Les oportunitats que poden oferir els mercats internacionals, tant a una empresa com a l’economia en el seu conjunt, són importants i clares. No només es tracta de poder vendre més a nous mercats i diversificar el risc dels ingressos, sinó que sovint aquests processos d’internacionalització en cert sentit “reformen” l’empresa (i l’economia).
Els processos per a l’expansió internacional de les empreses fan que els responsables s’hagin d’adaptar a nous clients, nous proveïdors, noves formes de fer i, fins i tot, hagin d’ampliar la plantilla per buscar noves persones que ajudin a tirar endavant el munt de feina que suposa obrir-se a l’exterior. Ara bé, superar aquest procés de reforma no és gens fàcil. Per molts i diversos motius, són nombroses les empreses que no el comencen i, algunes que el comencen, no el poden dur a bon port. Aquests factors limitadors són el que podríem dir els obstacles “clàssics” a la internacionalització.
En un treball publicat aquest novembre passat, exploro altres obstacles o limitacions als quals s’enfronta la internacionalització en els últims temps. El primer fet que crida poderosament l’atenció quan s’analitzen les dades més recents disponibles (que arriben fins al segon trimestre de 2019 pel comerç espanyol) és que s’ha produït una desacceleració claríssima a partir de principis de 2018. Atenent a la variació interanual d’importacions i exportacions, no en preus corrents sinó a preus constants, la qual cosa s’aproxima millor a la variació real de les quantitats comerciades, les exportacions trimestrals han passat de créixer un 5% entre 2014 i 2017 a fer-ho menys del 2% des de 2018. Les xifres per les importacions són semblants i tot plegat apunta a un afebliment considerable del comerç internacional que, de fet, també s’observa a les altres economies grans de la zona euro.
¿Què hi ha al darrere d’aquesta frenada? ¿Què es pot esperar de cara al futur?
En primer lloc, la desacceleració en el creixement del comerç mundial, i més en casos com els de Catalunya o Espanya, té una part d’efecte mecànic, degut a les altes taxes de creixement que es van enregistrar després de la crisi econòmica i financera iniciada el 2008. Les empreses van augmentar molt les exportacions per superar la crisi i fins a cert punt és lògic que aquest creixement es moderi. Aquest primer efecte suggereix que observen bàsicament una tornada a la normalitat.
En segon lloc, i amb això ja comencem a entrar en terreny desconegut, en els darrers dos anys s’estan produint un conjunt de fets en l’entorn internacional que van afeblint el marc de relacions comercials que hem tingut en els últims 50 anys. L’arribada del president Trump amb l’aplicació de mesures proteccionistes, les reaccions de la Xina, la crisi existencial que està vivint l’OMC, etc. Com deia la setmana passada la comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström, en el seu últim acte públic en el càrrec (que va tenir lloc precisament a Barcelona) tot apunta que si la UE no defensa el multilateralisme i un comerç amb regles transparents, possiblement ningú ho faci. I això seria, deia la Comissària, la llei de la jungla.
En tercer lloc, ningú pot preveure quin serà l’impacte d’un dels temes clau –per molts, és el tema– de la nostra època en el comerç internacional: la preocupació del canvi climàtic. Sense poder donar una xifra, podem estar segurs que l’impacte mediambiental dels colossals fluxos comercials és molt important. Si volem actuar a favor de la vida a la Terra, sembla difícil evitar un debat a fons sobre quant i quin comerç ens podem permetre.
How can we ensure that nanorobots minimize their environmental footprint while serving society responsibly? This is the challenge addressed by GREENS, a Marie Skłodowska-Curie Doctoral Network that seeks to embed the principles of the circular economy, reduce, reuse, recycle, rot, and refuse, into the entire lifecycle of micro- and nanorobots.
On September 5th, the University of Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) hosted the final meeting of the CICEP Project – Circular Economy Action in Island Regions through the Valorization of Plastic and Agricultural Waste, with the participation of the University of Girona (UdG) and the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change ESCI-UPF.
Dr. Sandra Sinem Kaya, professor and academic coordinator of the Talent Area at ESCI-UPF, participated in an Erasmus+ mobility and research visit in Italy from September 1st to 5th, focusing on the interdisciplinary connections between gastronomy, science, and consumer perception.
Leave a message