Back

ESCI-UPF

Febrer, mes de la Història Negra

Martin Luther King: un conciliador pacifista?

Martin Luther King
Foto: Institute for New Economic Thinking

Martin Luther King va viure des de la seva infància el racisme institucionalitzat als EUA. Aquest context i la seva formació el van portar a lluitar per un canvi profund del sistema mitjançant la no-violència.

Martin Luther King és un dels activistes més reconeguts per la seva incansable lluita pels drets civils dels negres als EUA. La seva dimensió ha provocat que en diverses ocasions es tergiversessin les seves paraules per encabir-les en un discurs polític majoritari. Durant la presidència de Trump, aquest ús polític de la memòria de Martin Luther King ha arribat a límits insospitats com quan el vicepresident Pence va utilitzar-lo per justificar la construcció del mur amb Mèxic. Però, qui era i què defensava realment el Dr. King?

Martin Luther King Jr. (1929-1968) va néixer a Atlanta, Geòrgia, on la segregació va ser vigent durant dècades sota les Jim Crow laws: tots eren iguals davant la llei, però havien d’ocupar espais diferents (tot i que la realitat era ben diferent). Al sud dels Estats Units d’Amèrica, Martin Luther King va viure i entendre la cruesa del racisme des de ben jove. King va veure com el seu pare, un pastor baptista i resilient activista, es va oposar sempre al sistema: «I don’t care how long I have to live with this system, I will never accept it».

King es va graduar a l’institut amb quinze anys i va començar estudis preuniversitaris al Morehouse College on va obtenir un Bachelor of Divinity que li va permetre estudiar a la Universitat de Boston. Allà, va conèixer Coretta Scott, amb qui es va casar i van formar una família amb els seus quatre fills: Martin Luther III, Dexter Scott, Yolanda (1955-2007) i Bernice King. També a Boston, Martin Luther King es va doctorar l’any 1955.

Aquell any, com a líder de la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP), va promoure les primeres protestes multitudinàries del moviment pels drets civils. Durant 382 dies la població negra de diferents ciutats, en protesta per l’empresonament de Rosa Parks, van boicotejar el servei d’autobusos. La protesta va durar fins que la Cort Suprema va declarar inconstitucionals les lleis que permetien la segregació al transport públic. Durant aquest temps, la casa de la família King va ser objectiu d’atemptats i ell va ser arrestat i agredit en repetides ocasions. Així i tot, King mai va abraçar la violència dels seus adversaris i va promoure la lluita des de la resistència pacífica.

Un líder compromès

Arran del boicot als autobusos, Martin Luther King va esdevenir una figura pública. Des d’aquesta posició, així com des de la seva feina com a pastor baptista, el Dr. King va recórrer el país de punta a punta per transmetre el seu missatge. En poc més de deu anys, Martin Luther King va pronunciar fins a 2.500 xerrades i va assistir a protestes, vagues o activitats allà on hi havia injustícia. Una de les lluites més recurrents en la seva carrera va ser la que el va portar a mobilitzar les comunitats negres per anar a votar i superar els obstacles que les institucions van utilitzar, i utilitzen, per impedir el dret al vot. Per exemple, llogaven autobusos que apropaven als votants als llocs de registre i vot. El Dr. King també va ser present en protestes en contra de la guerra del Vietnam i en favor dels pobres. La presència constant de Martin Luther King en les mobilitzacions i lluites del moviment pels drets civils va fer que fos una persona vigilada, perseguida i represaliada.

El moment de màxima exposició per Martin Luther King va ser el 28 d’agost de 1963 quan, com a colofó de la March on Washington for Jobs and Freedom, va articular el discurs: I Have a Dream. En aquesta protesta, el Dr. King pretenia unir les diferents branques del moviment pels drets civils, però no ho va aconseguir i va ser atacat tant pels dirigents revolucionaris, com Stokely Carmichael, com per la branca més conservadora. El discurs pronunciat pel Dr. King va ser interpretat com una crida a la pacificació del conflicte i va fer de Martin Luther King la “cara amable” de la lluita pels drets civils.

El vespre del 4 d’abril de 1968 Martin Luther King era a Memphis, on l’endemà havia de participar en una marxa amb els treballadors de la recollida d’escombraries de la ciutat. Aquella nit, el Dr. King i els seus companys havien d’assistir a un acte, però quan el pastor va sortir per la porta de la seva habitació, en una balconada que donava a la carretera, va ser disparat i ferit de mort. L’assassí de Martin Luther King va ser James Earl Ray qui en un principi es va declarar culpable -per eludir un jurat públic que l’hagués pogut condemnar a mort-, però després es va retractar, cosa que va aixecar dubtes sobre una possible conspiració. Aquest acte fatal, va provocar revoltes arreu dels EUA.

Al seu funeral es va reproduir el seu darrer sermó, The Drum Major Instinct. En aquestes paraules, reflexionava sobre la seva mort i demanava que els premis i reconeixements que havia rebut no fossin mencionats en el seu funeral. El Dr. King volia ser recordat com algú que havia intentat ser útil per a la vida dels altres, servint-los i estimant-los.

L’acció directa i la no-violència: el llegat de Martin Luther King

La figura del Dr. King ha estat molt estudiada, amb especial atenció des del The Martin Luther King, Jr. Center, i ha estat utilitzada en política al llarg dels darrers cinquanta anys. En aquest temps, polítics de tota ideologia han fet seves les paraules de Martin Luther King. Això, ha portat a tergiversacions constants de la seva memòria, un fet que recull la periodista Fabiola Cineas en un article per a Vox, la revista.

Com explica l’advocada del NAACP Janai Nelson, una de les qüestions més freqüents d’aquesta tergiversació és la imatge de conciliador pacifista que se l’hi ha atorgat a Martin Luther King. Com diu Nelson, el Dr. King de cap de les maneres no pot ser recordat com un pacifista i això no és una crítica. La lluita del Dr. King des de la no-violència defensava la revolta, la protesta i la desobediència civil. Tanmateix, al llarg de la seva vida, Martin Luther King va posar de manifest la necessitat d’una revolució negra per trencar amb el sistema.

El llegat de Martin Luther King ha de servir per entendre que l’opressor mai no ha regalat drets a l’oprimit. Els oprimits han hagut de trencar amb l’ordre social i les seves lleis per alliberar-se, ja que la legalitat no és un marc just quan exclou o ataca una part de la societat. Com deia el Dr. King, “mai oblideu, que tot el que va fer Hitler a Alemanya era legal”.

 

Per saber-ne més:

We also recommend you