La comunitat científica assenyala la petjada ecològica i la sobreexplotació dels recursos naturals com a causes que incideixen directament en l’aparició de noves malalties infeccioses. Per frenar aquest creixement, cal repensar la nostra relació amb la natura, però també serà fonamental el paper de la bioinformàtica.
Des de mitjan del segle passat, el nombre de noves malalties infeccioses no ha parat de créixer. L’aparició d’aquestes malalties és potencialment perillosa perquè, al no tenir immunitat, es poden convertir fàcilment en epidèmies o pandèmies. A més, a les noves malalties cal sumar-hi els esforços per combatre virus que encara no han estat erradicats com el VIH o l’Ebola.
El motiu que explica aquest creixement està directament lligat a l’acció humana i a la nostra petjada ecològica. Els canvis en la manera de relacionar-nos amb el medi ambient han provocat que augmenti la possibilitat d’infecció i contagi amb virus que fins ara desconeixíem.
Un reportatge del New York Times posa tres exemples sobre com els canvis en la nostra relació amb la fauna selvatge estan facilitant que sorgeixi una nova pandèmia. En primer lloc, la destrucció de l’hàbitat d’algunes espècies fa que més persones entrin en contacte amb aquests animals i s’exposin a nous virus. De fet, es calcula que el canvi en l’ús del sòl (és a dir, la destrucció de selves i boscos per crear noves zones destinades a activitats productives) és la causa de l’aparició d’una tercera part d’aquestes noves malalties.
El segon exemple és el conegut com a efecte de dilució, estretament vinculat a la pèrdua de biodiversitat. La desaparició de depredadors naturals pot transformar en dominants espècies que fins llavors no ho eren. D’aquesta manera, els paràsits i virus que es troben en aquestes espècies tenen més facilitat per fer el salt, mutar i infectar els humans. I per últim, el reportatge també esmenta el comerç d’espècies salvatges. Els mercats d’animals vius (com el wet market de Wuhan on s’hauria originat el SARS-CoV-2) són un entorn ideal perquè els virus saltin d’una espècie a una altra, evolucionin, s’adaptin i arribin a infectar als humans.
D’altra banda, la millora d’infraestructures i la globalització han facilitat l’accés a matèries primeres i productes manufacturats provinents d’arreu del món, però a la vegada aquestes xarxes s’han convertit en la via més ràpida i eficaç per transportar els virus d’una punta a l’altra del planeta, infectar un nombre major de persones i desembocar en una pandèmia.
És per això que, com diu Peter Daszak, zoòleg i president d’EcoHealth Alliance, la millor manera per aturar el creixement de noves malalties infeccioses és canviar la nostra manera d’actuar. Enlloc de fer front a les epidèmies i pandèmies un cop ja s’ha produït el brot, cal actuar abans que tinguin lloc. I per això, la prevenció és vital.
Una de les línies que Daszak considera necessàries per a la prevenció d’una futura pandèmia és l’estudi i el descobriment de nous virus. Es calcula que al món hi ha 1,7 milions de virus que viuen en mamífers i aus salvatges (els més propensos a fer el salt cap als humans), però dels quals només coneixem un 0,1%. Una major seqüenciació dels virus permetria conèixer-los millor i desenvolupar vacunes i medicaments més efectius i que actuessin contra més d’un patogen. I una de les vies fonamentals per avançar en aquest àmbit és la feina dels bioinformàtics.
El vincle entre els virus i la bioinformàtica no és nou: el genoma del primer organisme que va ser completament seqüenciat va ser el d’un virus. Ben aviat, però, l’interès es va traslladar a seqüenciar genomes d’organismes més grans, com el de l’ésser humà. Amb tot, el desenvolupament d’eines bioinformàtiques pot ser de gran ajut en molts dels camps que toca la virologia: en la detecció, el control, la interacció entre virus i hostes, el tractament… Amb aquest objectiu, l’any 2017 va néixer l’European Virus Bioinformatics Center (EVBC), un centre que busca generar estrènyer la col·laboració entre viròlegs i bioinformàtics i desenvolupar eines computacionals aplicables al camp de la virologia.
Per acabar, un altre dels aspectes que segons Daszak cal tenir en compte per prevenir futures epidèmies és repensar la nostra relació amb la natura. Com s’ha vist, l’acció de l’home és un factor clau perquè cada vegada proliferin més malalties infeccioses, però de la mateixa manera que els humans som part del problema, també podem ser part de la solució.
En un article publicat a The Guardian, el zoòleg britànic considera que hauríem de reduir els desenfrenats nivells de consum actuals que acceleren la desforestació i l’alteració de la fauna selvatge i incentivar aquelles empreses que aposten per la sostenibilitat corporativa. Igualment, creu que la situació viscuda arran de la COVID-19 pot ser una bona oportunitat per repensar el model econòmic i enfocar la reconstrucció cap a una economia més verda. Perquè, com afirma Daszak, “producing a healthier planet will actually save our own lifes and improve our own healths”.
14/02/2024
Two weeks ago, the professor and researcher of the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change Ilija Sazdovski was invited to hold a lecture at the European Parliament about the role of innovation in shaping university curricula within the sustainability domain.
01/02/2024
Pere Fullana i Palmer és enginyer químic per l’IQS, enginyer industrial per la UAB i doctor en enginyeria industrial per l'URL. Actualment, és el director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic a ESCI-UPF. Ha estat portaveu del sector acadèmic mundial a la clausura de la Cimera de Canvi Climàtic COP25.
28/11/2023
Jessica Sánchez García, alumni del Master of Science in Sustainability Management, que ofrece ESCI-UPF junto con la UPF-BSM, ha obtenido el segundo premio de Bienestar Planetario 2023 con su TFM sobre comunicación del cambio climático.
Leave a message