Reptes econòmics per a la nova legislatura

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, escriu al diari Ara sobre els nous reptes econòmics a què haurà de fer front el nou govern.

La pandèmia ha causat el tancament de moltes empreses i moltes d’elles no podran tornar a obrir. Molts treballadors es quedaran a l’atur, amb poques opcions de trobar feina. I la capacitat de despesa pública serà molt limitada.

Amb aquest panorama, està clar que hi ha molts reptes econòmics i que caldrà comptar amb el suport del Banc Central Europeu, però això no s’ha de confondre amb els fons de Next Generation EU, destinats a sostenibilitat i digitalització. Cal vigilar amb el perill que suposen aquests fons: la despesa extraordinària que s’ha transformat en deute públic, s’haurà de retornar. Si l’economia creix i els comptes públics milloren, serem una aposta ferma per als inversors i no caldrà retornar els fons; però si no és així, els diners s’hauran de retornar.

A Catalunya, els ajuts han vingut de la Comissió Europea i de l’Estat (d’aquest, en concepte de bestreta). Així que els reptes econòmics són creixement econòmic, creació d’empreses, plena ocupació i recaptació fiscal, com sempre, però a més cal afegir “prudència” en la retirada de suports públics.

Si abans de la pandèmia ja hi havia manca de recursos públics, ara a més cal afegir despesa pública per “promoure el creixement econòmic i facilitar el desplegament de les empreses i la contractació estable de treballadors”.

Els nous gestors de Catalunya hauran de fer molt bé la feina perquè, com diu Albert Carreras, “les mancances són moltes i els recursos són pocs”.