Steven Spielberg en set de Tiburón (Jaws). / Foto: Nicho
Daniel Agudo, curador del projecte ESCIUPFilms d’aquesta edició, repassa com, des de sempre, el cinema ha servit d’eina per a la reflexió i l’anàlisi del món que ens envolta.
Banyistes atemorits, desconfiança envers l’aigua, episodis d’histèria col·lectiva, i la indústria turística de sol i platja sota mínims històrics a l’estiu de 1975. Que el cinema és quelcom més que un entreteniment va quedar palès quan Tiburón (Jaws, Steven Spielberg, 1975) va atacar les taquilles del planeta. La mossegada que va canviar Hollywood va ser també l’exemple perfecte de com un producte fílmic pot vehicular emocions i collar percepcions a un públic que absorbeix aprenentatge mentre es lliura a l’entreteniment.
Res de nou, de fet. El cinema ja havia deixat empremta mimetitzant angoixes socials mitjançant el seu inesgotable poder de fascinació. I és que no són pocs els títols que van sacsejar consciències tot recreant ficcions de difícil digestió comunitària… Incidente en Ox Bow (The Ox-Bow incident, 1943) o Conspiración de silencio (Bad day at Black Rock, John Sturges, 1955) i les pulsions socials dels EUA al marge de la llei; Días sin huella (The lost weekend, Billy Wilder, 1945) i l’infern de l’alcoholisme; Doce hombres sin piedad (Twelve angry men, Sidney Lumet, 1957) i la fragilitat de certs aspectes del sistema judicial nord-americà; El amargo silencio (The angry silence, Guy Green, 1960) i la brutal coacció del sindicalisme britànic; etc. La llista de films que han saltat dels cinemes a les aules mereixeria un espai molt més ampli que no pas aquest.
Des de la coordinació del projecte ESCIUPFilms, volem apostar pel valor pedagògic del cinema per tal d’aprofitar al màxim les possibilitats de reflexió i anàlisi dels temes a debat. Ho fem gràcies al suport de la Xarxa de Biblioteques, institució pública que ofereix entre els seus serveis el catàleg eBiblio, receptacle virtual de productes culturals i autèntic cofre del tresor per docents d’arreu; i a un bon número de convidats de luxe que aportaran, de primera mà, la seva experiència personal a l’alumnat.
Per la part que em toca, poso a disposició dels alumnes i la institució la meva experiència docent, el meu compromís amb l’aprenentatge i, no cal dir-ho, una malsana cinefília.
Com a novetat d’aquesta edició d’ESCIUPFilms, tots els participants que segueixin amb regularitat les activitats programades tindran la possibilitat de demanar el reconeixement d’1 ECTS com a activitat universitària. Per inscriure’s a les sessions cal emplenar el següent formulari.
El cinema, el setè art, és també un instrument radical per a la comprensió i la producció dels fenòmens socials, polítics i econòmics de les nostres societats. Aquesta és la voluntat d’ESCIUPFilms, que (re)neix amb la vocació de consolidar-se com un cinefòrum destinat a estudiants de grau del conjunt de facultats i centres del grup UPF.
El professor Joan Pere Plaza presenta el nou capítol del podcast d’ESCI-UPF "MésEuropa" sobre les relacions comercials entre la UE i la Federació Russa. Tensions polítiques i diplomàtiques, interessos comercials i econòmics, una balança de difícil equilibri.
El professor del GNMI i membre de l’equip d’EUKIT, Joan Pere Plaza, explica l’oferta formativa que els alumnes d’ESCI-UPF tenen a la seva disposició gràcies a aquest projecte que s’emmarca en les Accions Jean Monnet del programa Erasmus+.
Leave a message