La importància dels serveis públics

Els serveis públics bàsics demanen més recursos, millors instal·lacions i professionals ben pagats. No és una lliçó que aprenem a causa de l’impacte del coronavirus, sinó un recordatori de crisis anteriors.

Així ho apunta Joan Ribas, economista i professor d’ESCI-UPF, en un article del diario de Ibiza. El que sabem no és suficient, ja que s’aplica depenent dels interessos polítics, de les actuacions dels qui manen. I és moment de recordar el pes d’aquestes influències del poder.

Cada crisi porta promeses noves, com la de 2008 i Sarkozy prometent a França la refundació del capitalisme. Però aquella crisi encara arrossega problemes avui: com les retallades i els sous públics per rescatar la banca. O l’aliança de Zapatero amb Orient Mitjà després dels atemptats de Madrid, amb una guerra que no només no s’ha resolt, sinó que estan més embolicats que mai, afirma Ribas. I els exemples dins la Unió Europea continuen, on encara es segueix tecnològicament i econòmica per darrere de la resta de potències, tot i les velles promeses.

El que demostra Ribas amb aquests exemples és, tal com diu, que de les promeses a la realitat hi ha un pas gran. Així es demostra amb cada crisi. Són moltes les declaracions i les esperances de canvi, sobretot després de l’impacte que està provocant el coronavirus sobre el sistema, que dona lloc a noves decisions que es prenen per quedar-se, com en altres crisis, de forma permanent.

El que Joan Ribas considera més important en aquest cas és deixar-nos gravat allò que més ens afecta: la importància vital dels serveis públics. Sobretot en la sanitat, que hauria de tenir els suficients recursos per tenir cura de la salut, però no només ara amb el coronavirus, sempre. Així com en l’educació, la ciència, la tecnologia i la cultura. El problema és la facilitat amb què oblidem tot allò que aprenem i és per això que ens sembla que cada crisi ens dona una lliçó nova.