ESCI-UPF

Comerç internacional i estratègies de resiliència econòmica

Comerç internacional
Foto: CIDOB

Ramon Xifré, professor i investigador del GNMI a ESCI-UPF, va participar al seminari organitzat pel CIDOB sobre “Comerç internacional i estratègies de resiliència econòmica” que va tenir lloc el passat divendres.

El passat divendres 17 de setembre el CIDOB va organitzar el seminari Comerç Internacional i Estratègies de Resiliència Econòmica: Una mirada des de Barcelona. L’acte va comptar amb destacats ponents de la Universitat de Yale, l’Organització Mundial del Comerç, la OCDE, el Banc Interamericà de Desenvolupament, l’ICEX, la Direcció General de Comerç Internacional de la Comissió Europea, l’associació empresarial Business Europe, el think tank ECIPE i el Real Instituto Elcano, moderats per Patrícia García-Duran i per Marc Ibáñez, amb la benvinguda del president del CIDOB, Antoni Segura, i la clausura per part del director, Pol Morillas.

La professora García-Duran, de la Universitat de Barcelona, ja és coneguda per la comunitat d’ESCI-UPF perquè va tenir l’amabilitat de participar el curs passat en l’assignatura “New Trends in Global Trade Governance», emmarcada dins el mòdul Jean Monnet que coordina el professor Joan Pere Plaza, impartint una conferència sobre “From Policy to Politics. Why did the EU Common Trade Policy become so relevant?”. La meva sensació llavors va ser que la professora García-Duran va ser prou hàbil com per estimular la curiositat i participació dels nostres estudiants d’una forma que, a vegades, el “professors residents” de la casa potser no sabem acabar de fer.

Al marge dels ponents, el CIDOB va convidar també a uns quants participants a l’acte, tant de forma presencial com online (aquí podeu veure el seminari). Agraeixo la invitació del CIDOB i aquí trasllado alguns breus apunts sobre el seminari.

La jornada girà al voltant del concepte de “resiliència econòmica” que, simplificant, podríem entendre com capacitat de resistència o recuperació econòmica després de les crisis i que, actualment, és molt vigent atès tot el que hem patit, i encara patim, amb la crisi de la Covid. Més en concret, el seminari es centrava en la relació entre resiliència i comerç internacional. Si consideréssim que el seminari volia respondre preguntes, podrien ser aquestes: Quin paper juga el comerç internacional en assegurar la resiliència econòmica? Quina és la millor manera de formular i posar en pràctica l'»autonomia estratègica oberta”, que sembla ser un dels principis directors de la nova política comercial de la Unió Europea?

El paper del comerç internacional en la resiliència econòmica

Per adreçar la primera pregunta, els conferenciats van coincidir, primer, en diagnosticar les principals amenaces a les quals la humanitat s’enfronta actualment: superar l’emergència sanitària (i prevenir crisis semblants) i superar l’emergència climàtica. En tots dos punts, el comerç internacional hi té molt a dir i, en aquest sentit, és clar que el comerç contribueix a la resiliència. En les seves explicacions va quedar clar que avui quan parlem de comerç no parlem només d’avantatge competitiu i patrons d’especialització, sinó que cal parlar de comerç just, inclusiu, que diversifiqui socis i rutes i que vetlli per cadenes de subministrament estables, segures i adaptables. Hi va haver un acord general a posar l’èmfasi en aquests «nous atributs» del comerç internacional, que el poden fer més sostenible i inclusiu.

Al meu parer, potser els panelistes van oferir en algun moment una visió massa optimista, ja que sabem que el comerç tendeix a igualar la situació entre països però pot amplificar la desigualtat de renda dins dels països, segons sigui l’ofici o la formació dels treballadors. Aquest pot ser un punt feble important del comerç i que explica molt del populisme que observem recentment al mon des d’ambdós extrems ideològics (recomano al respecte aquest article brillant de Dani Rodrik).

De les intervencions del públic convidat, totes elles interessants, en voldria destacar dues: una que alertava de l’augment importantíssim en els costos de transport marítim en els últims mesos i l’altra que demana parar atenció per tal que els països disposin de suficient talent capaç de tirar endavant processos d’internacionalització. La representat de l’ICEX va respondre parlant del seu programa de beques d’internacionalització. Això em va alegrar perquè és un programa on hi sovintegen els graduats d’ESCI-UPF.

Posada en pràctica de l’autonomia estratègica oberta

La segona part es va centrar en la nova doctrina amb la qual la UE voldria regir les seves relacions comercials, l’autonomia estratègica oberta. El concepte inicial d’autonomia estratègica procedeix del món de la seguretat i la defensa. En aquest àmbit, el concepte està relativament clar però s’ha demostrat molt difícil dur-lo a la pràctica. En el terreny econòmic, el problema és encara a nivell conceptual, perquè no està clar què vol dir l’autonomia estratègica oberta -aquí hi ha el document de la Comissió Europea on explica el concepte i se’n dona el context.

Els ponents van deixar clar que la xarxa d’interdependències mútues entre empreses, regions i països és molt complexa, com hem vist amb el cas del material sanitari de primera necessitat o de les vacunes en ocasió de la crisi de la COVID i també amb l’escassetat de subministraments de xips. A més, el comerç i la geopolítica continuen tan entortolligats com fa mil·lennis i, segons en quins casos, les temptacions de caure en proteccionisme o en les accions unilaterals són molt fortes, fins i tot pels estats membres de la UE.

Mentre participava en el seminari em va venir al cap diverses vegades que els continguts i l’experiència que proporciona el GNMI d’ESCI-UPF, on s’estudia i es busca la relació entre economia i integració europea, entre estratègia empresarial i globalització, entre anàlisi de dades i màrqueting, constitueixen un conjunt d’eines ben apropiades per entendre bé el món i poder participar amb criteri per construir empreses, economies i societats més adaptables i resilients.

We also recommend you