En un article publicat al Diari ARA, el director Albert Carreras explica quins són els aspectes positius i les amenaces que representa l’acord Next Generation EU, el pla de recuperació per sortir de la crisi de la COVID-19 dissenyat per la Unió Europea i que ha estat aprovat recentment.
Pel que fa als punts que cal aplaudir, Carreras menciona el propi acord en si, ja que representa un pas endavant cap a la federalització d’Europa i cap a la mutualització de riscos. D’altra banda també esmenta que el pacte dota la UE de més eines d’integració fiscal i financera, de manera que la sortida de la crisi també es planteja com una empenta a la cohesió del projecte europeu.
El director d’ESCI-UPF assenyala que els projectes que es podran beneficiar de les ajudes aprovades han d’estar enfocats a la transició cap a una economia sostenible o a l’impuls de la digitalització. De totes maneres, Carreras subratlla que existeixen elements no tan positius i que poden arribar a suposar una amenaça. El primer dubte que planteja és saber si els estats del sud estaran en condicions de presentar bons projectes i seran capaços d’executar-los o si, en canvi, s’acabaran sometent a la voluntat dels països del nord i s’optarà per grans projectes d’inversió difícils de rendibilitzar.
Un altre dels aspectes que Carreras posa de manifest és que els ajuts de la UE no estan destinats a pagar ERTOs, ni a pagar rendes que no s’han pogut generar a causa del confinament ni tampoc a cobrir les despeses sanitàries extraordinàries a les que va caldre fer front durant la crisi de la COVID-19.
En un altre article publicat al mateix diari, Carreras reitera quines són les fortaleses i les debilitats de l’acord per a la recuperació econòmica de la UE i afirma que des de Catalunya les prioritats d’inversió d’aquests fons han d’anar dirigides a la digitalització, a la formació i a l’impuls a la recerca, el desenvolupament i la innovació. Però també remarca que “val més que no comptem tant amb el que ens vindrà d’Europa i que comptem més amb el que podem fer nosaltres”.
09/07/2024
Pelayo Corella, profesor de Análisis de los Hechos Económicos y Políticos Internacionales (AFEPI) en el GNMI, analiza los resultados de las últimas elecciones francesas en las que el Nuevo Frente Popular y Macron han conseguido lo que parecía imposible: frenar la Agrupación Nacional de Marine Le Pen.
04/06/2024
Amb la vista posada a les eleccions europees d’aquest diumenge, Katarzyna Górska, traductora literària polonesa establerta a Barcelona, ens parla de les primeres eleccions semilliures celebrades a l’Europa de l’Est tal dia com avui de 1989 i que van marcar, per sempre, la configuració del continent.
10/05/2024
En pleno proceso de adhesión a la Unión Europea, la politóloga Nino Dzidzishvili escribe sobre las multitudinarias protestas que está viviendo Georgia en las últimas semanas a raíz de la aprobación de una ley que acercaría el país peligrosamente al Kremlin.
Leave a message