Berners-Lee i la World Wide Web

• #Biography
• #Digital

• Share it:

Des de la seva aparició, Internet ha capgirat la majoria dels aspectes del nostre dia a dia. Ha canviat la manera com ens comuniquem, ens relacionem, ens informem, treballem… I, durant la pandèmia, ha estat una gran vàlvula d’escapament que ens ha permès mantenir una finestra oberta al món tot i estar confinats.

Encara que ara ens és difícil imaginar la vida sense Internet, tan sols fa poc més de 30 anys que ens acompanya. Amb tot, ningú pot negar que l’impacte que ha tingut a les nostres vides és inqüestionable i només es pot equiparar a d’altres grans descobriments com l’electricitat. Però, a qui li devem aquesta revolució?

La poca memòria de Tim Berners-Lee

Tim Berners-Lee (1955) va néixer a Londres, fill d’una parella de matemàtics especialistes en programació que es van conèixer, precisament, mentre treballaven en el desenvolupament del primer ordinador electrònic d’ús general que es va comercialitzar. Això explica perquè des de petit, Berners-Lee va mostrar interès per les ciències i pel món de la computació.

Berners-Lee va estudiar Física al Queen’s College, a la Universitat d’Oxford. Un cop graduat, va començar a treballar en diverses empreses del sector de les telecomunicacions. Més tard, el 1980, va tenir l’oportunitat de treballar com a col·laborador independent al CERN, (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), al centre internacional de recerca de física de partícules amb seu a Ginebra. Després d’una curta estada, Berners-Lee va tornar al CERN entre 1984 i 1990 com a becari.

Durant la seva primera estada, Berners-Lee va pensar que, per combatre la seva mala memòria i no haver de passar-se el dia apuntant-se les coses i preguntant als companys, estaria bé crear un espai interactiu on poder emmagatzemar, agrupar i compartir la informació. D’aquesta manera, a més, els investigadors del CERN que es troben escampats arreu del planeta, podrien accedir de manera molt més senzilla a les diferents bases de dades del centre.

Així doncs, Tim Berners-Lee va començar a treballar amb el prototip del que seria la World Wide Web, el projecte Enquire. Enquire era un programa de software que es basava en el sistema dels hipertextos. Els hipertextos servien per enllaçar de manera automàtica diversos documents, però fins a la invenció de la web, això només es podia fer entre arxius que es trobaven en una mateixa base de dades. El projecte Enquire, però, no es va arribar a desplegar i Berners-Lee va haver d’esperar a la seva segona estada al CERN perquè la seva idea es convertís en una realitat.

El naixement de la World Wide Web

Quan Tim Berners-Lee va aterrar al CERN per segona vegada, en aquells moments, el centre era el node d’Internet més gran d’Europa. Internet havia nascut uns quants anys enrere, a finals dels ‘60, com a part d’un programa del Departament de Defensa dels EUA (ARPANET) amb l’objectiu de compartir informació entre diferents organitzacions del país. Amb tot, no va ser fins a principis dels anys ‘80 que es va aconseguir establir la primera xarxa de llarg abast (WAN).

La idea de Tim Berners-Lee consistia a aprofitar la infraestructura d’Internet, ja existent, per a crear un sistema de comunicació basat en els hipertextos i, així, poder emmagatzemar i trobar els documents generats pel CERN amb més facilitat. Juntament amb el seu company Robert Cailliau van presentar el projecte de la World Wide Web (WWW) al gerent del CERN, que va aprovar la idea.

Des de bon començament, l’enginyer informàtic britànic va dissenyar el que serien tres dels protocols estrella de la World Wide Web i que avui en dia segueixen més vigents que mai: el llenguatge HTML, per estructurar els textos i relacionar-los mitjançant el sistema de l’hipertext; l’identificador URI o URL, el codi alfanumèric amb què s’identifica qualsevol recurs de la xarxa; i el protocol HTTP, que permet accedir i recuperar tots els recursos, hipertext o multimèdia, que es troben enllaçats a la web. Berners-Lee també va ser l’encarregat de dissenyar el primer navegador i editor web així com el primer servidor.

L’estació NeXTcube utilitzada com el primer servidor de la World Wide Web i l’esquema de la proposta de Berners-Lee per a la WWW. / Foto: Wikimedia Commons i CERN

La pàgina del CERN, la primera de la World Wide Web, va entrar en línia a l’agost de 1991. Tot i que inicialment va ser una eina pensada per a l’àmbit científic i acadèmic, aviat el seu ús també es va obrir a finalitats comercials i la proliferació de navegadors va afavorir que la World Wide Web visqués un creixement exponencial a finals del mil·lenni.

Tim Berners-Lee i la Web, 30 anys després

Des del principi, Berners-Lee va considerar essencials tres característiques que, en certa mesura, expliquen el boom de la web i l’èxit que el seu sistema continua tenint a dia d’avui: la descentralització, l’adaptabilitat i l’accés lliure. Per aquest últim motiu, Tim Berners-Lee va decidir no patentar el seu invent, una decisió que probablement l’hauria convertit en multimilionari i que hagués situat la seva cara al costat de la de Jeff Bezos, Bill Gates o Elon Musk a la llista Forbes de cada any.

Tot i no embutxacar-se ni un euro per la creació de la World Wide Web, Berners-Lee sí que ha obtingut nombrosos reconeixements per la seva gran contribució a la societat. Entre d’altres, ha guanyat el primer Queen’ Elizabeth Prize for Engineering (2013), ha estat escollit membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències dels EUA i ha estat guardonat amb el premi A. M. Turing (2016), per molts considerat com el Premi Nobel de la Informàtica.

Actualment, Tim Berners-Lee és acadèmic del MIT i de la Universitat d’Oxford. A més, ocupa el càrrec de director de la World Wide Web Foundation i del World Wide Web Consortium, dos organismes que treballen per fer de la web un dret global i vetllen per la seguretat i el bon funcionament de la xarxa.

30 anys després del seu llançament i d’haver revolucionat les nostres vides, actualment la meitat de la població mundial encara no té accés a Internet, un fet que denuncia Berners-Lee, que considera que l’accés a la web hauria d’estar reconegut com un bé públic i un dret bàsic. Tot i els avenços i les facilitats que ens ha portat la World Wide Web, el seu creador ja fa temps que també assenyala alguns dels perills que comporta viure en un món hiperconnectat i que cada cop és més dependent de la xarxa.

Entre les principals qüestions que preocupen a Berners-Lee hi ha el mal ús de la web (la pirateria, la difusió de fake news o la proliferació de ciberassetjadors), l’auge dels models de negoci basats en la informació extreta de les dades dels usuaris i l’enorme dificultat perquè la informació que circula per la xarxa compleixi uns estàndards mínims de qualitat.

Amb tot, l’enginyer informàtic no és del tot pessimista. Creu que al món cap on ens dirigim, les discussions sobre temes ètics seran cada vegada més rellevants i, si bé alguns dels problemes que planteja són molt difícils d’erradicar, amb el treball que es fa des d’organitzacions com la World Wide Web Foundation serà possible minimitzar-los.