ESCI-UPF

A prop d'ESCI-UPF

L’estació de França

  • 24/02/2020
  • 2 mins reading time
L'estació de França
Interior de l'estació de França.

Si mai heu caminat des d’ESCI-UPF en direcció a la Barceloneta, molt probablement us haureu topat amb l’estació de França. De fet, és possible que alguns de vosaltres l’hagueu feta servir per dirigir-vos a Granollers, Vilanova o, encara més al sud, cap a les Terres de l’Ebre. Avui us descobrim la seva història.

Actualment, l’estació de França està molt poc concorreguda: de tots els usuaris que fan servir Renfe a Barcelona, només el 3% puja o baixa en aquesta estació. Això no era així en els anys 60, quan l’estació era la porta d’entrada de bona part dels immigrants que van arribar a Catalunya a la recerca d’un futur millor.

Però la història de l’estació es remunta uns quants anys més enrere. Es va inaugurar el 1854 per unir Barcelona amb Granollers i l’estació es coneixia amb el nom de Barcelona-Término. Aquesta línia era la segona que es va construir a Catalunya (la primera havia sigut la Barcelona-Mataró) i l’actual nom del carrer on està ubicada indica qui va ser-ne el seu impulsor: el Marquès de l’Argentera, Eduard Maristany.

Amb tot, aquesta primera estació no tenia l’aspecte actual. La marquesina de ferro que cobreix les vies amb la seva característica forma d’U i el seu vestíbul senyorial són del 1929, quan es va reformar amb motiu de l’Exposició Internacional. En aquell moment també es va decidir allargar la línia ferroviària fins a Portbou i, d’aquesta manera, aconseguir la connexió amb França (d’aquí li ve el nom). La connexió de l’estació amb França no era només a través de les vies, sinó que la seva aparença, tot i que més modesta, recorda i s’inspira en l’estació d’Orsay de París. De fet, el trànsit que a l’època deuria viure l’estació de França no podia ser gaire diferent al què Monet va capturar en la seva sèrie de quadres sobre La Gare Saint-Lazare.

A dia d’avui, per l’estació de França hi circulen els trens de rodalies de la R2 i els trens de mitja distància de la R13, R14, R15 i R16. La baixa afluència de trànsit (tant de persones com de trens) i una estructura que ha anat quedant obsoleta han obert el debat sobre el futur de l’estació. Des de l’any 2012, l’Ajuntament de Barcelona es planteja posar fi al servei ferroviari, però la decisió del tancament pertany a Adif, propietària de l’estació, que de moment no s’ha pronunciat.

Un dels motius que poden explicar perquè Adif no vol tancar l’estació i cedir l’espai a l’Ajuntament és que, si bé el trànsit de trens i passatgers no aporta gaires beneficis, sí que ho fa el lloguer de l’espai per a rodatges publicitaris i cinematogràfics i per a la celebració d’esdeveniments, com el market Lost&Found. A més, el fet que el conjunt de l’estació estigui catalogat com a Bé cultural d’interès local també limita els usos que se li podrien donar en un futur.

Mentre ningú decideixi què fer amb l’estació de França, continuarà sent una estació des d’on viatjar a altres punts del territori i que alhora permet fer un salt en el temps i entendre com eren les grans estacions del segle passat enmig d’una calma poc habitual.

We also recommend you