Els riscos que amenacen al retail

• #Coronavirus
• #Economics
• #MRMI
• #Retail

• Share it:

Sota el títol “Recodificant el comerç. Nous codis mundials”, Corella va fer un recorregut per la història recent per entendre els grans canvis que s’han produït al món: des de la globalització, amb la que es van dissenyar cadenes de valor transnacionals i les deslocalitzacions industrials, a la gran crisi financera de 2008. Va ser amb aquesta crisi, segons el codirector del Màster en Retail, que l’Estat, que havia quedat relegat a un capitalisme en expansió des de la caiguda del Mur de Berlín (1989), va tornar a agafar les regnes: es van rescatar el sistema financer i l‘endeutament públic es va disparar, fins al punt de posar a la picota economies aparentment sòlides i consistents.

En paral·lel, els bancs centrals van fer polítiques tremendament heterodoxes: van abaixar els tipus al 0% i van dur a terme expansions quantitatives; és a dir, van imprimir diners per assegurar una liquiditat que els mercats reclamaven.

I aquell panorama, certament excepcional, és el que ha delimitat el terreny de joc durant la crisi actual. Per fer front a la pandèmia, els Estats carreguen amb una motxilla, que, en el cas espanyol, suposa un llast de difícil digestió: un deute descomunal que compromet la despesa necessària per assegurar la viabilitat econòmica actual.

És per això que la resposta donada des d’Europa, però també en general a la resta del món, ha estat pragmàtica i més o menys efectiva. Arraconats els excessos ideològics del passat, Frankfurt i Brussel·les han obert l’aixeta de la liquiditat i la despesa pública. És més, s’ha creuat una línia vermella que els països frugals del nord no volien: s’ha donat el vistiplau per a l’endeutament comunitari.

Ara, però, cal veure com s’articulen les propostes i programes de despesa. Perquè una cosa és evident, segons el parer del professor Corella, “no s’està produint un debat obert amb tots els actors involucrats sobre com aprofitar aquest mannà procedent d’Europa”. I amb el patiment que ha sofert el sector comercial (especialment turisme i restauració), no aprofitar aquest volum d’inversió per incentivar de nou un creixement econòmic amb bases més sòlides i productives, és un error històric. Un error, a més, que complicarà el següent capítol: part d’aquests ajuts són crèdits que caldrà retornar a partir de 2027 a raó d’uns 12.000 MEUR anuals.

Un altre aspecte interessant que es va tractar a la xerrada és si, com temen alguns economistes, la liquiditat imperant (que ja ha generat bombolles a les borses de mig món), unit a la despesa pública i l’embranzida que tindrà el consum de les famílies previsiblement en els propers mesos, no generaran un desequilibri en els preus que obligui als banc centrals a tallar de soca-rel un fort repunt inflacionari.

En aquest sentit, l’acció lògica de les autoritats monetàries seria la pujada dels tipus d’interès. Però aquesta actuació, de ser contundent, acabaria sent igualment perniciosa i tindria una derivada no desitjada: l’alt endeutament públic i privat provocaria problemes de sostenibilitat financera greus, doncs l’augment dels interessos, abocaria al default a més d’una empresa i escanyaria les finances públiques dels estats més endeutats.

Impacte al retail

La sessió es va tancar amb un reflexió sobre les opcions de futur del retail. Què ha de fer el sector per recuperar quan abans una normalitat que, de ben segur, serà diferent a la de fa un any, abans de l’esclat de la pandèmia?

El primer imperatiu per al director del Màster en Retail Management Internacional d’ESCI-UPF en el context actual és assegurar el flux de caixa. Cal, segons la seva opinió, buscar les fórmules per augmentar les vendes: a través d’augmentar la venda creuada, amb un nou mix de productes i, fins i tot, amb un nou mix d’usos (en aquest cas, caldria comptar amb la complicitat dels ajuntaments flexibilitzant, si fos necessari, la tramitació i concessió de les llicències municipals).

Corella va llençar al públic una pregunta retòrica: “farem el mateix si tot ha canviat?”. La resposta dependrà molt de les possibilitats de cada negoci i de cada empresari, dels seus recursos, del seu dimensionament i de la seva especialització i localització, però és evident que, en opinió del professor, “cal posar en valor la proximitat que tenen molts negocis en relació a la seva clientela actual”.

Les restriccions de mobilitat i el tancament forçat de determinats operadors de gran dimensionament han tornat a posar la mirada dels consumidors en els establiments de tota la vida dels seus barris. Els eixos secundaris de barris perifèrics no han patit la crisi com les zones premium que compten amb uns costos que fan insostenibles fins fa poc models exitosos. Aquesta proximitat, així com el creixent nombre d’establiments disponibles, són una oportunitat per reequilibrar l’oferta comercial de les ciutats i per donar oportunitats a emprenedors amb conceptes petits però innovadors, diferents i que podrien ajudar a dinamitzar barris antigament decadents.

Com a colofó i també com a contrapunt del proper webinar que analitzarà el potencial de la venda per Internet, Corella va voler posar de manifest la importància del punt de venda. Quan la crisi quedi enrere, va venir a dir, tindrem a consumidors àvids per tornar als locals comercials. Així doncs, va convidar als participants a pensar com convertir aquests punts de venda en centres d’atracció, on passin coses i on la gent, després de tanta compra online vulgui recuperar el contacte, la interacció i descobrir coses i productes que responguin a uns valors que, de ben segur, mai seran els mateixos.