Aquesta setmana, en el marc de l’assignatura High-Performance Computing, els estudiants del BDBI van tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).
Els alumnes del BDBI van tenir la possibilitat de veure el MareNostrum 4, la quarta versió de la supercomputadora ubicada dins la capella de la Torre Girona, i els preparatius per a la instal·lació de la nova màquina MareNostrum 5, que anirà ubicada a les noves instal·lacions adjacents del BSC-CNS.
Fins ara, totes les noves versions del MareNostrum han estat ubicades en un emplaçament tan especial com és la capella de la Torre Girona que, pel seu estil historicista, sembla més antiga del que realment és: només té 72 anys. Amb cada instal·lació d’una versió nova de la supercomputadora (un procés que té lloc cada 4 o 5 anys), la màquina nova era, com a molt, 8 vegades més potent que la màquina a la qual substituïa. El Marenostrum 5 serà més de 30 vegades més potent.
Per fer-nos-en una idea, l’actual MareNostrum 4 ocupa un espai de 200 m² i té una potència d’11 petaflops. El nou MareNostrum, la instal·lació del qual està previst que comenci a partir del juliol-agost d’aquest any, ocuparà 1000m² i tindrà una potència de 300 petaflops.
Els flops són la unitat de mesura de la potència de càlcul de les computadores, equivalents al número d’operacions per segon que una màquina és capaç de realitzar. En el cas de les supercomputadores no es parla de megues, gigues o teraflops, sinó de petaflops (1 petaflop = 1 milió de gigaflops).
A nivell mundial, els països capdavanters en supercomputació són els Estats Units, la Xina i el Japó, que actualment té la supercomputadora més potent del món (400 petaflops). En la “cursa” de la supercomputació, la Xina i els Estats Units ja han anunciat que aquest 2022 assoliran els 1000 petaflops.
Fins al moment, la màquina més potent d’Europa estava a Alemanya i era de 40 petaflops. Per escalar posicions en aquest àmbit, la Unió Europea va llançar el projecte EuroHPC, en el que hi participen 8 centres europeus. D’aquests, n’hi ha tres (entre ells el BSC-CNS) on aquest any s’hi instal·laran màquines que rondaran els 400 petaflops cadascuna. D’aquesta manera, el MareNostrum 5 i els seus equivalents a Finlàndia i a Itàlia entraran en el top 10 de la supercomputació mundial.
L’objectiu de la UE és crear una xarxa de supercomputadores per sumar forces i donar suport a la recerca europea. La supercomputadora del BSC-CNS es focalitza en la recerca d’àmbits com les ciències computacionals, les ciències de la vida, les ciències de la terra i les aplicacions computacionals en ciència i enginyeria.
La magnitud del MareNostrum 5 fa que no pugui ser instal·lat a la capella i que requereixi d’un espai molt més ampli. Els alumnes del BDBI van poder veure l’espai on anirà ubicada la nova supercomputadora i com ja s’estava treballant en la instal·lació del seu terra tècnic. Aquest, farà 1,20 metres d’alçada i permetrà una gran mobilitat i un fàcil accés al cablejat del MareNostrum.
El grup d’estudiants del BDBI de la visita del dia 29 de març al BSC-CNS. / Foto: ESCI-UPF
En la visita, els estudiants del grau en Bioinformàtica van poder veure de ben a prop les parts que conformen el MareNostrum 4. La màquina ocupa les tres fileres de la part central, mentre que els laterals estan reservats per a la seva refrigeració. A nivell de hardware, la supercomputadora es divideix en tres parts:
A la part frontal es troba el disc, amb una capacitat de 14 petabytes.
D’altra banda hi ha els processadors, que són els que permeten treballar amb la informació generada o emmagatzemada. El MareNostrum 4 compta amb 170.000 processadors però, més que la quantitat, la seva importància rau en el fet que poden treballar tots alhora.
Per últim, trobem el cablejat, la part més important de la màquina ja que és la que ho connecta tot. La xarxa d’interconnexió d’alta velocitat de la supercomputadora del BSC està formada per 100 km de cables.
Tecnològicament una supercomputadora no és gens complicada. La part complicada és fer els codis massivament paral·lels per treballar amb el projectes de recerca que els arriben. Des del 2004, el BSC-CNS ha treballat amb milers de projectes, i actualment, cada sis mesos, reben uns 200 projectes de recerca.
El nou MareNostrum 5 portarà a Barcelona la supercomputació del futur. Amb tot, el futur de la supercomputació passa per fer màquines més potents però sobretot molt més eficients per reduir el consum energètic.
14/02/2024
Two weeks ago, the professor and researcher of the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change Ilija Sazdovski was invited to hold a lecture at the European Parliament about the role of innovation in shaping university curricula within the sustainability domain.
17/11/2023
Sahar Azarkamand, investigadora de la Beca ARECO de la Cátedra UNESCO de Ciclo de Vida y Cambio Climático ESCI-UPF, escribe en el blog de ARECO sobre la necesidad de gestionar los recursos de manera sostenible y cómo podría ayudar a ello el uso de envases reutilizables de transporte (ERTs).
10/10/2023
En un recorregut que s’endinsa pels objectius d’integració de la UE i que té com a destí final les ramificacions del programa Eramsus+, donem a conèixer la iniciativa DiscoverEU, un projecte que ofereix als alumnes de primer la possibilitat de viatjar en tren gratis per Europa durant un mes.
Leave a message