Business

Mercosur compleix 30 anys

  • Joan Ribas, 28/04/2021
  • 4 mins reading time
  • Catalan
Mercosur 30 anys
Foto: Marcelo Mollaretti (Shutterstock)

Joan Ribas, professor del GNMI, escriu sobre Mercosur quan es celebren 30 anys d’aquest Mercat Comú del Sud, una experiència d’integració regional a Amèrica del Sud.

Mercosur és un mercat únic, signat el 26 de març de 1991 a Asunción (Paraguai), pels presidents de quatre països del Con Sud: l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai. Veneçuela s’hi va adherir el 2004, però està suspesa des d’agost de 2017 per trencament de l’ordre democràtic. Bolívia, actualment en procés ratificació, s’hi va adherir el 2015, després de ser país associat des de 1995. També són països associats a Mercosur Colòmbia, l’Equador, la Guaiana, el Perú i Xile.

El Tractat d’Asunción establia un mercat únic, inspirant-se o imitant en certa manera l’experiència d’integració europea. La voluntat política dels fundadors anava més enllà d’un tractat de lliure comerç. A més d’eliminar barreres comercials, es fixava una unió duanera amb un aranzel exterior comú i la lliure circulació de béns i persones entre els quatre països membres. Mercosur és la versió llatinoamericana del regionalisme obert, el sistema desenvolupat els anys 90 com a alternativa (segurament més realista que entusiasta) a l’estancament del sistema multilateral i la falta d’avenços de l’Organització Mundial de Comerç. El món ha canviat molt en les últimes dècades. Com altres experiències d’integració regional d’aquells anys, Mercosur es va impulsar abans de la revolució digital i a l’inici dels anys que han portat al que Dani Rodrik anomena hiperglobalització. Fet i debatut, hi ha hagut experiències d’integració regional millors i pitjors, però no hi ha hagut avenços reals en multilateralisme des del fracàs de Seattle i sembla que el “regionalisme obert” s’ha convertit en “regionalisme i prou”, en un món de tractats de lliure comerç que es solapen uns amb altres, però que no han servit per avançar cap a un sistema multilateral més obert.

Complir 30 anys és un bona ocasió per avaluar el funcionament, els resultats i les perspectives de l’acord. El Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) acaba de treure un informe, on avalua aquestes primeres tres dècades i fa prospectiva sobre el futur. Els resultats en termes de comerç i integració comercial de Mercosur són relativament pobres. El comerç intrabloc, que supera el 50% en la major part d’experiències similars, en el cas de Mercosur té un pic del 25% l’any 1998 i actualment està al 14%, encara que ha arribat a ser inferior durant alguns d’aquests anys.

Raons del fracàs de Mercosur

En primer lloc hi ha factors interns, problemes inherents de disseny. Per una banda són països extremadament diferents (el Brasil té 211 milions d’habitants, l’Argentina 45, l’Uruguai 3,5 i el Paraguai 7) de manera que és una unió molt asimètrica, tant en termes demogràfics i econòmics com polítics. Hi ha poques infraestructures de transport, que facilitin el comerç entre els països de la unió. A més, són economies molt similars des del punt de vista productiu. Tots quatre són països de renda mitjana, bàsicament exportadors de matèries primeres que han de vendre als seus veïns i competir amb les vendes dels seus veïns. En aquests casos, el comerç internacional causa més efectes sobre la distribució de la renda i és més problemàtic d’implementar amb èxit, que en el cas de països avançats que comercien comprant i venent béns industrials similars.

Mercosur estableix un aranzel exterior comú, però està ple d’excepcions, de manera que a la pràctica ha estat molt difícil de gestionar. No hi hagut institucions comunes fortes que hagin estat capaces de resoldre les diferències i gestionar la unió duanera. A més, hi ha hagut falta de coherència i de voluntat política que portés a la necessària cessió de sobirania. El Con Sud és encara una zona molt inestable políticament, amb continus canvis i amb diferències de criteris i conceptes insalvables a la pràctica.

A més, conjuntament amb la inestabilitat política, la zona ha assistit a dècades de molta volatilitat i inestabilitat macroeconòmica. Tres dècades de creixement econòmic molt dèbil, molt per sota del conjunt de països emergents. Diversos episodis d’inflació disparada i de dèficits i deute públic sense control. I episodis extrems: la crisi de 1998, que per poc s’emporta per davant al Brasil; dues suspensions de pagaments del deute públic de l’Argentina, etc. Bona part dels avantatges de la integració econòmica venen de mesures no estrictament comercials, com la cooperació i la coordinació de les polítiques macroeconòmiques, el foment de les inversions, les polítiques de cohesió, etc. Allà ha faltat del tot l’entorn per facilitar, implementar i treure rendiment d’aquestes mesures.

Reformar Mercosur

Un altre informe recent del BID discuteix les perspectives per reformar Mercosur. Bàsicament hi ha tres opcions: fer una passa enrere; una reforma flexibilitzadora de la situació actual; o fer una passa endavant. Fer una passa enrere seria consolidar una àrea de lliure comerç, insistint en el foment del comerç però renunciant, o congelant per ara, la unió duanera i els intents de coordinar polítiques comercials. Fer una passa endavant seria insistir en la integració, mirant de reforçar la unió duanera i establint institucions fortes per implementar les mesures aranzelàries de política comercial. El punt mig, que no agrada als analistes del BID, però sembla, per exemple, que és la preferència del Brasil, seria anar a una mena de “relació oberta”, mantenint la unió duanera i l’aranzel comú, però revisant els mecanismes i les regulacions actuals i donant molta més llibertat als governs nacionals.

El 1999 es va començar a negociar un Tractat de Lliure Comerç de Mercosur amb la Unió Europea (UE). Per a Mercosur una relació privilegiada amb Europa podria ser un avenç molt important. Quan a finals de novembre de 2019 Cecilia Malström va fer a Barcelona una de les seves últimes conferències com a Comissaria de Comerç de la UE l’acord amb Mercosur era un dels èxits de la seva gestió. S’acabava de tancar un acord negociat durant 20 anys i això era important, no només en si mateix, sinó com un exemple del compromís europeu amb el sistema multilateral de comerç en un moment molt complicat de la guerra comercial i geopolítica entre els Estats Units de Donald Trump i la Xina.

El Tractat de lliure comerç Mercosur-UE donaria pas a una àrea de lliure comerç de 760 milions de consumidors, 260 dels quals americans. Ara, dos anys després, encara no s’ha ratificat l’acord i hi ha dubtes de com acabarà tot plegat. Per a ambdues parts. A Europa, sobretot des de França, es posen condicions en temes ambientals i de protecció de l’Amazones al Brasil, alhora que el president Macron mira de protegir el seu sector agrícola dels efectes del tractat. El president Bolsonaro no vol sentir parlar de cap condició estrangera sobre l’Amazones. A l’Argentina, el president Macri que havia acabat la negociació amb la UE va perdre les eleccions i el seu substitut Alberto Fernández ha estat molt més crític amb l’acord. En fi, com acabi l’acord de lliure comerç Mercosur-UE, serà clau per a tothom, per a Mercosur, per a Europa, però també per al sistema mundial de comerç.

 


Aquest article s’inclou dins el projecte EUKIT, el mòdul Jean Monnet d’ESCI-UPF que forma part del programa Erasmus+ de la Unió Europea.

We also recommend you