ESCI-UPF

Grècia, la sorpresa davant la COVID-19

El país hel·lènic suma molts pocs casos en comparació amb els seus veïns mediterranis

Grècia COVID-19
Vista sobre la ciutat d'Atenes des de l'Acròpoli. / Foto: Pexels (Jimmy Teoh)

Tot i la llarga crisi del deute, Grècia és un dels països que millor ha fet front a la crisi sanitària del coronavirus. Analitzem com el país ha actuat contra la COVID-19 i quin es preveu que sigui l’impacte econòmic de la pandèmia.

Si a finals de febrer, amb el coronavirus picant a les portes d’Europa, algú s’hagués dedicat a fer apostes sobre quins països serien capaços de gestionar millor la pandèmia de COVID-19, Grècia hauria aparegut en poques travesses. I és que les conseqüències de la profunda crisi econòmica que ha viscut el país hel·lènic durant l’última dècada encara ressonen.

Quan el 2008 va esclatar la crisi financera a Wall Street, Grècia feia anys que maquillava les dades sobre el dèficit. D’un dia per l’altre, el govern grec es va trobar amb serioses dificultats per aconseguir préstecs al mercat financer que exigien unes dures condicions de retorn impossibles de complir per a un país que anava directe a la bancarrota. El 2010 el deute grec era superior al seu PIB.

Enguany es compleixen 10 anys del primer rescat financer que Grècia va veure’s obligada a demanar a la troika (formada per l’FMI, el BCE i la Comissió Europea) per tal d’evitar la fallida del país i mantenir en vida l’Eurozona. En total, Grècia va necessitar tres rescats per fer front a l’enorme forat econòmic que anaven acompanyats de dures condicions: polítiques d’austeritat, retallades pressupostàries i augment d’impostos. Tot i que la recepta pugui sonar familiar, els grecs van trobar-se amb serioses dificultats, ja que bona part dels diners del rescat van servir per pagar els deutes dels préstecs internacionals enlloc de mirar d’incentivar l’economia (que durant la crisi es va contraure més d’un 25%).

El preu que la societat grega va haver de pagar per la intervenció econòmica del país va ser (i és encara) altíssim. La crisi del deute va deixar en el llindar de la pobresa gairebé un terç de la població, els ingressos domèstics van caure prop d’un 30% i milers de persones van perdre la feina. Encara avui, més d’una cinquena part dels grecs no poden pagar despeses tan bàsiques com el lloguer, l’electricitat o els deutes amb el banc; i els índexs de depressió i suïcidis que es van disparar amb la crisi segueixen sent molt alts.

Com no és d’estranyar, el sistema sanitari no es va escapar de l’austeritat i va ser víctima de les brutals retallades. Tant és així que a l’inici de la pandèmia de COVID-19, Grècia només comptava amb 560 llits d’UCI per a un país de gairebé 11 milions d’habitants. Però a poc a poc i sense fer soroll el país s’ha convertit en un exemple de contenció del virus i de la gestió sanitària de la COVID-19. Analitzem per què.

La gestió grega del coronavirus: un cas de manual

De la mateixa manera que ha passat a Itàlia o a Espanya, el brot de coronavirus hauria pogut tenir resultats catastròfics en el país hel·lènic. De motius no en falten: més enllà d’un sistema sanitari ferit de mort pels anys d’austeritat, Grècia és el segon país amb la població més envellida d’Europa, només per darrere d’Itàlia. Però, sorprenentment, els grecs han aconseguit frenar la COVID-19 i a dia 4 de juny només compten amb poc més de 2.900 casos i 179 morts (molt lluny dels 233.800 casos i més de 33.600 morts d’Itàlia o els 240.000 casos i 27.940 morts d’Espanya) i una de les ràtios més baixes d’Europa de morts per 100.000 habitants. El fet que explica aquestes dades és, precisament, la consciència de la falta de recursos. El govern i les institucions sanitàries gregues eren plenament conscients de les debilitats del seu sistema sanitari i de la impossibilitat de tractar una allau de pacients malalts de COVID-19 en unes UCIs reduïdes a la mínima expressió.

Per aquest motiu, Grècia va actuar molt abans i amb molta més rapidesa que la resta d’Europa. A finals de febrer, amb els primers casos comptabilitzats però encara sense morts, es van cancel·lar les desfilades de Carnaval. A primers de març es van tancar les escoles i, pocs dies més tard, ho van fer també bars, restaurants, botigues i jaciments arqueològics. El 22 de març el govern grec va anunciar el confinament, el mateix dia que ho feia Boris Johnson. La “petita” diferència és que els grecs només comptaven amb 624 casos i 15 decessos, mentre que el Regne Unit ja tenia 6.650 casos i 335 morts.

Un altre dels factors que segurament ha jugat a favor de la poca difusió del virus dins el territori grec és la geografia del país. Grècia és un territori fragmentat, amb 6.000 illes (de les quals 277 estan habitades) i la major part de la població concentrada a les grans àrees metropolitanes d’Atenes (3M d’habitants) i Tessalònica (1M d’habitants). També hi ha tingut molt a veure la cooperació de la pròpia població. El profund respecte per la gent gran i la importància de la bona salut en la cultura grega han fet que durant la Pasqua ortodoxa (una de les celebracions més importants del calendari i que normalment provoca un elevat flux de moviments de les ciutats a les zones rurals i a les illes) s’hagin respectat de manera estricta les mesures de confinament.

Des del primer dia, el govern de Mitsotakis ha posat la salut de les persones per davant de tot, fins i tot de l’economia, i s’ha guiat exclusivament pels consells del comitè d’experts, anteposant les decisions amb fonament científic a les polítiques. A més, la bona gestió sanitària del govern grec ha anat acompanyada d’una òptima gestió de la comunicació de crisi. Cada tarda, el govern grec retransmetia per televisió quina era l’evolució de la situació i explicava que les dures mesures de confinament estaven pensades per evitar el col·lapse del sistema sanitari i, d’aquesta manera, salvar el major nombre de vides. La quarantena també ha servit perquè el govern grec es modernitzi i es posi al dia en matèria digital, agilitzant processos burocràtics online per tal que la gent es mogués de casa el mínim possible.

De moment, Grècia també ha sabut contenir de manera prou encertada la propagació del coronavirus en els camps de refugiats, on hi viuen prop de 40.000 persones en unes condicions més que precàries. Al camp de Moria, a Lesbos, de moment no s’hi ha detectat cap cas malgrat que la infraestructura va ser dissenyada per acollir unes 3.000 persones i actualment n’hi malviuen unes 18.000. Amb tot, sí que hi ha hagut alguns casos de COVID-19 en els camps de la Grècia continental que s’han pogut contenir malgrat que siguin una bomba de rellotgeria pel que fa a condicions sanitàries i de sobreocupació.

Corfú Grècia interior

Panoràmica sobre la badia de Corfú. / Foto: Xènia Costa

L’exemple de Corfú

Dimitris Chondrogiannis (26) és un jove de Corfú que, com molts grecs de la seva generació, va viure l’inici de la crisi del deute quan tot just es començava a incorporar al mercat laboral. Malgrat que l’illa de Corfú és un important destí turístic i es va veure menys afectada pel que fa a la destrucció de llocs de treball, Dimitris reconeix que les condicions laborals i els sous van caure en picat, i que durant la crisi va arribar a cobrar 16€ al dia treballant en un popular hotel de l’illa. A poc a poc i amb molts sacrificis, la situació econòmica ha anat millorant amb els anys, tot i que el record de la crisi segueix ben viu en la memòria dels corfiotes.

Per poder guanyar un sou que li permeti viure bé, Dimitris combina dues feines: regenta un kafepantopolion (la combinació perfecta entre una botiga de queviures i un cafè tradicional) a Sokraki, al centre de l’illa, i és infermer en una institució de malalts crònics. Seguint la tònica de Grècia, Dimitris explica que a Corfú hi ha hagut molts pocs casos de COVID-19 (només 5, tots connectats entre ells, i un sol mort) i reconeix que el país hel·lènic ha sigut la sorpresa de tothom per la manera de gestionar la crisi i els bons resultats obtinguts. Tot i que no ha hagut d’estar a primera línia tractant casos de COVID-19, al centre on treballa s’han pres mesures estrictes per evitar contagis. Veient com han anat les coses en els centres sociosanitaris d’Espanya, admet que se sent molt satisfet de l’anticipació amb què es van prendre les mesures de prevenció a la seva feina, avançant-se fins i tot a les ordres del govern.

Igual que a molts grecs, el que més preocupa ara mateix a Dimitris ja no és la crisi sanitària, sinó els problemes econòmics i financers que es puguin derivar del coronavirus. Reconeix que a Corfú probablement es viurà una situació sense precedents, ja que la forta dependència del sector turístic (tenint en compte que ja s’han perdut els ingressos de Pasqua i dels primers mesos de la temporada d’estiu) farà que al novembre molts negocis hagin d’abaixar la persiana.

En un país que tot just començava a despertar d’una profunda crisi econòmica (per aquest any es preveien els primers signes de creixement) la crisi del coronavirus ha suposat una dura clatellada. La magnitud de la tragèdia (grega) es mesurarà en l’èxit o el fracàs de la temporada turística. El 18% del PIB grec depèn del sector turístic i és per això que el govern està fent tots els esforços per atreure els turistes cap a les seves costes. Si més no, la bona gestió sanitària hauria de ser una bona carta de presentació i una injecció de seguretat pels aventurers que aquest estiu s’atreveixin a viatjar a l’estranger.

A partir del 15 de juny s’obriran els vols internacionals als aeroports d’Atenes i Tessalònica, i des de l’1 de juliol ho faran també els altres aeroports del país. De moment la llista de països que podran viatjar a Grècia és força restringida i es té en compte que les dades epidemiològiques siguin similars. Ara per ara, no es preveu que els turistes passin cap quarantena, si bé podran passar tests aleatoris per comprovar si estan infectats pel virus o no.

Alex Patelis, assessor econòmic del primer ministre Mitsotakis, afirmava que “com més ràpid es fa front a una crisi sanitària, més grans són els costos econòmics a curt termini, però alhora també són més grans els beneficis a llarg termini”. Esperem que els ràpids i efectius moviments del govern grec en la crisi sanitària també es vegin reflectits en la vessant econòmica, tot i que les previsions de l’FMI per a Grècia indiquen que el PIB pot arribar a caure un 10% i la taxa d’atur pot escalar fins al 22,3%.

We also recommend you