ESCI-UPF

Núria Bustins, la superació dels reptes inesperats

  • 26/04/2019
  • 3 mins reading time
Núria Bustins, explica a ESCIUPFNews la seva experiència alemanya / Foto: Arxiu ESCI-UPF

Les persones poden tenir una idea preconcebuda sobre què volen fer, però el destí és moltes vegades més tossut. Aquests girs inesperats són una oportunitat. Cal tenir l’actitud adequada i saber acceptar els desafiaments que es plantegen a la vida. Aquest és el cas de Núria Bustins, estudiant de quart de GNMI.

Nascuda a Torelló, al bell mig de la comarca barcelonina d’Osona, Núria Bustins, de 21 anys, tenia clar que volia estudiar una carrera relacionada amb l’àmbit de l’economia. Va ser al Saló de l’Ensenyament que va conèixer el Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals d’ESCI-UPF. Què li va agradar? “Els idiomes, l’intercanvi i les pràctiques d’empresa”, recorda.

Ja immersa en el dia a dia del grau, va optar per marxar d’intercanvi a Finlàndia. Era la seva primera opció i va aconseguir plaça. Recorda aquella etapa vital amb il·lusió i considera que la va obligar “a canviar el xip” i a adaptar-se a un nou ambient i situació. “Aterrar a un país tan fred a l’hivern, amb gent de tants països, uneix molt”, rememora amb certa melancolia. Titlla el procés d’adaptació com a “interessant”, doncs el modus vivendi és completament diferent. El fred hivernal comporta un estil de vida radicalment diferent al mediterrani. La gent viu reclosa i això “em va forçar a relacionar-me amb estudiants d’altres països”.

Són aquestes experiències, aquests intangibles, els que després serveixen per a un normal desenvolupament professional en un entorn internacional. I així va ser. Inicialment, Bustins tenia pensat fer pràctiques en una pime catalana en el departament d’export. “Anava fent entrevistes, però no acabava de trobar un lloc que em satisfés”, recorda Bustins.

Un dia qualsevol va veure una oferta de màrqueting en un grup internacional, Amer Sports, “i va vaig aplicar per aplicar, no estava gens convençuda”. Donat que era una multinacional i que la plaça era a Munich, la primera entrevista va ser per Skype. No va sortir malament, però Bustins no creia en les seves possibilitats, fins que un dia va rebre un mail on la informaven que havia estat seleccionada.

Ella, que aspirava a treballar en un pime catalana i en export, tenia davant seu una opció radicalment diferent: anar-se’n a Munich i treballar en un empresa gegantina, amb tentacles a diferents continents i amb seus en diferents països. S’ho va pensar, va escoltar consells de tercers i es va llençar a l’aventura: en un mes estava a Alemanya.

S’iniciava així una etapa intensa, a la vegada que apassionant. La sorpresa inicial va donar pas a un procés d’adaptació no sempre fàcil, però que li va servir per madurar i aprendre. Això sí, d’una manera molt ràpida. Doncs la pressió era molta.

El primer repte va ser entendre la cultura empresarial d’Amer Sports, la seva estructura i la terminologia pròpia d’un sector desconegut per a ella. L’estada a Munich la va obligar a millorar el seu alemany, tot i que ja l’havia estudiat els dos primers anys al GNMI. Però no és el mateix l’estudi a l’aula, que treballar en una empresa o viure en una ciutat.

A l’empresa, les seves responsabilitats van ser múltiples i variades. Això li va permetre exercir nombroses tasques: des de l’organització d’esdeveniments i trobades al departament de Project management (i també assistir a les mateixes, com la de global sales que es va organitzar a Madrid) a les pròpies del departament de Màrqueting.

Va ser assignada a l’àrea d’EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àsia) i això va suposar un repte afegit: treballar amb persones i països ben diferents. Bustins titlla l’experiència novament “d’apassionant”. De fet, amb el temps, afegeix, va aprendre a transmetre la informació de manera diferent segons quin era el seu interlocutor i a gestionar aquesta diversitat cultural i de mentalitat de manera satisfactòria

De l’experiència muniquesa li queda un altre aprenentatge addicional: la confiança que van depositar en ella va implicar que hagués d’aprendre a prioritzar i a organitzar-se. Aquesta habilitat va ser reconeguda pels seus superiors, que van dir d’ella que tenia una “actitud i una capacitat d’aprenentatge excepcional”, raó per la qual els que van treballar amb ella consideren que de ben segur podrà assolir qualsevol repte que es marqui en el futur.

No és casualitat, doncs, que un cop finalitzada l’experiència de pràctiques a Alemanya, Bustins tingués la possibilitat de reenganxar-se en la mateixa empresa. En aquest cas, a la seu a Barcelona en l’àmbit del món digital. Concretament, treballant com a nexe entre les marques del grup i els key accounts nacionals com Barrabés o TradeInn.

Amb certa perspectiva, Bustins reflexiona i valora l’experiència laboral com a molt positiva: “a Alemanya, mai vaig tenir la sensació de ser becària, em van saber motivar i van confiar per donar-me feines que mai hagués cregut que em donarien”. La contrapartida, la responsabilitat que això comporta. “Sents la pressió, però t’hi acostumes”, ve a dir Bustins. Inicialment, era una sorpresa assistir a segons quines reunions i que li demanessin l’opinió: “era una manera de treballar que m’obligava a pensar, a documentar-me i a agafar molta responsabilitat”.

En definitiva, la faula d’aquesta història és simple: la Núria va acceptar un repte inesperat i va encetar l’aventura alemanya amb il·lusió. Va ser acceptada i tractada com una més, però la contrapartida va significar importants dosis de treball, responsabilitat i maduració personal. Aquella aventura, per cert, va ser guardonada per la seva brillant trajectòria.

Ara, amb una incipient carrera professional, no descarta tornar a marxar a un altre país, però, de moment, continua a Amer Sports, entre d’altres coses, perquè continua gaudint i aprenent en una empresa que ha sabut confiar en el talent més jove des de bon principi.

We also recommend you