Joan Pere Plaza, professor d’Integració europea al GNMI, parla de les eleccions celebrades a Eslovènia el passat dia 24 d’abril, coincidint amb les presidencials franceses, i de l’impacte que aquests resultats poden tenir en la configuració del Consell Europeu.
Tots els animals són iguals, però n’hi ha alguns que són més iguals que els altres. L’afirmació no és meva, sinó que marca un punt d’inflexió en la història que s’explica a l’Animal Farm, una de les moltes joies de la literatura contemporània. No obstant, quan intento explicar la naturalesa, funció i composició del Consell Europeu, com ha estat el cas els darrers dies, sempre em ve al cap aquest marevellós relat orwellià.
I que no se’m malinterpreti. No és que consideri que en aquesta institució cabdal per al procés d’integració europeu hi hagi els mateixos animals que a la granja de Mr.Jones. Més aviat, trobo que la manera en què Napoleon esmena la darrera de les regles fonamentals que els animals es donen a sí mateixos després de prendre el control de la granja (qui ha llegit la novel·la recordarà que, al començament, la regla sencillament deia “Tots els animals són iguals”), descriu molt bé el rol dels membres del Consell Europeu.
Formalment, tots els Estats membres representants en aquesta institució que defineix la direcció política general de la UE són iguals en drets i en deures. No obstant, com acaba succeïnt a la Manor Farm, uns membres acaben sent més iguals que els altres.
Les funcions d’aquesta institució en determinen la seva composició. A banda del seu President (en l’actualitat, el belga Charles Michel) i de la Presidència de la Comissió (a qui es convida a participar a les reunions), el Consell Europeu està format pels caps de govern dels Estats membres.
De retruc, això converteix la composició del Consell Europeu en dúctil i canviant, sempre lligada al calendari electoral dels Estats membres. En els pocs més de quatre mesos de 2022, per exemple, ja hi ha hagut eleccions parlamentàries a Portugal i Eslovènia, i també eleccions presidencials a França (degut a la distribució de competències en el seu sistema semi-presidencialista, la República francesa no envia el Primer Ministre al Consell Europeu, sinó el President de la República).
De fet, les eleccions a Eslovènia i França, que van coincidir el passat dia 24 d’abril, haguessin pogut significar una dràstica reconfiguració de forces en el Consell Europeu. Cosa que, per tranquil·litat de molts, no va succeïr. Paradoxalment (o no), tots els focus i atenció mediàtica de la nit electoral del passat 24 d’abril estaven posats en la reelecció d’Emmanuel Macron, mentre que el 42% dels escons obtinguts per Robert Golob i la seva Gibanje Svoboda van passar bastant desapercebuts.
De fet, les pròpies eleccions eslovenes van passar bastant desapercebudes, mentre que la segona volta de les presidencials franceses va ser comentada i discutida arreu. No obstant, per entendre la relació de forces en el Consell Europeu i la seva capacitat per a dotar de certa estabilitat a la UE en aquests temps tan convulsos, no només cal mirar els resultats a París, sinó també a Ljubljana.
Eslovènia és un país petit, a la cruïlla entre la EUropa alpina i la EUropa balcànica, però que per diverses raons sembla que en les darreres dècades hagi servit de caixa de ressonància de dinàmiques que anaven més enllà de les seves fronteres. Va ser la primera república socialista iugoslava a declarar la independència quan el projecte polític ideat per Tito va començar a trontollar a començaments dels anys noranta. I també va ser la primera exrepública iusgolava a incorporar-se a la UE, l’any 2004.
Les eleccions de fa menys de dues setmanes es plantejaven, en certa mesura, com un vot de confiança a la tasca del govern populista del Slovenska Demokratska Stranka, i del seu controvertit líder, Janez Janša. Afí a l’enfant terrible del Consell Europeu, el primer ministre hongarès Viktor Orban, Janša tampoc ha amagat mai la seva profunda admiració pel carisme i manera de fer política del president Donald Trump.
No obstant, la victòria de Golob i la seva proposta d’un liberalisme preocupat per l’emergència climàtica i la transició cap a models econòmics i socials sostenibles, significa un canvi qualitatiu en l’opció política dels eslovens. En una Unió Europea on en els darrers anys només s’ha vist el creixent d’opcions polítiques populistes, de marcat discurs nacionalista i en molts casos, també iliberal, les eleccions eslovenes de fa dues setmanes són la primera vegada que un líder d’aquest tipus de formacions que ja estava en el poder veu com el seu electorat li retira abruptament la confiança.
Però més enllà de les fronteres eslovenes, els resultats de les dues nits electorals del passat 24 d’abril signifiquen una reconfiguració significativa del Consell Europeu. Les propostes populistes, iliberals i euroscèptiques, com les de Victor Orban, no només perden el suport d’un govern afí, l’eslovè; sinó que deixen de sumar el gran pes simbòlic que hagués significat la presència de Marine Le Pen en la foto de família del proper dia 30 de maig a Brussel·les a la propera reunió del Consell Europeu.
Tots els animals són iguals…, I en aquest sentit queda per veure si, de nou, el canvi d’aires polítics a Ljubljana anticipa un canvi d’aires polítics més generalitzat. Però, en el fons, no podem oblidar que hi ha alguns animals que són més iguals que els altres…
Leave a message