El reconeixement a unes pràctiques fora de sèrie

• #Career Service
• #GNMI

• Share it:

El passat mes de febrer es van donar a conèixer els guanyadors dels Premis de Pràctiques 2021 del GNMI. D’entre els alumnes premiats, aquells qui van rebre el premi a l’excel·lència han pogut gaudir de l’experiència de gravar un vídeo amb la productora Allegra Films en el qual comparteixen com van ser les seves pràctiques i, de manera més general, com valoren el seu pas per ESCI-UPF.

Per ordre alfabètic, els estudiants que han participat en el vídeo són: Valeriya Oglezneva, que va estar treballant a Sagalés; Júlia Porta, per la feina feta a Ca l’Espinaler; Anna Puigdomènech, que també va cursar les pràctiques a Sagalés; Ot Valero, que va treballar en el departament de desenvolupament de negoci i vendes a Payflow; i Zidan Zhu, per la seva feina com a export a BD Barcelona Design.

Hem volgut saber com va ser l’experiència de posar-se davant de les càmeres i de convertir-se, per un dia, en els protagonistes d’un rodatge.

Gravar el vídeo, va ser com us ho esperàveu? Què us va xocar més?

Júlia: Hi havia molta gent, i moltes càmeres!
Valeriya: Va ser molt més professional del que ens esperàvem, es notava que l’equip de rodatge estava molt coordinat.
Zidan: Sí, tot era molt professional, però ens ho van fer molt fàcil. L’equip ens va ajudar molt i el fet de no estar sols i de gravar el vídeo junts també ens va anar molt bé.
Júlia: De fet, tots 5 som del mateix grup. Portem els 4 anys del GNMI junts i ens coneixem bé, cosa que també va ajudar-nos.
Ot: A més, el fet que l’equip de gravació estigués sempre al teu costat va ajudar molt, semblava com si també ens coneguessin de tota la carrera.
Anna: Ens tractaven de tu a tu. Al principi estàvem tots molt tallats, però van crear un ambient molt còmode. Fins i tot t’oblidaves que hi havia càmeres gravant!

Quines preocupacions teníeu? Què vau trobar més difícil?

Valeriya: Al principi pensava “hem de fer un vídeo…. Em fa molta vergonya sortiré molt malament!” Tot i que veient el resultat, estic molt contenta de com ha quedat.
Zidan: Dies abans del rodatge estàvem tots molt nerviosos. No teníem clar què ens preguntarien, què hauríem de fer…
Anna: El moment més difícil va ser al començament. Arribar, seure a la cadira i pensar: què estem fent, què hem de fer?
Valeriya: Sí, crec que no ens esperàvem haver de seure tots junts, en rotllana, i haver-nos de posar a parlar sense guió. Per mi, potser la part més complicada va ser quan ens van gravar a soles i havíem d’explicar breument què havíem fet durant les pràctiques.
Ot: Pels 6 minuts que dura el vídeo vam haver-nos-hi d’estar molta estona! En total van ser unes 4 o 5 hores de rodatge… Tot i que no se’ns va fer gens pesat perquè ens ho estàvem passant bé.
Júlia: Sí, vam haver-ho de repetir uns quants cops perquè passava el tren i se sentia… I com que anaves xerrant, no recordaves el què estaves dient just en aquell moment!

Com valoreu l’experiència?

Zidan: Ens ho vam passar super bé!
Júlia: Vam riure molt!
Ot: El resultat final ha estat molt bé. Com que vam gravar tanta estona no sabíem exactament quina part de les converses sortiria, i crec que el muntatge ha quedat molt xulo.
Valeriya: Jo, no sé perquè, però sí que m’imaginava una cosa similar al vídeo final…
Anna: El fet que fos improvisat, que no tinguéssim guió, crec que es transmet en el vídeo: si ho haguéssim preparat no hagués quedat tan natural. També crec que reflecteix el bon rotllo que tenim entre nosaltres. Va ser molt xulo. Veure com l’equip s’ajudava entre ells, el muntatge de les càmeres… Em va agradar molt l’experiència.

Tots cinc estudiants han reconegut que el resultat els ha agradat molt i que repetirien l’experiència. De fet, malgrat la timidesa de molts d’ells, han dit que s’havien vist prou bé com per ensenyar el vídeo a amics i familiars i compartir-lo a les seves xarxes socials. Veurem si compleixen la paraula!