Connectar la informació obre la porta a nous coneixements
29/10/2019
1 min reading time
Ferran Sanz a la conferència d'Introducció a la bioinformàtica. / Foto: Arxiu ESCI-UPF
Ferran Sanz, professor de la UPF i director del programa de recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM-UPF (GRIB), ha sigut el convidat d’avui a les conferències d’Introducció a la bioinformàtica on ha parlat sobre les possibilitats que obre la integració de la bioinformàtica en la recerca biomèdica.
A l’inici de la xerrada, Sanz ha esmentat el canvi en els usos de la bioinformàtica, que ha passat de ser una disciplina reservada exclusivament a la genòmica per convertir-se en una disciplina de molta utilitat per a gairebé totes les ciències de la salut. Avui en dia la bioinformàtica s’usa en l’anàlisi de dades clíniques, en la literatura i la imatge biomèdiques, en l’estudi de medicaments i productes químics o la biologia de sistemes, entre d’altres. Totes aquestes aplicacions han generat un enorme volum d’informació que representa un repte pel que fa a l’emmagatzematge i l’anàlisi de dades.
El poder de la bioinformàtica rau en la possibilitat d’establir connexions entre aquests camps de dades més que en l’anàlisi per separat. La importància de connectar i integrar informació diversa és que pot obrir la porta a nous resultats, nous coneixements. I és que en bioinformàtica, 1+1 a vegades és 3.
Com a exemple d’integració de dades biomèdiques, Sanz ha parlat de DisGeNET, una plataforma dissenyada pel GRIB-IMIM-UPF que permet relacionar gens amb malalties i analitzar les associacions resultants. A DisGeNET la informació s’estructura en taules on és possible veure com un sol gen està lligat a múltiples malalties, quants papers s’han publicat sobre un gen concret i quin és l’any de la primera i l’última publicació on s’estableix l’associació entre gen i malaltia. A partir d’aquesta informació s’elabora una puntuació basada en la fiabilitat i la quantitat de dades recollides. DisGeNET forma part, al seu torn, d’una xarxa de bases de dades, Linked Open Data Cloud, que permet connectar coneixements en diferents camps i fer-los accessibles.
Per últim, Ferran Sanz ha posat alguns exemples d’estudis en els quals s’ha usat DisGeNET per relacionar malalties que comparteixen gens o proteïnes. El fet de detectar connexions biològiques permet avaluar els riscos de desenvolupar malalties derivades de certs fàrmacs, és a dir, descobrir quins efectes secundaris poden arribar a generar els medicaments més enllà dels efectes terapèutics.
El passat 4 de juliol, es va celebrar la graduació de la setena promoció del Grau en Bioinformàtica a la sala d’actes d’ESCI-UPF, un comiat que va representar el tancament d’una etapa tant per als alumnes com per a la institució, que d’aquesta manera ha posat el punt i final a la gestió del grau després de 10 anys.
En un recorregut que s’endinsa pels objectius d’integració de la UE i que té com a destí final les ramificacions del programa Eramsus+,
donem a conèixer la iniciativa DiscoverEU, un projecte que ofereix als alumnes de primer la possibilitat de viatjar en tren gratis per Europa durant un mes.
Leave a message