University

MésEuropa

Canadà, soci comercial de la UE

MésEuropa Canadà
Foto: Astelus

Un nou podcast “Més Europa” analitza les relacions comercials entre Canadà i la UE. Més enllà de la força del seu veí geogràfic, aquest país treballa per establir relacions amb altres socis potencials.

El model gravitatori del comerç internacional assenyala que el volum dels intercanvis comercials entre dos països depèn de forma directament proporcional a la massa conjunta de les seves economies i inversament proporcional a la distància geogràfica que els separa. Un bon exemple d’aquest model predictiu clàssic el podem trobar en les relacions comercials entre el Canadà i els Estats Units d’Amèrica, que comparteixen la frontera terrestre més llarga del món. Aquesta realitat, juntament amb la potència política dels EUA des del final de la Segona Guerra Mundial i una història entre ambdós països caracteritzada per l’estabilitat i el bon veïnatge, ajuda a explicar que l’economia canadenca estigui fortament orientada cap al seu veí del sud.

Tant és així, que l’any 2019, d’acord amb les dades de l’Observatory of Economic Complexity, el 56,9% del total les importacions canadenques i 73% de les exportacions (de béns) van tenir com a origen i destinació els EUA.

Aquesta marcada dependència, no obstant, no ha impedit que el Canadà hagi buscat reforçar altres vincles econòmics i comercials amb altres socis estratègics: la Xina, Mèxic, Japó i, per descomptat, la UE. De fet, el bloc comunitari, també amb dades de l’any 2019, va ser la segona destinació per a les exportacions canadenques i el tercer origen de les seves importacions.

En aquest sentit, cal recordar que des de setembre del 2017, la UE i Canadà compten amb un acord de lliure comerç molt ambiciós, el CETA pel seu acrònim en anglès. Com explica el nou capítol del podcast “MésEuropa”, dedicat a aquest soci preferencial de la UE, a banda d’eliminar al voltant del 98% de les barreres aranzelàries, el CETA va representar també un pas substantiu en l’aproximació dels marcs regulatoris d’ambdós socis, convertint-se així en un dels millors exponents dels acords comercials de tercera generació que la UE ha negociat i signat en els darrers anys.

Aquest darrer aspecte, la ferma voluntat d’Ottawa i Brussel·les de confluir en àmbits regulatoris, a banda d’altres elements propis del tractat com ara el tribunal ad hoc que es pretenia crear per a la resolució d’eventuals controvèrsies entre els Estats i inversors, van ser objecte de crítica de molts grups de la societat civil europea que temien que el CETA es convertís en un cavall de Troia que, en el seu interior, amagués interessos d’origen poc clar.

El punt culminant d’aquesta oposició, sens dubte, va arribar quan, durant el procés de ratificació de l’acord, a finals de 2016, el parlament de la regió valona, a Bèlgica, va decidir no donar llum verda a l’acord al·legant que el CETA posava en risc el nivell de protecció dels drets dels treballadors i dels consumidors, així com del medi ambient, que a la UE s’havien assolit durant el llarg procés de desenvolupament del Mercat Únic. Aquestes reticències van ser superades, però sens dubte van motivar un profund període de reflexió, en tots els nivells, sobre el procés de presa de decisions en la política comercial comuna de la UE i també sobre la seva legitimitat, transparència i la forma en què havia de ser comunicada. Reflexió que d’alguna manera encara és vigent avui.

Sigui com sigui, tal i com explica Geneviève Abbott, directora executiva de l’oficina exterior de Catalunya a Montreal, el CETA ha facilitat molt els intercanvis comercials i d’inversió entre Canadà i la UE i ha permès la diversificació de les relacions comercials canadenques.

Espuña, empresa especialitzada en el sector de la xarcuteria i els snacks càrnics, és un bon exemple de les oportunitats de negoci obertes gràcies al CETA. Tot i que aquesta empresa familiar d’Olot ja estava present en el mercat canadenc abans de l’entrada en vigor del CETA, i en un sector que ja no comptava pràcticament amb barreres aranzelàries, tal i com explica, Ignacio Rodríguez Sáez, vicepresident de vendes per al conjunt del mercat d’Amèrica del Nord, l’acord ha servit per a situar els productes d’Espunya “al mapa” dels equips de compra de la gran distribució canadenca.

Com subratlla Geneviève Abbott, el desplegament del CETA va arribar en un moment escaient en què l’accés a mercats dels EUA i de la Xina s’ha fet més inestable. De vegades la proximitat geogràfica, fins i tot si es comparteixen gairebé 9.000 Km de frontera terrestre, no ho és tot per la realitat dels fluxos comercials internacionals. Hi ha distàncies que no es poden mesurar en quilòmetres.

MésEuropa” és una iniciativa del projecte EUKIT, el mòdul Jean Monnet d’ESCI-UPF sobre la política comercial de la Unió Europea, i compta amb la col·laboració del programa de ràdio “El Pregoner” i d’ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya.

 


“MésEuropa” compta amb el suport del programa Erasmus+ de la Unió Europea.

We also recommend you