ESCI-UPF

Dia Internacional de la Dona

Frida Kahlo i Lita Cabellut

Pintura
Frida Kahlo (esquerra) i Lita Cabellut (dreta)

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona. Aprofitem aquesta data per presentar 12 parelles de dones, una d’actual i una del passat, de diversos àmbits i que han estat rellevants per diferents motius. En aquest article presentem dues protagonistes del món de la pintura.

La figura de la dona en el món de l’art ha estat, com en la majoria dels aspectes de la societat, silenciada. Hi ha hagut grans artistes des de sempre i moltes d’elles amb tant de reconeixement com els seus coetanis homes. Però, la historiografia les va “oblidar” i així va emmudir una part imprescindible de la Història de l’Art. Al segle XX van aparèixer artistes que van aconseguir evitar aquesta censura i esdevenir estrelles. Un clar exemple és Frida Kahlo (1907-1954). Gairebé un segle després, es valoren figures com Lita Cabellut (1961), que ha hagut d’esperar 40 anys de carrera per ser reconeguda.

Kahlo va néixer en una família benestant d’artistes a Coyoacán. Aquestes condicions, que havien de servir perquè Frida tingués una vida còmode, no li van evitar una infantesa de desgràcies. De ben petita va patir una greu poliomielitis que va deixar-li una cama molt dèbil i, el 1925, amb només 18 anys, un accident d’autobús gairebé va acabar amb la seva vida. Fins aleshores Frida no havia mostrat cap interès per la pintura, però durant els mesos que va estar immobilitzada després de l’accident, la seva mare li va regalar un cavallet especial per poder pintar des del llit.

Sobre la infància de Cabellut tenim menys certeses perquè els relats es contradiuen. Tot i així, sabem amb seguretat que la situació econòmica de la seva família era precària. Amb poc més de 10 anys, Lita Cabellut va denunciar a la seva mare per tenir relacions amb un home casat, el que va provocar que ella i les seves germanes i germans acabessin a l’orfenat de Sabadell. Lita va ser adoptada per una dona rica d’El Masnou que li va proporcionar una bona educació i la va portar al Museu Nacional del Prado, on va descobrir a Goya, Rubens i Velázquez. Com diu ella mateixa, se li va obrir el cel. Mai havia pensat dedicar-se a l’art, però després d’aquest viatge, va començar a formar-se i amb 19 anys va marxar a Amsterdam per iniciar la seva carrera artística.

Aquestes situacions dramàtiques van ser fonamentals perquè aquestes dues artistes decidissin entrar al món de l’art.

Les constants operacions i els mesos de convalescència al llit van marcar l’entrada de Frida Kahlo al món de la pintura. Va ser llavors quan va fer molts dels seus autoretrats, passava molt temps sola i pintava el seu cos perquè era el que millor coneixia. A banda del patiment físic, també va patir en l’amor. La relació tòxica amb Diego Rivera, també pintor, va deixar una empremta clau en la seva obra. El dolor, Mèxic, l’anticolonialisme i el comunisme van ser els grans temes en la vida i obra de Frida Kahlo.

Aquest patiment és també el que defineix la producció de Lita Cabellut. Les seves teles mostren unes imatges trencadores que parteixen del realisme. Ella defensa que tota la seva obra són autoretrats. On nosaltres veiem un home, Cabellut expressa els seus propis sentiments, la seva veritat, el seu patiment. Un dolor que, com Frida, canalitza en una obra que esdevé colpidora.

Frida Kahlo i Lita Cabellut són dones que han triomfat en el món de l’art. Tot i així, la Història de l’Art segueix sent un àmbit acadèmic, on les dones són reconegudes molt poc a poc. Per tant, quan pensem en dones artistes, hem d’anar més enllà de Frida i les seves celles, hem de reivindicar a Rosa Bonheur, a Judith Leyster, a Varvara Stepánova o Andrea i Claudia de Mena, per exemple.

We also recommend you