-ProCon, capitanejat per la Càtedra UNESCO ESCI-UPF i la Universidad de Cantabria, que tenia per objectiu avaluar la sostenibilitat del sistema alimentari a l’Estat espanyol. Laura Batlle ha explicat que el cost econòmic del malbaratament a Espanya està valorat en 184€ per persona/any i ha remarcat que el consum a la llar és l’entorn on es produeix la major part d’aquest malbaratament.

Dins aquest mateix projecte, també es van definir les categories d’aliments amb una petjada nutricional i econòmica més elevada (les carns, les fruites i els vegetals) per establir una priorització dels productes amb què cal començar a treballar la prevenció de la pèrdua i els residus alimentaris. Un altre dels estudis del projecte CERES-ProCon va analitzar l’impacte que tindria canviar la dieta espanyola actual per la recomanada per l’estratègia NAOS i els resultats van indicar que comportaria una reducció del 15% de les emissions de tonelades de CO2 eq.

Per tot això, Laura Batlle ha recordat que les estratègies per reduir el malbaratament són clau per combatre l’emergència climàtica. La investigadora de la Càtedra UNESCO ESCI-UPF ha posat exemples d’accions que ja s’estan portant a terme per prevenir i reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments, així com la seva recuperació i redistribució. Entre d’altres, ha mencionat la introducció de menús escolars amb baixes emissions a les escoles de Barcelona, la tasca del Banc d’Aliments i la d’Espigoladors. Per acabar, Batlle ha esmentat l’aprovació de la llei catalana contra el malbaratament alimentari, una llei pionera a Europa que preveu reduir el 50% de les pèrdues i el malbaratament a casa nostra.

We also recommend you