“Queda molt camí per recórrer”

• #Women's Day

• Share it:

Has notat algun canvi al món laboral pel que fa a igualtat des que vas començar a treballar? Has tingut algun impediment per progressar pel fet de ser dona?

Alumni Master en Gestión Internacional y Master en Retail Internacional

La verdad es que estoy feliz de constatar que aquellas barreras que parecían insalvables cuando empecé a trabajar, poco a poco se van difuminando. Pienso que las empresas cada vez son más conscientes de la necesidad de conciliación de la vida laboral con la vida personal de sus empleados. Me siento muy afortunada de haber trabajado en empresas donde me he podido realizar como profesional sin tener que renunciar a nada. Soy madre y he podido disfrutar al máximo de mis hijos cuando eran bebés sin tener que dejar de lado mi trabajo, que además es mi pasión.

En el día a día no siento que tenga ningún freno, intento dar lo mejor de mí misma en cualquier situación y no pienso en ratios ni en si mi interlocutor es un hombre o una mujer.

Al final, los negocios los hacemos las personas, independientemente de nuestro sexo.

Alumni Grado Superior en Comercio Internacional

Sí, he notado que cada vez hay más mujeres que ascienden a cargos de responsabilidad y que no se quedan relegadas a funciones de administración o middle management. La nueva generación de mujeres managers jóvenes llega con ambición y sin ponerse frenos a sí mismas de hasta dónde pueden llegar profesionalmente. Saben que cada vez más las empresas juzgan la capacidad profesional y los resultados obtenidos para progresar, y no el sexo o los años de experiencia. He visto un cambio muy positivo en la confianza en sí mismas de las jóvenes profesionales, sin duda adquirida durante sus estudios.

He trabajado duro durante mi carrera profesional para progresar y en ningún momento he sentido que he sido discriminada por ser mujer. Pero también debo decir que he tenido que hacer sacrificios para que así sea, sobre todo en lo que concierne a la maternidad y conciliación familiar. Hay que tener una buena organización personal, una disciplina estricta y ayuda externa (familiar o empleando a alguien) para conseguir que todo funcione.

Creo que una vez que se llega a puestos de dirección, las empresas necesitan y esperan la dedicación de sus equipos. Salvo que haya un problema personal grave es muy complicado ausentarse regularmente por temas que conciernen a los horarios escolares o médicos de los hijos, aficiones personales o tiempo para hacer recados, tareas domésticas, compras, etc.

No he notat cap canvi en el meu entorn laboral des que vaig començar a treballar pel que fa a igualtat. Més aviat, en anar-me movent cap a àrees més computacionals, m’he trobat cada vegada més envoltada d’homes i menys envoltada de dones. Fins arribar al punt que, ara mateix, només tinc científics i no científiques treballant amb mi. Últimament s’han fet públics estudis sobre la dona i la ciència que posen en evidència una desigualtat flagrant i totalment inacceptable. Potser serà un primer pas per posar dades objectives sobre la taula i començar a reaccionar.

La carrera científica és extremadament exigent. Hem de publicar articles en revistes internacionals cada any, fer classes, participar en gestió, estades a l’estranger, aconseguir finançament per als nostres projectes… Tot i que ens trobem que hi ha aproximadament el mateix nombre de dones i homes que acaben el Màster i el Doctorat en Ciències, el nombre de dones científiques en l’àmbit professional cau dràsticament. Les dades mostren una evident discriminació de la dona en la professió científica. Tot i així, una altra raó és que en aquest país una carrera científica és incompatible amb tenir fills i sobretot amb poder criar-los: ser-hi quan estan malalts, recollir-los a la porta de l’escola, passar la tarda amb ells… Com que aquest paper el solem tenir les dones, per voluntat o obligació, poc a poc, en tenir fills les dones van abandonant la carrera científica. Considero que principalment és un problema estructural i amb polítiques que potencïin la dona en l’àmbit científic professional es podria acabar amb aquesta situació de desigualtat.

Sovint veig com al meu voltant, quan una nena mostra interès per la ciència, no se li dóna tanta atenció com quan ho fa un nen. Fins i tot, en ambients familiars que creuen fermament en la igualtat de gènere. És com si socialment portem massa generacions etiquetant la Ciència com a món d’homes i inconscientment no acompanyem la curiositat científica de les nenes, no li donem més recorregut. Si donem més visibilitat al paper de la dona en ciència, poc a poc, deixarem d’associar la ciència als homes i més nenes s’imaginaran com a dones científiques. En ciència és imprescindible creure en tu mateix, en les teves idees, en els teus projectes, en la teva capacitat per tirar-los endavant. Per això, és important que des de petites se’ns recolzi, se’ns escolti quan despertem en ciència, ens diguin que sí que som capaces.

De petita, van deixar que m’imaginés en Ciència. Van acompanyar la meva curiositat científica, aplaudir cada raonament, buscar resposta a totes les meves preguntes. Gràcies a això, he pogut remar a contracorrent durant tots aquests anys.

Pel que fa a la igualtat de gènere, el canvi més notable que he percebut des que vaig iniciar la meva vida laboral ha estat més visible dins el món de l’empresa que no pas a la recerca a la universitat.

En els meus inicis, cap a l’any 2000, quan anava a reunir-me amb alguna empresa, era molt poc habitual la presència de dones en càrrecs directius o tècnics d’alt nivell. Afortunadament, aquest fet s’ha anat revertint i ara és més freqüent la presència de dones en reunions de treball amb empreses per prendre decisions.

Personalment, no he trobat cap impediment per progressar pel fet de ser una dona en la meva feina. Tanmateix, i centrat en la carrera acadèmica, sí que trobo que encara hi ha certa discriminació en places o càrrecs en els quals la quantitat de publicacions científiques realitzades és un dels punts importants a valorar. En el còmput de temps per a comptabilitzar publicacions, per exemple, no es té en compte el període de baixa maternal. Això és desfavorable en relació amb els homes que poden optar a la mateixa plaça o acreditació. Penso que seria just estendre el temps proporcional a la baixa/baixes maternals que hagi tingut la dona en aquest període per poder competir en igualtat de condicions.

La veritat és que resulta un privilegi treballar en el món de l’educació universitària ja que, probablement, és el sector on les desigualtats per raons de gènere són menys manifestes. En qualsevol cas, tot i que hi ha un sentiment de conscienciació generalitzada que cal avançar en la consecució de la igualtat de gènere en el mercat de treball, crec que encara queda molt camí per recórrer, sobretot en sectors on hi predomina una visió molt masculinitzada del sistema laboral.

A principis de la dècada dels noranta, vaig resultar apartada del procés de selecció final per a un càrrec directiu d’un gran banc per raó del meu sexe. Des d’aleshores, no sóc conscient d’haver patit traves externes en el meu desenvolupament professional. Ara bé, de vegades pesen més les limitacions internes, aquelles que una dona s’imposa a ella mateixa a l’hora de poder progressar laboralment. M’explico, el fet de tenir fills i crear una família, encara genera a la dona un sentiment de culpabilització social que dificulta la seva normal integració en el món laboral actual.

Resulta imperatiu, al meu entendre, anar imposant una mirada femenina en els horaris i en els contractes laborals que facilitin la conciliació laboral i familiar per tal de no excloure ningú –per motiu de gènere– del mercat de treball.

Alumni Master en Comercio Exterior

Desde que empecé a trabajar en la Cámara de Comercio de Reus me he sentido muy respaldada, no sólo por mis compañer@s y superiores, sino también por todo el tejido empresarial con el que he tratado hasta el momento. He tenido el placer de conocer gente entusiasta, trabajadora, competente, responsable, generosa y con ganas de cooperar para cumplir metas y es con lo que me quedo, siempre.

Obviamente hay momentos en los que crees conveniente reivindicar de alguna manera tu trabajo y tus competencias para llevarlo a cabo, pero esto forma parte un poco del día a día, no sólo a nivel laboral, ya que siempre puedes encontrarte con alguna persona, hombre o mujer, que te ponga en duda, no sólo por el hecho de ser mujer, sino también por ser joven, aportar ideas o simplemente, ser simpática.

Lo importante para mí, aunque sea un poco cliché, es creer en ti misma, tener confianza en cómo eres y en cómo estás haciendo tu trabajo y, aunque a veces dudes porque es normal tener inseguridades y deben asumirse y trabajarse, lo importante es generar, no sólo en el trabajo, sino en la vida, un clima de confianza, seguridad y positivismo, porque sólo así se consiguen grandes cosas.

Si bien es verdad que todavía existen determinados frenos a la igualdad real entre hombre y mujer, quiero pensar que quien me pone los límites soy yo. De manera que mis fracasos, y sobre todo mis logros, serán míos y eso es lo que me hará crecer y mejorar. Sólo así se consigue progresar como persona, como mujer y como sociedad.

Debemos estar orgullosos de todos los avances que se han producido en este sentido e ir a por más. Esto es una carrera de fondo y sobre todo hay que tener en cuenta que todo pasa por la educación, la educación como base para el desarrollo de una sociedad avanzada, que mira hacia delante y que no se cuestiona este tipo de situaciones. Quiero pensar que esto será en un futuro no muy lejano.

Alumni Grado Superior en Comercio Internacional

Som la suma de les nostres experiències. Fa 24 anys em vaig incorporar al mercat laboral. Els meus pares van insistir (amb el bon criteri que els caracteritza) que els estius universitaris eren per a treballar. Què? Doncs amb la calor i la xafogor vaig endinsar-me al món laboral. A les dues empreses on em vaig estrenar aquells primers estius, vaig tenir a dones com a caps. Des del principi vaig viure la igualtat amb naturalitat.

Un cop acabada la carrera em vaig fer autònoma i em vaig traslladar a Düsseldorf per a construir una xarxa de distribució per a un grup d’exportació del sector tèxtil. Aquesta experiència em va introduir al sector de la moda i em va permetre perfeccionar l’alemany. El coneixement d’aquest sector, gestionat en gran part per dones, i aquesta llengua han marcat la meva trajectòria professional.

En acabar amb aquest projecte vaig tornar a Barcelona. No obstant continuava tenint ganes de viatjar, la meva gran passió, vaig acceptar el càrrec de Directora d’Exportació d’una PIME del sector tèxtil. I vaig viatjar molt, per tot el món, entrant esporàdicament en contacte amb cultures (i empresaris) masclistes i amb situacions culturalment incòmodes. Res fora de l’esperable i tampoc res pel qual ESCI-UPF no m’hagués preparat.

L’anhel de viatjar contínuament es va reduir i tornava a tenir ganes de ser a casa els caps de setmana; havia conegut al meu marit. Per tant vaig buscar un nou repte que no sacrifiqués la vessant internacional, però que reduís la intensitat dels viatges. M’esperava la posició de Product Manager (a d’altres països/empreses coneguda com Merchandise Manager o Buyer) a Mango, una feina que ha resultat ser la meva gran passió. Aquí, amb un equip de més de 60 persones, vaig tenir dos caps dones i dos homes. Igualtat absoluta en l’equip directiu mig –a nivell de Consell Executiu i Presidència, van tardar encara anys a entrar-hi dones–.

Deu anys i dues filles més tard, tocava un canvi. Amb el meu marit volíem un projecte internacional que ens permetés explorar noves cultures junts. El primer que trobés una bona oferta l’acceptaria i l’altre deixaria la feina per marxar junts on fos (de nou, igualtat absoluta). La millor oferta em va arribar a mi primer, des d’Hamburg. A Alemanya, on vivim des de fa gairebé tres anys, hem viscut la igualtat de forma molt natural, en tots els àmbits. Hi ha diferències culturals, però com a dona no he tingut cap impediment per a progressar.

Al llarg de la vida professional, una dona es trobarà sense dubte amb caps/empreses que la posin a prova, en especial com a mare. En el meu cas, una bona preparació, una actitud pragmàtica, estar oberta a canvis/oportunitats i per sobre de tot una visió clara de cap on volia anar m’han permès veure més enllà dels reptes a curt termini. Gràcies ESCI-UPF per contribuir-hi i per molts anys!

Alumni Grado en Negocios y Marketing Internacionales

Puig es una empresa que está inserida en un mercado con raíces femeninas (cosmética y perfumería), donde iconos mundiales como Coco Chanel, Nina Ricci o Carolina Herrera han definido muy bien el papel de la mujer con valores que se ven reflejados en su día a día: people, passion, performance. En el pilar de personas, se observa que no hay distinciones entre sexos y el ambiente laboral permite tanto a hombres como a mujeres lograr una carrera exitosa con dedicación y pasión en su trabajo. Un ejemplo de esa igualdad de oportunidades es la filial de Panamá, donde el 65% son mujeres y ejerciendo papel de liderazgo tenemos a 4 mujeres y 3 hombres.   

En los 6 años que llevo con Puig, siento que cada día aprendo y, a su vez, aporto valor; además tengo todo el apoyo necesario para seguir creciendo y fortaleciéndome tanto profesional como personalmente para lograr los retos que me he propuesto.

Mitad de mi jornada en Puig la llevo en el área comercial y de puertas hacia fuera se percibe claramente que es un terreno liderado mayoritariamente por hombres. Debido a eso, considero que mi esfuerzo por establecerme como mujer ha sido mucho mayor para ganarme el respeto de clientes, ya que además de tener en cuenta las diferencias en la cultura latina donde los hombres suelen estar mejor valorados, manejo clientes que tienen en sus orígenes la superioridad del hombre en la sociedad –árabes y judíos–. Es ahí donde más orgullo siento por los resultados cosechados a lo largo de estos años. Encontrar mi espacio en un ambiente, en teoría, masculino, me deja la certeza que poco a poco el mercado se dobla al talento de la mujer y la pone en igualdad de condiciones hacia los hombres.

En definitiva, creo que cada uno es dueño de definir sus metas y objetivos en la vida y aunque siempre nos encontramos con pequeñas piedras en el camino, con esfuerzo, humildad y perseverancia podemos lograr cualquier reto que nos propongamos siendo como seamos y viniendo de donde vengamos.